La Prioral de Sant Pere de Reus ha esdevingut, més enllà de la seva funció i simbolisme com a espai de culte i religiós, escenari de diferents activitats culturals, especialment orientades a la música. És en aquesta línia que un grup de persones van crear, el 2023, l'associació d'Amics de l'Orgue amb un projecte ben clar: retornar a la ciutat l'orgue i l'esperit de l'instrument que antigament havia acollit el temple i que va desaparèixer durant la Guerra Civil.
Aquesta iniciativa que ara es recupera, i que es va presentar en societat el passat 30 de novembre, es remunta a la rehabilitació integral de la Prioral, que es va fer l'any 1985 i que ja preveia, en una última fase, la restitució de l'orgue històric davant el deteriorament de l'instrument que ja s'utilitzava des dels anys seixanta. L'organista titular de Sant Pere, Josep Maria Mas Bonet, ja ho va impulsar llavors i tenia la promesa de l'alcalde Pep Abelló, però finalment, per motius que es desconeixen, no es va arribar a fer.
Ara, l'entitat pretén completar aquella voluntat i persegueixen tres objectius: dotar l'església d'un instrument íntegrament mecànic al servei del culte, crear un gran instrument per fer concerts d'un ampli repertori musical i tenir un orgue apte per a activitats pedagògiques i culturals. I per aconseguir-ho, volen conscienciar la ciutadania reusenca perquè s'impliqui com un "projecte de ciutat".
Un viatge al 1700
Són diverses les afectacions que la guerra civil va tenir sobre la ciutat de Reus i el seu patrimoni arquitectònic, artístic i cultural, com per exemple, el capcer i la torratxa de la Casa Navàs; però la Prioral de Sant Pere també va ser focus de destrucció. Des de l'entitat fan referència a diverses fonts que afirmen que escamots revolucionaris de la FAI van convertir l'església en un mercat i que, d'altra banda, un bombardeig de l'aviació italiana feixista, a principis del 1938, va malmetre el que s'havia pogut salvar i que estava en un magatzem del Museu Municipal.
De l'orgue històric, actualment, només es conserven les portes, que estan al Museu Diocesà de Tarragona des del 1914, quan la Prioral les va donar per salvaguardar-les i amb intenció de restaurar-les; i els medallons de la balconada de la cadireta, que es troben al cor del temple, però sense cap mena de protecció ni conservació, a excepció del medalló de Sant Pere, que es va restaurar per presidir el faristol de l'absis des d'on es fan les misses.
"Sabem que l'orgue era del 1706, per tant, probablement d'estil barroc, i el va fer un orguener flamenc, Andreu Bergeró", descriu Biel Ferrer, secretari de l'associació Amics de l'Orgue de Reus, qui destaca que, fins i tot, en plena guerra de Successió, un ajuntament austriacista va apostar per la continuïtat de la cultura i la música.
D'acord amb una fotografia antiga, a més, se sap que seguia la tradició de l'escola catalana d'orgueneria i estava penjat en un lateral de la nau de l'església, no al cor com l'actual (tradició alemanya). L'orgue tampoc tenia cadireta a l'esquena, la tribuna estava situada a uns sis metres d'alçada i les parts internes de l'instrument estaven col·locades en un forat a la mateixa paret de la Prioral de Sant Pere. Posteriorment, amb la seva destrucció, es va reconstruir l'arc gòtic i eliminar l'espai que ocupava l'antiga tribuna.
L'actual: dels anys 60, segona mà i amb desperfectes
L'orgue que actualment s'utilitza per a les misses i altres actes litúrgics porta al cor de la Prioral des dels anys seixanta, però l'instrument es va comprar de segona mà, perquè venia d'un propietari privat del Maresme i el taller Órganos Nuestra Señora de Montserrat el va restituir perquè pogués ser utilitzat a la capital del Baix Camp. Més endavant, el 1985, se'n va fer una reparació per engegar uns cicles anuals de concerts amb organistes i músics internacionals d'alt nivell. Amb el pas del temps, però, tot i la qualitat inicial de l'orgue, aquest ja no és viableper a fer concerts perquè "no permet una execució fidel al repertori organístic".
Per això, els concerts que es fan actualment -per Festa Major- "es fan amb orgue positiu, un instrument petit i portàtil", detalla Ferrer. Des que Mas Bonet va deixar de tocar-lo, el músic i compositor Josep Enric Peris és l'encarregat d'acompanyar musicalment la missa. Amb el nou orgue, aquest quedarà en desús i s'està plantejant de "portar totes les peces que càpiguen al Santuari de Misericòrdia, on es podria aprofitar alguna cosa, però portaria molta feina perquè ja és vell", explica.
Peris reconeix que "hi ha notes que no sonen i cal fer alguna 'trampa' per suplir algunes per unes altres -combinant entre els dos teclats de mans i el de peus- i, quan es va col·locar, ja era electrònic, però com és un instrument de vent, a l'interior té una manxa, que havia d'accionar manualment una persona perquè funcionés". Aquesta manxa està molt deteriorada, així com la fusta de molts dels més de dos mil tubs.
De fet, s'ha fet una diagnosi de l'instrument i, entre els principals desperfectes o mancances, destaquen: les membranes del sistema neumàtic es foraden sovint, les manxes i els tubs estan foradats i no es pot controlar el pas de l'aire; alguns jocs de tubs no es poden afinar perquè estan corcats, en accionar alguns registres conjuntament se senten xiulets i sons estranys; i la proximitat a la rosassa, ha fet que diverses vegades entri aigua -no està protegit per cap moble- i es deteriorin parts internes.
