"Semblava una 'animalada', no sabíem si passaria del primer dia i ara fem 10 anys, estem supercontents", expressen els organitzadors de la Nit de Fer l'Índiu, un acte plenament consolidat i imprescindible dins la Festa Major de Sant Pere de Reus que, aquest 2025, arriba a la primera dècada d'existència. Com sempre, el concert de la Banda de Fer l'Índiu i la Banda Simfònica de Reus donaran el tret de sortida, aquest dijous 26 de juny, a les 22.30 hores, a la plaça del Mercadal.

Seguidament, els protagonistes de la Nit, l'Àliga i els Gegants Indis iniciaran la cercavila fins al Campanaret, on recolliran l'element convidat d'enguany, el Lleó, que des de les passades Festes de Misericòrdia està celebrant el seu 20è aniversari. Un cop la cercavila torni al Mercadal, el DJ Aleix Ballesté posarà música per continuar ballant, cantant i fer festa pels 10 anys de la Nit de Fer l'Índiu.

Com a novetat d'enguany per l'aniversari, la Colla Gegantera i el CRAC han decidit fer un canvi perquè l'acte sigui encara més "potent". Així, "encara que sempre havien anat els elements separats i intercalats amb els músics, ara s'ajuntaran l'Àliga i els Indis i els músics aniran al darrere, motiu pel qual han hagut de sonoritzar els carrers", descriu Benjamí 'Benji' Gerich, membre del CRAC i portador de l'Àliga.

"Serà un petit detall perquè es visqui millor i s'escolti bé", tampoc volen introduir grans canvis, però "per Misericòrdia tenim un segon acte que enguany serà més extens", afegeix Eduard Virgili, geganter i un dels impulsors de la Nit de Fer l'Índiu. Pere Latorre, portador de l'Àliga assegura que "pensen a millorar en molts sentits, però això no vol dir només agafar-lo i fer-lo més gran". "Amb motiu dels 10 anys ens ho passarem millor", tanca Ernest Juncosa, cap de colla dels geganters i geganteres.

Com va sorgir la Nit de Fer l'Índiu?

Juncosa explica que la primera proposta "va ser fer la Nit de Fer l'Índiu el dia 24 i que el convidat fos el pregoner i acabar tot just davant del Círcol, a la plaça del Prim; però es va veure molt complicat i es va buscar una nit en què no es 'trepitgés' un altre acte i es va triar el dia 26". També, assenyala que era important que ni els Gegants ni l'Àliga sortissin ni que hi hagués altres actes simultanis per al mateix públic objectiu. Després, "van creure que seria molt bonic i ho volien compartir amb altres entitats", relata Ernest Juncosa com va començar la iniciativa de convidar altres elements.

"La idea era sumar a la festa", coincideixen els membres organitzadors de l'acte, que recorden que, voltant per festes majors d'altres pobles de Catalunya, havien vist que existia una festa nocturna en què participen els elements festius, però que se sortia dels actes més protocol·laris. "La colla gegantera va decidir extrapolar-ho a Reus amb els elements més protocol·laris que hi ha, l'Àliga i els Indis, ens ho van proposar i ens vam posar a organitzar-ho", comparteix Gerich.

Detallen que van ser prop de dos anys de preparatius per veure què fer diferent del que ja s'havia vist en altres ciutats, què els agradava i què no, decidint si hi hauria d'haver una música exclusiva o diverses... Fins i tot, van fer un concurs per a recollir propostes musicals i, al final, van escollir la que sona actualment. Consideren que va ser un encert, la clau del seu èxit, perquè "el 'lo, lo, lo' s'enganxa". I alhora, apunten que plantejar avui dia un nou acte dins la Festa Major de Reus i que no "trepitgi res" seria molt més complicat que llavors.

Pel que fa al recorregut, tenien clar que aquest també havia de ser un fora de l'habitual, perquè l'esdeveniment havia de ser excepcional en tots els sentits. Així, la cercavila "no podia ser gaire llarga, havia de ser ràpida i que es pogués fer en qüestió d'una hora perquè fos explosiva", recalca Benji Gerich. Buscaven arribar al jovent, que normalment faltava més en altres actes i, per això, necessitaven plantejar un "context fora d'allò més tradicional"; però no esperaven que "anys després, es quedés tan petit, amb més de 3.000 persones en dos carrers", exposa.

