Viviana de Salvador

Pregonera de Santa Tecla

«August encara espera que a Tarragona fem alguna cosa per fer valdre aquest llegat que ens va deixar»

La traductora i actriu, resident des de fa més de mig segle al barri de Sant Salvador, és l'encarregada de pronunciar el pregó de Santa Tecla

Publicat el 21 de setembre de 2025 a les 06:00

Aquest diumenge 21 de setembre, a les 18.30 hores, arriba un dels moments més destacats de les festes de Santa Tecla: el pregó. Enguany, l'encarregada de pronunciar el pregó i donar el tret de sortida a la part més de tradicional de la festa serà la traductora i actriu Viviana de Salvador. Nascuda a França l'any 1958, amb dos anys va arribar a Barcelona i des de l'any 1970 viu a Tarragona, concretament al barri de Sant Salvador, des d'on es va convertir en una dona molt compromesa en l'àmbit social i cultural de la ciutat.

 

  • Viviana de Salvador pronunciarà el pregó de Santa Tecla aquest diumenge.

Des de petita, va criar-se amb els seus avis, el periodista Lluís de Salvador i Concepció Deop. Tot i no haver nascut a Tarragona, és una tarragonina més i la seva implicació al barri de Sant Salvador la va portar a formar part de l'associació de veïns i ser-ne la presidenta. Parla cinc idiomes i durant la seva trajectòria professional com a traductora ha treballat en una comissaria de policia, en un despatx d'advocats o a l'Hospital de Santa Tecla, on ha exercit fins fa dos mesos, quan es va jubilar.

Viviana de Salvador, com era d'esperar, també ha fet les seves passes en el món de la interpretació com a actriu, tal com ho va fer la seva mare, Montserrat Salvador. Està vinculada a Antagonista Teatro i també a Thaleia, participant des de fa molts anys a Tarraco Viva. Així mateix, en els darrers mesos ha participat en el documental Roma Pura. Lorca a Tarragona , sobre la visita del poeta andalús a la capital tarragonina el 1935. De tot plegat, en parlem amb ella en aquesta entrevista feta pocs dies abans del pregó.

"És un privilegi fer el pregó de Santa Tecla"

Què suposa per vostè fer el preu de la Festa Major de Tarragona?
Suposa una gran responsabilitat i un gran honor, les dues coses juntes. És un privilegi poder fer el pregó perquè és un moment que no es repeteix mai més i que, per tant, l'has d'aprofitar, l'has de viure i l'has de gaudir. I, a més a més, la responsabilitat de dir coses que puguin arriba a la gent, estiguin d'acord o no ho estiguin, però que arribin.

Qui li fa la proposta i què va pensar quan li van fer?
Doncs me la va fer la consellera de Cultura, Sandra Ramos. La coneixia d'haver coincidit amb ella en alguns actes i em va enviar un missatge demanant-me si em podia trucar. Jo estava pujant a l'autobús i vaig pensar que seria per parlar sobre una obra de teatre que fem al novembre. Però quan em va fer la proposta em vaig quedar que gairebé em cau el telèfon de les mans. Mai m'hauria esperat una cosa així, ni que em fessin aquesta proposta.

Va trigar molt a acceptar?
No, la veritat és que no. Tot i que va ser una gran sorpresa, no vaig trigar ni un minut a dir que sí. Em va fer molta il·lusió i vaig pensar que era una oportunitat. A més, estic segura que el meu avi i la meva mare estaven allà dient-me que digués que sí.

"Tarragona és una dona que no és prou estimada pels seus fills"

Quin missatge vol transmetre en el pregó de Santa Tecla?
Hi ha una frase que he repetit molt, a gairebé totes les entrevistes que m'han fet. Tarragona és una dona que no és prou estimada pels seus fills. A partir d'aquí, com està la ciutat? Quin llegat té? Quin llegat tenim? De quina manera no li fem prou cas? Quina manera tenim de viure de les rendes d'August? Fa més de dos mil anys que va ser aquí, però suposo que des d'allà on sigui encara espera que fem alguna cosa per fer valdre aquest llegat que ens va deixar.

Què vol dir amb això?
Em refereixo a la responsabilitat que tenim tots plegats vers Tarragona. No només aquells que gestionen la ciutat, sinó també aquells que som gestionats. Tarragona és una cosa molt important, un lloc molt important, amb una història brutal. Potser és hora de posar fil a l'agulla i, de vegades, això no ho fem prou.

