Els Indis, els Moros, els Negres, els Japonesos i els Vitxets, conjuntament amb la Mulassa, són els elements municipals que porta la Colla Gegantera de Reus per les Festes Majors de Sant Pere i Misericòrdia, així com per la festivitat de Corpus. L'entitat acaba de renovar la seva junta directiva, amb Eduard Juncosa com a president, Ernest Juncosa com a cap de colla i Cristina Niubó com a tresorera. A les portes del període festiu, comencen a treballar els canvis i objectius que els marcaran fins al 2029.

Enguany, celebren els 300 anys de la Mulassa de Reus i, també, quedarà marcat en el calendari pel retorn del Gegant Indi, completament restaurat, després de la seva caiguda el passat octubre. La nova junta, encapçalada pels germans Juncosa, enfronta els reptes i línies de futur dels geganters i geganteres de la capital del Baix Camp.

Com ha sigut el relleu al capdavant de l’entitat? Què els ha impulsat?
Eduard Juncosa: Nosaltres, a nivell d’entitat, ja feia uns 12 anys que hi havia unes figures comunes a la junta i ja hi havia moviment, de fet, fa quatre anys, part dels membres de la nostra junta ja es van presentar a unes eleccions i va sortir reeixida en aquell moment la candidatura de l’Àstrid Martin. Aquesta vegada, algunes d’aquelles persones i algunes que ens hem afegit de nou, hem treballat durant un any la candidatura, i no s’ha presentat ningú més, per tant, hem sortit confirmats per l’assemblea. Feia molt de temps que teníem ganes de posar-nos al capdavant de l’entitat, creiem que necessitava un canvi per continuar endavant i per regeneració interna. El procés ha sigut senzill i el relleu ha sigut molt tranquil.

Com han configurat la resta de la junta, per afinitat amb els altres membres?
Ed: Al final, a l’entitat som uns 200 socis, és molt gran, però l’activitat principal que és portar els gegants, som uns 60 o 70. Hi ha una colla de geganters i geganteres que ens coneixem força perquè són molts anys, l’Ernest i jo fa 32 anys que formem part de l’entitat, altres en fa 15 i altres 20. Per tant, ens coneixem molt i sabem que els interessos que tenim, ha sigut fàcil posar-nos d’acord perquè, a més, molts hem estat en mil entitats i projectes. Som vuit membres de junta, però la xarxa d’equip de treball en som uns quants més.

Quines seran les seves línies de treball?
Ed: La nostra proposta per dirigir l’entitat va més enllà d’això i portem poc temps, acabem d'aterrar i necessitem posar-nos al dia per tenir clar com funciona tot, però la nostra idea és que sigui un treball molt cooperatiu, defugint de personalismes. La idea és treballar col·laborativament i com més xarxa millor.

Al final, però, seran la cara visible de l’entitat en moments bons i dolents.
Ed: El pilar principal que portem com a projecte és posar al centre de l’entitat el fet geganter i l’activitat gegantera, és a dir, que allò que fem amb els Gegants, com, quan i per què, posar-ho en valor; perquè és extraordinari com ballen els Gegants de Reus, els passos que fem en dansar, quines cançons, com sortim en la professó… són coses que, al llarg del temps, hem pres com una cosa habitual i no hi posem prou atenció. Es donen per fet, però són extraordinàries i, per això, cal posar molt en valor la figura del cap de colla, protocol·litzar tot el que fem a nivell intern i que se’ns reconegui de seguida que som els Gegants de Reus.

Ernest Juncosa: Ens omplim la boca que som els millors i realment ens ho hem de creure i demostrar-ho. Hem de fer una mica d’autocrítica i millorar tot allò que fem molt bé, per encara fer-ho millor, perquè el conjunt escultòric és inigualable, però com a colla hem de fer un pas endavant.

«Ara mateix, estem aturats des de fa 12 anys en alguns aspectes. No volem crear un canvi generacional, s’està esdevenint per si mateix»

Quines coses volen canviar també?
Ed: Hi ha coses que considerem que l’entitat s’ha quedat uns passos endarrere, per exemple, la comunicació, les xarxes socials i la difusió del que fem, com ho comuniquem. També, volem analitzar i reflexionar sobre el paper de la dona a l’entitat, per això, hem creat una comissió d’igualtat, per veure com podem millorar en aquest sentit i, a més, haurem de tenir un protocol d’assetjament. I per la resta de coses que han d’anar venint, perquè tot va molt ràpid i ens estan passant per davant, ens hem d’actualitzar.

Cristina Niubó: Hi ha un seguit d’aspectes que si la colla creix en nombre de gent i la mateixa festa va evolucionant, qüestions com la comissió d’igualtat que, fins ara, potser no s’havia considerat necessària, perquè no s’han donat situacions que ho hagin fet precís, s’han d’anar incorporant.

Creuen que hi haurà un cert relleu generacional?
Ed: No som gent molt jove, però creiem que podem portar una renovació en aquest sentit, a nivell digital, de local propi, per créixer com a entitat. Ara mateix, estem aturats des de fa 12 anys en alguns aspectes. No volem crear un canvi generacional, s’està esdevenint per si mateix. Tenim un gruix molt important de geganters i geganteres, mulassers i mulasseres, d’entre 20 i 30 anys, i el relleu que ens ve per sota és molt important també perquè necessitem canalla per als Gegants petits.