De la «bogeria» a la consolidació

Encara més, Gerich afegeix que "va sortir tal com havien pensat: va venir gent jove, no era de borratxos i era molt festiva; ens va xocar que semblava que ho haguéssim fet perfecte, però, ara, mirant enrere, pensem que potser sí que la vam encertar". Que la música fos original, sempre la mateixa i només sonés en la Nit de Fer l'Índiu va anar arrossegant la gent, encara que la proposta no va tenir gaire suport de l'administració al principi i, fins i tot, membres de les mateixes entitats n'eren reticents.

"Deu anys després hem complert l'objectiu: hi hauria un buit al programa si no estigués", evidencien, arran de la consolidació d'una de les incorporacions més recents al programa de Sant Pere. "Quan no ho has viscut, no saps que existeix, però ara no es podria deixar de fer", afirma el portador de l'Àliga. Benjamí Gerich també descriu com es viu des de dins aquesta festa: "veig que tothom s'ho està passant molt bé, veus el que t'està passant en els teus quatre metres quadrats com a portador; són cares de gent molt feliç, cantant i ballant, però quan ets conscient de la magnitud de tot, amb les fotos i vídeos, se't posa la pell de gallina".

El seu company de colla, Pere Latorre, recorda especialment "l'eufòria del públic saltant i cantant" en l'última ballada que es va improvisar a última hora després del concert de la Banda de la Nit de Fer l'Índiu que es va fer al Parc de la Festa, de manera excepcional després de la pandèmia, perquè no es podia sortir al carrer. "M'agafa un nus a la gola de l'emoció encara recordant-ho", expressa Latorre, qui, per això, insisteix que no es pot perdre l'essència i que ara "ha de continuar sent els mateixos carrers i evitant els bars", no s'allargarà el recorregut encara que sigui un acte multitudinari.

"Els carrers són molt amples i les vies d'evacuació són molt grans, tampoc hi ha obstacles; si tots hi posem una mica de seny i sentit comú, no hi haurà cap problema de seguretat", conclou Edu Virgili sobre el volum creixent de gent. Així tot, recomanen sobretot que els infants estiguin mínim en una quarta o cinquena fila, que l'acte està pensat per a adults a causa de les aglomeracions que es creen, i que també es pot gaudir des de lluny, sense necessitat d'acostar-se.

Organitzadors i integrants de la festa

D'una banda, la Colla Gegantera de Reus acaba d'engegar etapa amb una nova junta directiva al capdavant, encapçalada per Eduard i Ernest Juncosa, com a president i cap de colla, respectivament, que ja han començat a treballar en els canvis i objectius que lideraran fins al 2029. Això també inclou celebracions com les 300 espelmes que ja bufa enguany la Mulassa de Reus o els 400 anys, que es faran el 2028, de la primera referència històrica d'una Mulassa a la ciutat. Així mateix, han pogut gaudir del retorn del Gegant Indi, primer per Corpus i aquests dies per la Festa Major de Sant Pere, que torna a lluir com abans de la caiguda.

De l'altra, el Col·lectiu Reusenc d'Activitats Culturals (CRAC) celebra enguany tres dècades des de la seva fundació. L'entitat, que va néixer amb l'objectiu de contribuir a les festes populars i tradicionals de la ciutat, era inicialment un grup de grallers que avui ha crescut fins a configurar diferents seccions: l'Àliga de Reus i l'Àliga petita, el Ball de Cavallets i el Ball de Sederes, la incorporació més recent; a més d'una colla de Carnaval, els "Collanuts".

Segons explica Latorre, faran algun acte intern, més íntim, per celebrar-ho amb els 200 socis de l'entitat; "serà una festa més nostra". Alhora, però, ja tenen la mirada posada en l'any vinent, ja que el 2026 es compliran 30 anys des que l'Àliga va 'alçar el vol'. En aquest cas, "serà una commemoració més de ciutat, hi ha alguns actes i propostes ja previstos, però s'ha d'acabar de pensar encara", expressa Gerich.