L'operació conjunta de Mossos d'Esquadra i Guàrdia Civil va comportar, aquest dijous, escorcolls a domicilis de la Riba (Alt Camp), Coma-ruga al Vendrell, Reus i Tarragona. El jutge els investiga per delictes d'organització criminal, robatori amb força, estafa continuada, falsificació de document, receptació i blanqueig de capitals.
A l'escrit que ordena la presó el jutge relata que els Mossos van iniciar una investigació relacionada amb contractació de crèdits fraudulents en diferents empreses financeres. Aquesta investigació va comportar la detenció d'un dels ara empresonats el 23 de novembre de l'any passat.
Més tard, el 26 de gener d'aquest any, una dona va denunciar davant la Guàrdia Civil un delicte d'estafa, usurpació d'estat civil i falsedat documental. La investigació sobre la denúncia va permetre obtenir indicis que determinaven que el detingut anteriorment era el presumpte autor dels fets, així com que hi havia divuit víctimes.
L'actuació conjunta de Mossos i Guàrdia Civil va donar lloc a una peça separada que aquest divendres s'ha acumulat a la peça principal.
Una organització criminal perfectament jerarquitzada
El jutge considera que l'organització criminal estava perfectament jerarquitzada i tenia com a líder el primer detingut, que repartia i coordinava les funcions de cada membre i "ha estat capaç de coordinar il·lícits penals amb implicació de més de 91 víctimes".A parer del magistrat, l'organització criminal utilitzava documentació personal de terceres persones obtinguda de forma il·lícita per usurpar-los la identitat i fer tota mena d'operacions mercantils en benefici propi.
Entre aquestes, contractar serveis de diversa naturalesa, sol·licitar préstecs o finançar productes a càrrec de la persona suplantada, obrir comptes bancaris específicament destinats a canalitzar l'entrega de les quantitats sol·licitades de manera fraudulenta als perjudicats o bé ocultar els beneficis il·lícits i facilitar el seu aprofitament posterior.
El modus operandi dels estafadors
La investigació policial també ha posat de manifest una estructura complexa d'execució per dur a terme les estafes, que incloïen fets com donar d'alta i de baixa a la seguretat social determinades persones perquè constessin als seus registres o falsificar contractes, rebuts o nòmines.D'aquesta manera s'enganyava les entitats financeres sobre la capacitat econòmica dels sol·licitants dels crèdits per així obtenir-los. Un cop concedits els crèdits, l'organització adquiria productes d'alt valor i fàcil sortida al mercat com ara telèfons mòbils, ordinadors portàtils, eines, equips d'aire condicionat.
Posteriorment, els venia a diferents punts de receptació que també formaven part de la xarxa aconseguint, així, beneficis econòmics d'entre el 15 i el 20% del valor del producte.
