Les golfes de Casa Canals, seu principal del Centre d'Arts Contemporània Mèdol de Tarragona, s'han transformat en el "recorregut poètic, matèric i lumínic" on l'artista visual Ester Ferrando evoca records personals i col·lectius. Ferrando confronta "l'oblit inevitable" i reivindica "la memòria i el record persistent" en aquesta nova exposició al Mèdol. La mostra Inventar_iar. La vida que no passa s'ha inaugurat aquest dijous 5 de juny i romandrà oberta fins al 24 d'agost. L'exposició de l'artista reusenca ofereix "una mirada íntima i alhora crítica", amb objectes, veus, llums i textures "que semblaven arraconats" i que Ferrando "transforma en matèria artística".

La llum és present en tota la mostra d'Ester Ferrando, "com a element físic i com a llenguatge artístic". L'artista visual la fa servir "per generar ambigüitat i distorsió" i per "fer visibles les ombres dels records". Ferrando l'ha creat des de la voluntat de "no voler perdre la memòria". El títol, Inventar_iar, juga amb el doble significat de crear i enumerar, "dues accions aparentment contradictòries, però fonamentals en el procés de recordar: inventar per reconstruir el que és perdut i inventariar per evitar que s'esborri".

Les obres que es poden veure a l'exposició

Entre les obres de l'exposició destaca La memòria amagada, una instal·lació "d'andròmines oblidades que evoquen allò que queda acumulat", amagat però "latent". A Pícnic, una llar de foc inspirada en la pel·lícula Citizen Kane, el foc fa de metàfora del record i de com es pot "conservar o destruir".

Per recordar és una gravació de veu que enumera "en bucle" noms de persones i llocs que l'artista vol retenir a la memòria, mentre que Si les parets mostressin són murs de formigó translúcid travessats per fibra òptica que deixen passar la llum "com si revelessin allò que les parets han vist i sentit".