GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

Carles Herrera, advocat: «Serà necessari acudir als tribunals per reclamar l'IRPH de l'hipoteca»

El lletrat s'ha incorporat al despatx Jané Assessors
L'advocat Carles Herrera és especialista en dret bancari | Àngel Ullate
 

L'advocat Carles Herrera, especialista en reclamacions de responsabilitat civil i en dret bancari i d'assegurances, s'integra al despatx d'advocats  JANÉ ASSESSORS, amb seu a la Rambla Nova, 9, de Tarragona. Herrera ha fet el canvi després d'anys al capdavant d'Europraxis Legal, un bufet sorgit de la fusió entre el seu despatx tarragoní i la consultora empresarial Europraxis Legal de Barcelona.

 

El lletrat tarragoní s'ha integrat ara en el despatx d'un altre primera espasa del món jurídic de les nostres comarques, l'advocat Jordi Jané. Jané, amb anys d'experiència a l'administració pública, compta ara, entre les seves files, amb un especialista amb temes tan feixucs, però de gran interès ciutadà, com l'IRPH, l'índex que ha marcat la vida de milers i milers de clients de la banca amb una hipoteca pendent

 

«L'IRPH es diferencia de l'EURIBOR en la seva fórmula de càlcul»

— Què és l'IRPH i com saber si la hipoteca el conté?

— L'IRPH és un índex hipotecari que es va utilitzar per quantificar els interessos aplicables en una hipoteca de tipus variable. Les seves sigles signifiquen Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris. Existien tres variants, l'IRPH Caixes d'Estalvi, l'IRPH Bancs i l'IRPH del conjunt d'entitats, i es calculava tenint en compte l'interès mitjà dels préstecs a tres anys concedits per aquestes entitats. Per saber si tenim una hipoteca amb l'índex IRPH cal observar el contracte hipotecari, en el seu pacte TERCER BIS, que es titula «Tipus d'interès variable». També és possible saber-ho si des de finals de 2013 fins avui el tipus d'interès no ha sofert cap modificació i ha esdevingut fix, normalment entre el 3,75 i el 4,25 per cent, a l'haver desaparegut com a índex oficial.

 

— Què diferencia l'IRPH de l'Euribor?

— La diferència primordial la trobem en la seva fórmula de càlcul. L'IRPH Caixes es basava en les dades facilitades pel conjunt de caixes d'estalvis de l'estat espanyol respecte del tipus mitjà dels crèdits a més de tres anys que havien subscrit aquestes. Per contra, l'EURIBOR consisteix en el tipus d'interès mitjà per les operacions de dipòsits en euros a un any, calculat per la Federació Bancària Europea, amb les dades facilitades per les principals entitats financeres de la zona euro. L'any 2008, quan els interessos hipotecaris van pujar espectacularment, la diferència entre els dos índexs era d'un punt a favor de l'Euribor (IRPH 6% i Euribor 5%) Però en els anys successius aquesta diferència es va anar eixamplant fins a arribar a diferències de més de 3 punts l'any 2013. En aquest període la majoria de Caixes d'Estalvi van desaparèixer i per això, les poques que quedaven marcaven l'índex a la seva voluntat. La manipulació de l'índex IRPH Caixes era tan evident que, finalment, va deixar de publicar-se al BOE i va deixar de ser considerat oficial.

 

 

«En una hipoteca de 150.000 euros, l'entitat financera hauria de retornar-ne uns 25.000»

— En referència a l'IRPH, què pot reclamar el consumidor i com ho pot reclamar?

— Basant-nos en els arguments de la sentència del TJUE, el consumidor ha de reclamar la diferència entre els interessos pagats amb l'aplicació de l'IRPH i el que hagués pagat si el contracte hipotecari estigués referenciat amb l'índex EURIBOR. Això representa una quantitat molt important. Hem quantificat que en una hipoteca de 150.000 euros, l'entitat financera hauria de retornar-ne uns 25.000.

 

— Legalment, quina és la millor via per reclamar l'IRPH?

— Malauradament crec que les entitats bancàries no s'asseuran a negociar i serà necessari acudir als tribunals de justícia, amb els inconvenients que això comporta pel consumidor, bàsicament per la situació de col·lapse dels nostres tribunals en aquesta matèria. Pensem que únicament hi ha un jutjat competent per "província", que a Tarragona és el Jutjat de Primera Instància núm. 8, en el qual, malgrat l'extraordinari treball de jutges i funcionaris, la situació ja era insuportable abans de la crisi de la COVID-19.

 

—  Els bancs estan oberts a mecanismes de mediació o s'ha d'anar directament a judici?

— Els bancs ja van demostrar, amb les clàusules terra, la seva escassa voluntat negociadora. Em sorprendria ara que esmercessin esforços en trobar fórmules de negociació que evitessin als consumidors afectats haver d'acudir a la via judicial. Els bancs tenen els números clars i com em va comentar en una ocasió un directiu de banca: «de cada 10, reclamen 5, i d'aquests únicament 2 acudeixen a la via judicial».

 

Herrera calcula que en una hipoteca de 150.000 euros, les entitats bancàries haurien de retornar 25.000 euros als seus clients afectats per IRPH | Àngel Ullate

 

«Lamentablement, no hi ha tota la seguretat jurídica sobre l'IRPH que seria necessària»

— Què ha dit Europa sobre l'IRPH?

— La posició dels jutges europeus ha estat clara en un aspecte fonamental, el control de transparència de la clàusula, que ha quedat definitivament delimitat. Aquest control exigeix que l'entitat financera, en el moment de subscriure el contracte hipotecari, facilités al consumidor un plus d'informació que li permetés contractar amb ple coneixement de les conseqüències jurídiques i econòmiques del contracte. És a dir, si l'entitat no va facilitar aquesta informació, ni va donar la possibilitat de triar l'índex al consumidor, informant-lo de les previsibles evolucions dels mateixos a curt i mitjà termini, la clàusula que fixa l'índex hipotecari IRPH ha de ser considerada nul·la i abusiva per falta de transparència. I el més important: la càrrega de la prova li correspon a l'entitat.

 

— Hi ha seguretat jurídica en tot el que envolta l'IRPH?

— Lamentablement no tota la que seria necessària. Fa pocs dies, la Secció 15a de l'Audiència Provincial de Barcelona, havia de resoldre un recurs en aquesta matèria, un cop ja coneguda la sentència del TJUE de 3 de març de 2020. I la seva resolució s'aparta totalment de la doctrina fixada per l'alt tribunal europeu. Espero que aquesta sigui una posició minoritària i que l'Audiència Provincial de Tarragona, formada per excel·lents magistrats, se situï al costat de la jurisprudència europea.