«Estaré molt ben acompanyada de tota la gent que sé que m'estima»

Qui l'acompanyarà aquest dia tan especial?
Doncs, al balcó del costat estarà la meva filla, acompanyada d'una amiga amb qui han crescut juntes. Però qui no hi podrà ser és el meu fill, que justament aquest cap de setmana està a Londres amb la Colla Joves Xiquets de Valls fent castells. És molt teclero i li hauria agradat estar, ja que fins i tot em va dir que no volia anar a Londres. Però diumenge, només baixar de l'avió vindrà cap a Tarragona per gaudir de la Baixada de l'Àliga.

Suposo que també molts amics, no?
Sí, molts amics m'han dit que hi seran. També els companys de la Tecla i els de Thaleia. I malauradament, els companys d'Antagonista no hi podran ser perquè tenim funció. Estaré molt ben acompanyada, amb l'afecte de la meva filla, la seva amiga, de tota la gent que sé que m'estima, i això és bàsic per assumir una tasca com la de fer el pregó de Santa Tecla. I també, tot i que no hi seran físicament, tres persones estaran amb mi de pensament: el meu avi, la meva mare i la meva àvia.

Des de fa alguns anys, el pregó es fa des del balcó del Palau Municipal. Això fa que aquest moment sigui més especial?
Jo penso que és molt positiu. És el que s'hauria d'haver fet fa temps i també dic que serà un treball de picar pedra, perquè els barris s'han d'anar acostumant a aquests actes. Si enguany no hi ha prou assistència als actes que es programen, per exemple, al meu barri, no passa res. L'any que ve n'hi haurà uns quants més, i l'altre. No ens podem deixar abatre perquè no hi hagi hagut prou gent. Les noves generacions han de saber que estan units a Tarragona. Per tant, jo em penso que és un primer pas per aglutinar la festa i treure-la només del centre, perquè, al cap i a la fi, tots som tarragonins.

"Els meus primers records de Santa Tecla són la Professó del Braç de Santa Tecla i els gegants"

Quin és el seu primer record de Santa Tecla?
El primer record de Santa Tecla és veure la professó amb el meu avi. Jo vaig néixer a França i vaig arribar a Espanya, a Catalunya, als dos anys, i vam estar a Barcelona fins que jo tenia 12 anys i l'avi es va jubilar. Jo vivia amb ells i l'avi tenia clar que en jubilar-se volia tornar a la seva ciutat. Però abans de 1970, quan vam venir a Sant Salvador, ja visitàvem la ciutat perquè l'avi hi tenia família i li tirava molt. Jo el primer record que tinc és la professó del Braç de Santa Tecla i també els gegants, que com que era petita, me'ls mirava amb uns ulls així.

 

  • El moment culminant de la professó és l'Entrada del Braç de Santa Tecla a la Catedral.

I quins són els actes que vostè no es perd a Santa Tecla?
En primer lloc, que no vol dir primer, jo diria Dames i Vells, perquè m'agraden molt, m'encanta la seva sàtira i penso que és molt sana. És una sàtira que qüestiona, que moltes vegades fa obrir els ulls als de baix i que interpel·la els de dalt. I Dames i Vells també provoca el riure i la reflexió. Fins i tot quan ens ridiculitza, perquè és molt sa saber riure d'un mateix i ells ho saben fer molt bé això. I després la Professó. Per què? Perquè tot va començar allà. Santa Tecla té raó de ser perquè hi ha una cosa, hi ha un lligam. Hi ha una persona, una dona que pels seus fets i les seves idees i la seva fermesa ha passat a la història. I tot comença amb ella. Independentment que el braç sigui autèntic o no ho sigui, això no és l'important, l'important és el símbol. I la Professó, per mi, té molta importància.

Aquesta Santa Tecla, el Ball de Dames i Vells actuarà a Sant Salvador. I també hi ha altres balls parlats que es fan als barris. Què li sembla aquesta iniciativa iniciada els darrers anys?
Jo penso que és molt positiu. És el que s'hauria d'haver fet fa temps i també dic que serà un treball de picar pedra, perquè els barris s'han d'anar acostumant a aquests actes. Si enguany no hi ha prou assistència als actes que es programen, per exemple, al meu barri, no passa res. L'any que ve n'hi haurà uns quants més, i l'altre. No ens podem deixar abatre perquè no hi hagi hagut prou gent. Les noves generacions han de saber que estan units a Tarragona. Per tant, jo em penso que és un primer pas per aglutinarr la festa i treure-la només del centre, perquè, al cap i a la fi, tots som tarragonins.

