La província de Tarragona compta amb una proposta turística que porta el visitant a descobrir els paisatges de la Costa Daurada i les Terres de l'Ebre, a través dels artistes que es van inspirar en el nostre territori a l'hora de crear les seves obres. Es tracta de la Ruta del Paisatge dels Genis, que uneix els municipis de Reus, Mont-roig del Camp, El Vendrell i Horta de Sant Joan amb els genis universals Antoni Gaudí, Joan Miró, Pau Casals i Pablo Picasso.
Més enllà de les visites a museus, centres culturals i elements del patrimoni natural que es donen a conèixer en aquests itineraris; a la comarca del Baix Camp hi ha diversos indrets on pintors, escultors i altres intel·lectuals es van reconciliar amb les musses i van trobar els seus llocs d'inspiració.
Antoni Gaudí: més enllà del debat entre Reus i Riudoms
Probablement, el més reconegut dels nascuts a la zona sigui l'arquitecte Antoni Gaudí. Si és la primera vegada que trepitges el Baix Camp, no trigaràs a sentir debatre sobre el seu naixement, sobre si els orígens del creador del trencadís es troben a Reus o a Riudoms. És l'eterna "guerra" entre reusencs i riudomencs i un dels primers motius pels quals ambdós municipis treuen pit.
El pròxim 2026 se celebrarà l'Any Gaudí i, des de Reus, es buscarà potenciar més que mai amb la renovació del Gaudí Centre com un espai molt més experiencial i immersiu, i amb la resta de punts marcats en el mapa dins la ruta GaudíReus: la casa natal al carrer de Sant Vicenç, l'escultura del Nen Gaudí, l'església Prioral de Sant Pere, el Santuari de Misericòrdia o l'Institut Salvador Vilaseca (antigues Escoles Pies).
Per la seva banda, des de Riudoms, recalquen l'arrelament d'Antoni Gaudí al poble, d'on eren els seus avantpassats, i que es pot recórrer amb una ruta amb dotze panells informatius que repassen elements essencials en la seva obra com la natura, el volum i les formes, i espais com la plaça de l'Arbre o la Casa Pairal de la família Gaudí, conjuntament amb el Mas de la Calderera.
Però a la comarca del Baix Camp, encara hi ha altres indrets que van il·luminar el geni, sobretot en les seves passejades per l'entorn natural. Es tracta del Coll de la Desenrocada, un paratge entre els municipis de l'Argentera i Vilanova d'Escornalbou, que hauria inspirat elements tan emblemàtics com la façana i les xemeneies de la Pedrera, el drac i els pilars del Parc Güell o les balconades de la Casa Batlló.
Joan Miró: la roca vermella de Mont-roig del Camp
El pintor Joan Miró va anar a viure a Mont-roig del Camp quan tenia divuit anys, per recuperar-se d'una malaltia, i va passar llargues temporades a la masia familiar, Mas Miró, que avui dia es pot visitar, ja que és gestionada per la fundació homònima. Al poble, són diversos els punts d'interès que estan vinculats a l'artista: des de l'església Vella, com a centre d'interpretació de la seva obra, fins a l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca, situada sobre la "muntanya vermella" que tant caracteritza el municipi.
Precisament, un dels quadres més reconeguts de Miró, La Masia, es va començar a pintar a Mont-roig el 1921 i representa la fi de la seva etapa figurativa i l'inici del seu llenguatge únic i universal: un segell pictòric inconfusible. El mateix artista va arribar a afirmar que "tota la seva obra estava concebuda a Mont-roig" i aquesta peça estava clarament inspirada en la seva experiència al camp i la terra. El poble, la muntanya i la platja; són múltiples els escenaris mont-rogencs que va plasmar amb el pinzell.
Marià Fortuny, el «condesito» de Reus
Actualment, es commemora l'Any Fortuny i Reus és l'epicentre de l'efemèride, que també passarà per ciutats com Madrid, Roma, Tetuan o Nàpols. Això és perquè el pintor Marià Fortuny va néixer a la capital del Baix Camp, el 1838, i s'han previst diverses exposicions al Museu de Reus, conferències i altres iniciatives -que impulsa el Centre d'Amics de Reus- per reivindicar la vida i obra del millor pintor català del segle XIX.
La casa pairal de la família de Fortuny és, de fet, la seu de l'entitat, al Raval de Robuster, número 36. Al municipi, també una escola va rebre el seu nom i un monument, a tocar de la plaça Llibertat, li ha donat el sobrenom popular del "condesito". El seu cor roman a la Prioral de Sant Pere.
Molt reconegut per les seves aquarel·les, la de gravador va ser la faceta més desconeguda de Marià Fortuny. Algunes de les peces icòniques que encara es conserven inclouen La batalla de Tetuan, L’Odalisca o La Vicaria; i han influït en generacions posteriors d'artistes.
Mir i Manent: els paisatges de l'Aleixar i Maspujols
Dos municipis del Baix Camp, l'Aleixar i Maspujols, promocionen els seus paisatges com a font d'inspiració de dos grans referents: el pintor Joaquim Mir i el poeta Marià Manent. La Ruta Mir-Manent és un itinerari pictòric-literari amb prop d'una trentena d'espais vinculats als artistes.
Es tracta d'una proposta molt freqüentada per les famílies i les escoles de la comarca i, entre d'altres, es pot visitar la masia familiar de Manent i identificar els colors de la natura que van inspirar Mir i que, gràcies als seus quadres, van universalitzar el poble. L'Espai Mir/Manent es troba a la plaça de la Vila de l'Aleixar; i la ruta inclou des del camí dels Pagesos o dels Masos, a l'ermita de Sant Blai, la font Vella de l'Aleixar o el pont sobre la riera de Maspujols.
Com a curiositat, l'any passat, es va descobrir que l'autor del gran mosaic de l'entrada de la Casa Navàs de Reus va ser, precisament, Mir, qui va ser un dels millors paisatgistes de la seva generació i de tota la pintura catalana moderna.
Gabriel Ferrater: de la «Teoria dels Cossos» a Almoster
Per la capital del Baix Camp, han passat referents com Eduard Toda, Josep Tapiró, Salvador Vilaseca, Joan Rebull o Joaquim Mallafrè, entre molts altres. Com, per exemple, el poeta, traductor i lingüista Gabriel Ferrater Soler. Nascut a Reus -el passat 2022 es va commemorar el centenari del seu naixement-, són els carrers de la ciutat on va viure els seus primers anys i que, recentment, van acollir les gravacions de la pel·lícula Teoria dels Cossos: l'institut homònim, el Parc de Sant Jordi, la plaça del Castell i altres punts del nucli antic en plena Festa Major de Sant Pere.
El film de Joan Ramon Armadàs, amb Miquel Sitjar, Ivana Miño i Francesc Orella, és una comèdia romàntica que parteix d'un esdeveniment de literatura i art, i en què l'atracció entre els protagonistes sorgeix entre llibres i poemes de Ferrater.
No gaire lluny de Reus, però, a la urbanització del Picarany d'Almoster és on Gabriel Ferrater va passar llargues temporades durant la seva vida. Allà es troba la masia familiar, una mítica finca de 160.000 metres quadrats, que es va posar en venda fa anys. Un patrimoni cultural en un indret excepcional de pau i tranquil·litat, del qual l'administració no se n'ha fet càrrec tot i els intents de la família Pujol, qui havia insistit perquè es fes un Centre Ferrater.
