La perversió de les paraules

Afirmava l'erudit anglès Robert Burton que «Una paraula fereix més profundament que una espasa». És lògic que els hàgim de prestar molta atenció, encara més quan serveixen per tergiversar la realitat fent-ne un ús indegut i amb retòrica persuasiva.

 

Segons defineix la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, 'Pervertir', és viciar amb males doctrines o exemples els costums, la fe, el gust, etc. Per tant, la meva reflexió com a ciutadà del carrer, al·ludeix al mal ús continuat i avar d'alguns dirigents polítics i agents socials amb accés a les terminals mediàtiques que influeixen en la societat. Són paraules altisonants, definitives, que no admeten controvèrsia, amb les quals tots coincidim: llibertat, democràcia, progrés, justícia social. Totes elles, positives, generoses i benintencionades que, produeixen un excel·lent brou de cultiu per a manipular als ciutadans ingenus o despistats que no dominen amb destresa, el procel·lós món dels dogmes i mantres actuals. Aquest ús mesquí de tan nobles paraules, les està buidant de contingut moral i digne sentit, per a contaminar-les d'hipocresia, utopia i altres 'virus' demagògics.

 

Perquè 'Llibertat' no significa 'Anarquia' o 'Llibertinatge', fent els que ens sembli sense atendre la responsabilitat de respectar la llibertat d'uns altres. Perquè 'Democràcia', no és una qüestió de dipositar un vot, és també respectar la llei que emana d'aquesta democràcia i les normes i preceptes que l'omplen de contingut, per a protegir precisament als febles dels poderosos, i que d'aquesta forma hi hagi respecte per a tots.

 

Perquè molts confonen el 'Progrés i Justícia Social' amb administrar malament els diners que no els pertanyen en ocurrències, prebendes i malbaratament, amb la pelegrina excusa que beneficia al poble que estan precisament esprement. Quan el veritable progrés i la justícia social la creen els pares educant als seus fills en valors, els treballadors amb el seu esforç, els emprenedors amb la seva perseverança i els polítics legislant un marc que fomenti la creació de riquesa que contribueix al benestar de totes les persones. Perquè no pot haver-hi solidaritat si no es generen recursos, ja que la misèria i pobresa que alguns proposen amb solucions utòpiques i sense esforç, ens aboquen a la dependència i el servilisme al dèspota que et diu com has de pensar i viure...

 

És l'estereotip de polític actual, el seu somriure dentifrici, el seu posat calculadament desinhibit durant les seves aparicions mediàtiques i amb els electors, que eludeix les preguntes compromeses refugiant-se en la ideal constitució que hauria d'emparar-nos i que ens divideix actualment. Una inquietant mostra d'una societat dominada per les aparences, la doble moral, on les nostres vides estan sent modelades per esdeveniments simulats, on l'objecte i els valors universals, han perdut la seva funció i el consumisme agressiu ha fet que d'aquest objecte, només ens interessi la seva imatge, els perfils de xarxes socials, en definitiva, la impostura més abjecta i les faules més sinistres.

 

Capitanejats per uns demiürgs que gaudeixen de tota la confiança dels seus caps polítics, confio a desemmascarar als qui actuen hipòcrita i permanentment davant la societat, mostrant-se políticament correctes i expressant el que, aparentment la gent vol sentir, que tot s'aconsegueix sense esforç pel camí senzill que et prometen.

 

  

Antonio Morales Sánchez