"És molt més fàcil seure davant d'un ordinador que anar a veure una obra de teatre i pensar"

Fa uns dies es va presentar el documental sobre la visita de Lorca a Tarragona per Santa Tecla ara fa 90 anys i vostè hi té un paper, que a més té un lligam familiar molt important per a vostè.
I tant. Van fer-me una entrevista sobre l'avi —el periodista Lluís de Salvador—, la vista de Lorca i el que jo sabia. Però després, em van proposar fer el paper de Margarita Xirgu. És un moment, en què surt recitant i es troba cara a cara amb Lluís de Salvador, al qual li presenten. Et trobes amb una persona que està personificant el teu avi i és molt especial. I jo veia el meu avi, evidentment quan el vaig conèixer no tenia aquesta edat, però per les fotografies que he vist d'ell, va ser com saludar el meu avi. Va ser un moment estrany, però molt emotiu i molt bonic. A més, vaig gaudir moltíssim amb el documental, crec que va quedar molt bé.

Vostè que és una dona vinculada a la cultura, com veu la salut de la cultura de la ciutat?
Penso que s'estan fent cosetes, però hi ha un problema de base que potser no és un problema dels que gestionen la ciutat, de l'Ajuntament en aquest cas, sinó que és un problema estructural de la societat. Des d'aquest l'educació, als currículums dels estudiants hi ha una manca d'atenció a la cultura. Es propugna molt la tecnologia per sobre la cultura. El jovent puja amb la idea que tot està a la pantalleta. I no, no és així. La cultura està al voltant. És a tot arreu. I això és un problema que és molt difícil de resoldre. És molt més fàcil seure davant d'un ordinador que anar a veure una obra de teatre i pensar. És una situació difícil, però no hem de llençar la tovallola.

"Tarragona es veu lluny des de Sant Salvador"

Viu a Sant Salvador des de més de mig segle. Com es veu la ciutat des del seu barri?
Es veu lluny. I això que està situat en un lloc privilegiat, no té comparació, i per això el va escollir el meu en el seu moment. Però Tarragona es veu lluny des d'aquí perquè hi ha molts esdeveniments que es fan a la ciutat. Ja no parlo dels dies puntuals com la Cavalcada de Reis o Santa Tecla. Parlo de tota l'oferta cultural que hi ha de la ciutat durant l'any, i que en general acaba més tard de les deu de la nit i, evidentment, estàs impossibilitat d'assistir-hi si no és amb cotxe particular o en taxi. El divendres i el dissabte a la nit n'hi ha de transport nocturn, però els dies entre setmana no. Sembla una ximpleria, però això fa que la gent no es plantegi integrar-se a les activitats de la ciutat.

I Sant Salvador és molt diferent de quan vostè hi va venir a viure.
És un barri amb una diversitat cultural brutal, que ha anat canviant moltíssim amb el pas dels anys. Però a més a més, aquesta sensació de barri diferent, barri multicultural, s'accentua si la comunicació no és prou fluida com que aquella gent pugui sortir d'aquell ambient i integrar-se a moltes de les coses que es fan. N'hi hauria molts que no ho farien, però també n'hi hauria molts que sí.

«Hem de gaudir de Santa Tecla amb empatia, amb seny i de debò»

Per acabar, quin missatge enviaria als tarragonins i tarragonines ara que estem en plena celebració de Santa Tecla?
Primer, que la gaudeixin. Que la gaudeixin amb empatia, amb seny i de debò. Que hi hagi festa no vol dir passar-se la nit bevent i no saber com has arribat a casa. Vol dir somriure, ballar, cantar, fer la Baixada, anar a veure els castells, riure amb Dames i Vells. Cal valorar aquests moments i intentar que la resta de l'any, que no llueix tant, Tarragona també conservi aquest terreny festiu i no es converteixi en aquella ciutat callada, apagada, que moltes vegades veiem. Finalment, cal recordar que tenim la gran sort de viure en una part del món en la qual es viu amb relativa tranquil·litat. No podem perdre de vista altres coses que estan succeint a l'altra banda d'aquest mar que banya les nostres costes i que ens interpel·len.