Un territori d'orgues històrics
Segons consta en el projecte, el disseny del nou orgue prendrà referències del territori, com la cadireta d'esquena que té l'orgue de Santa Maria de Montblanc, l'orgue major de l'antic orgue de Sant Joan de Valls (recuperat el 2021); el principal de 16" del teclat de pedal, als laterals del cos principal, anirà com a les catedrals de Tarragona i València; i el tercer teclat expressiu a "l'Àtic", com a la catedral de Santa Tecla (restaurat el 2013), tindrà un frontó retallat per evitar un aire massa auster.
Més enllà de Valls i Tarragona, també altres municipis de la demarcació han restaurat i construït de nou els seus instruments: L'Aleixar, Montbrió del Camp, Torroja del Priorat, La Selva del Camp, La Pobla de Mafumet, El Vendrell... "Aquesta és una bona zona d'orgues històrics, que s'han conservat bé o s'han recuperat", resumeix Biel Ferrer, qui relata que Josep Maria Mas Bonet va venir a viure a Reus per aquest precís motiu i es va trobar que aquí no n'hi havia i, per això, va decidir impulsar el projecte.
Al mateix temps, el secretari de l'associació Amics de l'Orgue de Reus exposa que "si a Tarragona es van posar d'acord les institucions per fer la restauració de l'orgue de la catedral, exigeixen el mateix a Reus perquè és cocapital cultural i té un pes demogràfic i polític semblant". Amb aquesta reivindicació, reclamen a les administracions "que compleixin amb el seu deure de recuperar el patrimoni i que arribin a un acord amb l'Arquebisbat".
«Un nou orgue per a Reus», projecte de ciutat
Quan els membres de l'associació van plantejar a l'Arquebisbat de Tarragona que volien rellançar el projecte del nou orgue, els van instar a constituir una entitat, perquè "no volien fer-ho per comissió interna dels bisbats", i els van indicar que demanessin tres projectes a diferents empreses per escollir-ne un. Finalment, el projecte guanyador el signa el Taller d'orgueneria Frédéric Desmottes, un orguener de Normandia, format a l'Occitània i que resideix actualment a Landete (Conca).
L’orgue nou tindrà un total de 3.020 tubs (petits, mitjans i grans interiors; petits, mitjans i grans de façana), distribuïts en 46 registres, repartits en tres teclats manuals i un de pedal. I, segons el plànol definitiu de la tribuna de l’orgue nou, cal tenir en compte l’espai per a l’organista i el pes d’ambdues parts de l’orgue (4.000 i 600 kg respectivament) perquè sigui viable que estigui penjat de la paret.
Un cop es pugui signar el contracte -depèn del finançament-, es preveu que els treballs tindran una durada d'entre 20 i 22 mesos, per a la fabricació de les diferents peces i mecanismes, el muntatge i l'harmonització i afinació de l'instrument. També, es construirà una nova tribuna, aquesta vegada a quatre metres d'alçada per no haver de modificar l'arc gòtic, i podrà acollir un grup de vuit músics al voltant de l'organista.
Com bé detalla Biel Ferrer, "aquest orgue és un projecte ciutadà, anirà a parar a la Prioral, però és instrument per a la ciutat, no és una iniciativa cristiana o religiosa". "La idea és que pugui servir per als concerts d'orgues i altres activitats culturals -que sempre han estat obertes i gratuïtes-, com si la Prioral fos un auditori i permeti fer concerts de música contemporània, barroca i de qualsevol època", afegeix Josep Enric Peris.
Finançament i pròxims passos
Per aquest motiu, una de les importants vies de finançament del projecte (ascendeix als 1,1 milions d'euros) és la campanya de mecenatge popular mitjançant l'apadrinament de peces. Els donatius particulars es poden fer per un import de 60 euros (corresponent a una tecla, un pedal o un registre) o apadrinar un tub (60, 100, 150, 500, 1000 o 2000 euros, en funció de les dimensions).
L'associació Amics de l'Orgue de Reus ha obert un compte corrent per a la recaptació de fons: ES40 3140-0001-90-0017598400 (a Caixa Guissona) i recalquen la importància d'indicar els noms i cognoms, ja que quedarà constància de les col·laboracions amb una placa en el futur orgue. D'altra banda, estan mantenint converses amb algunes empreses i entitats i estan treballant els primers contactes amb les institucions per majors aportacions.
Fins que no disposin de tot el pressupost, no es marcaran un calendari per a la construcció de l'instrument. "Som al començament del camí, esperem que enguany hi hagi una resposta positiva per poder signar un precontracte i començar a treballar; el projecte està redactat i hi són les nostres ganes que sigui una realitat", conclou Biel Ferrer.
Paral·lelament, segons consta en el projecte, es preveuen un seguit d'activitats per donar a conèixer i fer difusió de la iniciativa, així com per recaptar diners: una exposició sobre els orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre al Palau Bofarull de la Diputació, un cicle de conferències amb taquilla inversa, un cicle de concerts benèfics, visites guiades a l'orgue de la Prioral de Sant Pere, creació d'un web sobre la campanya, entre d'altres.