Er: Els joves som alhora els veterans, és molt curiós.

Reben moltes sol·licituds per incorporar-se a la Colla Gegantera?
Ed: Sí, ens és impossible donar resposta a tot perquè, per exemple, ser vuit portadors per gegants no tindria cap mena de sentit. És cert que els nens venen acompanyats de les famílies i també estem desbordats de gent jove, però com es veu des de fora, hi ha molts nois i volem saber per què passa això, si és que fem alguna cosa malament i què hem de canviar per atraure dones. Que les noies que tenim a la colla, si així ho volen, puguin portar la Mulassa o els Gegants en lloc d'anar a les danses; que tinguin les mateixes possibilitats que els nois.

C: Potser caldria revisar quina visió s’ha tingut fins ara, que s’ha associat el fet de portar gegants amb el fet de suportar molt de temps. Hem de fer veure que hi ha altres posicions i altres qualitats que també són importants. Durant molt de temps s’ha vist així i volem obrir les portes que hi hagi un canvi. A mesura que més dones portin Gegants i més homes portin Mulassa, s’anirà diluint aquesta diferència.

«A mesura que més dones portin Gegants i més homes portin Mulassa, s’anirà diluint aquesta diferència»

La Colla Gegantera ha viscut uns últims mesos «delicats» per la caiguda de l’Indi. Com ho han portat personalment?
Ed: L’anterior junta de l’entitat, conjuntament amb l’IRMC, van tancar aquest tema. Nosaltres ens hem trobat amb l’Indi restaurat, en perfecte estat; el Manel Llaurador va fer una feina increïble i la junta va gestionar-ho com va poder fruit de la situació que es va viure. Personalment, jo ja he viscut altres caigudes dels Gegants, vaig viure la caiguda de l’Indi a la plaça del Mercadal a la ballada de Sant Pere l’any 2008. Aquestes coses passen.

Er: Al final, són unes figures vives, estem ballant amb uns elements que pesen vuitanta quilos. L’Indi ara està meravellós com sempre i convidem la gent que vingui a plaça per Corpus i no notaran cap canvi.

És possible configurar algun protocol per evitar que torni a passar?
Er: Quan passen coses, tot es pot revisar per si cal millorar, però han passat sempre al llarg de la història i continuaran passant i, de la mateixa manera que vas caminant pel carrer i pots ensopegar, pot passar portant el Gegant per molt que els acompanyants estigui vigilant a fora. Procurem assajar i vigilar perquè no passi, però si fas un balanç de caigudes respecte de les sortides, no passa mai. Això no passaria si estiguessin tancades en una vitrina i no ballessin, les figures s’embruten per la pols, els vestits es descoloreixen… és també la màgia de sortir a ballar.

C: Confies en el sentit comú de la gent que quan hi ha una peça, com els Gegants que estan quinze dies exposats a l’Ajuntament, no aniran a tocar-la o intentar aixecar-la. A vegades, hi ha coses que se’ns escapen i per molts procols que vulguis activar, aquest és un fet tan aïllat que no et fa replantejar tot.

Com a nova junta fins al 2029, tenen nous projectes en ment? Per exemple, el 2022 es van crear els Manotes.
Ed: La idea és que els Manotes puguin ser una mica més útils, perquè ara mateix són els gegants de la cercavila del Masclet. Són els únics elements de l’entitat i podem fer el que vulguem sense necessitat de passar per un protocol, com passa amb els Gegants i la Mulassa; i tenim una voluntat expressa de donar resposta a peticions d’escoles, de llars d’infants, etc, perquè anem amb els Gegants de Reus. Els Gegants no poden anar a tot arreu, però els Manotes sí que poden ser en qualsevol esdeveniment o festa de barri. 

C: Volem dinamitzar-los una mica més, donar-los més vida.

Ed: I també és una excusa per fer una activitat amb gent diferent de la colla, perquè són altres balls, no hi ha uns passos tan complexos, tenim varietat de músiques; podem anar a altres festes majors…

Hi ha algunes iniciatives que vulguin impulsar pròximament?
Er: Per exemple, volem fer un pas endavant en marxandatge perquè la ciutat pugui adquirir elements diferents cada any, tenim la idea de fer una revista de la colla a nivell intern.

Ed: L’activitat gegantera ja ens ocupa tant de temps que poc més podem fer. Hi ha moltes idees però res concret en marxa. Això sí, volem acostar-nos a la gent, ser pròxims a l’opinió general de la ciutat, anar de bracet amb les altres entitats i ballar al ritme de la ciutat i la ciutadania. 

De cara al seu primer Sant Pere al capdavant de la colla, quines són les sensacions?
Ed: Tenim moltes ganes, aquesta és la part que nosaltres dominem més. Quan els Gegants surten de l’Ajuntament, som uns experts; és el que sabem fer. Això ens fa por zero com a junta perquè fa molts anys que ho fem i ho tenim claríssim, tenim unes ganes boges que arribi el primer dia, el Dijous de Corpus al matí i començar les dues setmanes intenses que vindran.

C: A nivell de colla, hi ha ganes de renovar; un canvi d’aire sempre va bé. Ganes de sortir, de canviar coses i obrir-se a la gent, fer més equip.