El futur de la literatura es troba en bones mans, almenys pel que fa a la quantitat de lectors i l’increment en les vendes de llibres. Una gran notícia a celebrar des de llibreries, biblioteques i cada baula del sector editorial, com bé assenyala l’últim informe del Ministeri de Cultura sobre els Hàbits de Lectura i Compra de Llibres, ja que la població jove és la més lectora del país.

Amb un 75,3% de les persones entre 14 i 24 anys, que llegeixen en el seu temps lliure, la xifra -creixent, a més, respecte del 2023- els consolida com a grup més lector. Hi ha una sèrie de factors que ho han propiciat, com la influència de les xarxes socials, les recomanacions virals i l’oferta de literatura de romàntica-fantasia. 

Així i tot, els llibreters i llibreters, aquells que mantenen l’ofici de prescriptors de lectures tot i el ‘poder’ d’Internet, adverteixen d’una realitat global: la majoria dels joves no tria llibres adequats a la seva edat.

La literatura juvenil triplica prestatges

S’ha acabat el fet de dir que els joves no llegeixen, no només els estudis ho avalen, també les llibreries tarragonines, que s’han omplert aquests dies previs a Sant Jordi -i aprofitant els festius de Setmana Santa- de nombrosos infants i adolescents a la recerca de nous llibres. “Abans la secció juvenil era només una paret i la vam haver d’ampliar perquè s’ha vist que les vendes augmentaven moltíssim i l’oferta per part de les editorials s’ha multiplicat”, descriuen des de Galatea Llibres.

Actualment, la ‘zona juvenil’ de les llibreries sempre està plena de gent, hi ha molt de moviment i, tenint en compte que fa un temps no hi havia tantes lectures per aquesta franja d’edat, “ara es nota una forta entrada de lectors, sobretot noies”, apunten des de la Llibreria Gaudí de Reus. Les llibreteres coincideixen que “la demanda ha determinat l’oferta” i no a l’inrevés i que gran part d’aquestes lectures venen de les xarxes socials, de plataformes en línia i el món audiovisual.

Així, s’han anat retroalimentant i “el que més es ven és allò que es torna viral a les xarxes socials, els llibres que es posen de moda a BookTok”, apunten des de Galatea Llibres. Tot plegat ha ‘provocat’ que el 'romantasy' -històries de romàntica i fantasia alhora- es converteixi en el gènere per excel·lència d’aquests lectors adolescents i que es difumini el límit entre aquestes i les novel·les per a adults.

“Fins i tot, a vegades, és més ‘fort’ el que llegeixen els adolescents que allò que es ven pròpiament per a adults”, assenyalen a la Llibreria Gaudí. “Venen moltes noies, més que nois, amb 12-14 anys, a llegir unes coses que realment no són per a la seva edat, però ho han vist a xarxes i és el que volen llegir; no els pots dir que no”, argumenten a Galatea Llibres.

Preocupació pel contingut: què recomanar?

Així, la influència de plataformes com Wattpad ha fomentat l’augment de lectors, però també ha marcat profundament el contingut. Segons enumeren les llibreteres, hi ha novel·les per a adolescents que tenen molt d’èxit, a partir dels 10-12 anys, com la sèrie 'Me llamo Goa'; però, després, el 'boom' del món de la fantasia ha popularitzat llibres com 'Alas de sangre' o 'Quicksilver', que són els que més es venen ja en preadolescents, quan l’edat recomanada seria de 16 a 18 anys.

Per tant, actualment hi ha un “desequilibri” entre l’edat que seria recomanable i l’edat real dels lectors. Com adverteix una de les prescriptores a la llibreria del carrer de la Galera, “que amb 12 anys llegeixin llibres com la saga 'Culpables' és preocupant perquè, si saben que això és ficció i no és el que han d’esperar a la seva vida, genial, però la realitat és que ho llegeixen i, al final, són els referents que tenen”.

Més enllà del contingut -pujat de to o violent-, el que especialment preocupa a les llibreries és la qualitat de l’escriptura i l’ús del llenguatge, per la manca de professionalitat dels autors, que en moltes ocasions són igualment adolescents que ho pengen a les xarxes, tenen èxit i el seu text passa directament al paper. “El que té més èxit potser no és el que té més qualitat”, reflexionen, malgrat ser evident que es consumeixen moltíssimes lectures. I no només del bloc temàtic esmentat, els joves també llegeixen molt de còmic i temes d’humor.

Per tot plegat, però, a les llibreteres i llibreters se’ls complica la seva feina: no saben quins llibres recomanar. A Galatea Llibres exposen la dificultat quan els pares els demanen recomanacions i agraeixen que “moltes editorials ja estiguin començant a posar avisos sobre el contingut que tracta el llibre o a marcar l’edat”.

Altres xifres i estadístiques

Segons les dades del mateix baròmetre del 2024, l’augment de lectors es tradueix en un 65% de la població major de 14 anys que declara llegir en el seu temps lliure, amb una majoria del 51,2% de lectors freqüents davant del 14,3% d’ocasionals. El mateix informen recull que aquelles persones que no llegeixen ho acusen a la manca de temps. Així mateix, Catalunya se situa com la tercera CCAA més lectora, amb un 68,9%, darrere de Madrid i el País Basc.

Del mateix informe, s’extreu que el 75% de les persones nascudes entre el 1996 i el 2010 -Generació Z- llegeix habitualment i, per tant, aquesta franja d’edat és molt més lectora (10 punts per sobre) que la mitjana general de la població. Els experts assenyalen que la pandèmia va tenir un efecte positiu en aquest sentit perquè molts adolescents van descobrir en la literatura una alternativa a les pantalles durant el confinament.

D’altra banda, també reconeixen el paper de fenòmens com bookstagram i booktok que han ajudat a “posar de moda” determinats llibres i gèneres, especialment adreçats a un públic juvenil, a través de les xarxes socials, on aquest grup d’edat n’és el principal consumidor. Tot plegat, ha fet que el sector editorial visqui un continu creixement des del 2012, amb una diversitat de temes, dissenys i formats cada vegada més àmplia.