Aquest cap de setmana del 5 i 6 d'octubre, la iniciativa Reus Ocult celebra la seva 10a edició amb una mirada retrospectiva que repassa l'última dècada des de diferents perspectives. Un dels edificis que obren les portes excepcionalment és el Xalet Serra, ubicat a l'avinguda de Castellvell, núm. 20, i que va ser dissenyat per l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver.
De fet, aquest i la Casa Serra o Casa Quadrada -al Raval de Santa Anna, 32-34- són les úniques dues obres que va crear a la seva ciutat natal, és a dir, que el seu vincle amb la Família Serra va "impedir" que seguís al 100% els passos del seu mestre, Antoni Gaudí, amb qui també va col·laborar en alguns projectes a Barcelona, des de la Sagrada Família a la Casa Batlló o el Parc Güell.
El reusenc Rubió i Bellver va ser regidor a la ciutat comtal i arquitecte de la DIBA, càrrec amb què va ser responsable de les obres al Palau de la Generalitat, com la construcció del pont neogòtic que l'uneix amb les cases dels Canonges i que dona caràcter al barri Gòtic. Passats uns anys, però, encara va tornar a la capital del Baix Camp per encàrrec del seu amic i familiar, Antoni Serra i Pàmies: entre 1911 i 1912 per erigir el Xalet Serra i entre 1924 i 1926, per la construcció de Cal o Casa Quadrada, també coneguda com a Casa Serra.
Xalet als afores i Casa al centre històric
Tant el Xalet com la Casa Serra estan protegits com a Béns Culturals d'Interès Local i, malgrat ser obra del mateix arquitecte i pertànyer al mateix propietari, són prou diferents pel que fa a estil i funcionalitat, encara que la residència de la família va ser plantejada, alhora, com a magatzem i laboratori.
El farmacèutic Antoni Serra va comprar uns terrenys a la carretera de Castellvell per construir-hi un laboratori i va encarregar la reforma de l'antic habitatge que un comerciant anglès havia fet construir annex a unes instal·lacions industrials. L'edifici modernista, construït amb pedra i maó d'obra vista, destaca especialment per la seva torre-mirador (preexistent a la intervenció de Joan Rubió) i, en el seu interior, una gran sala de menjador que compta amb una coberta decorada amb pintures del també reusenc Tomàs Bergadà.
Dotze anys després, l'arquitecte Rubió i Bellver va tornar a Reus i va fer realitat la Casa Serra, en una transició entre el modernisme tardà i el noucentisme català, que incorpora alhora elements neogòtics. De la seva façana de pedra, ressalta l'àmplia tribuna central i el frontó esgraonat que corona l'immoble, així com una geometria molt marcada i simètrica. A l'interior, les estances conserven el paviment, el mobiliari i la decoració originals, també pintades per Bergadà.
Els laboratoris Serra Pàmies: ahir i avui
Vallenc de naixement, les primeres passes de Serra a Reus van ser a l'actual carrer de les Galanes, on va obrir una farmàcia, que posteriorment va traslladar a la cantonada entre el raval de Santa Anna i la plaça de Catalunya, on actualment hi ha la Farmàcia Serra del doctor Pau Ornosa, qui la va heretar del seu oncle.
L'èxit del negoci -amb la venda d'aspirina, gasosa i aigua de Vichy- el van impulsar a obrir els Laboratoris Serra, primer, al carrer del Doctor Robert i, després, a la carretera de Castellvell. Al Xalet Serra, en part residencial i en part dedicat a tasques farmacèutiques, hi fabricava medicaments com el tònic "Enofosforina", l'analgèsic "Hipsedan" o l'antisèptic "Formitrol".
En els últims anys, però, els Laboratoris Serra Pàmies no han viscut temps de tanta esplendor. El 2018, l'empresa va traslladar la seva seu social a Saragossa, per interessos comercials; i l'any passat, el Ministeri de Sanitat va ordenar la seva suspensió temporal -i parcial d'una secció de les instal·lacions- per deficiències en la producció de morfina i paracetamol.
Ara fa unes setmanes, l'empresa ha iniciat una nova etapa. Segons va publicar PlantaDoce, el grup llatinoamericà Luminova Pharma Group hauria adquirit un percentatge majoritari de les accions amb l'objectiu de "revitalitzar la reputació dels laboratoris", on podria obrir una nova planta d'antibiòtics, un cop hagi valorat les oportunitats d'entrar al mercat espanyol i europeu.
