La festivitat del Corpus Christi se celebra en diferents poblacions amb un conjunt d'actes tradicionals i populars i, a Reus, no només es manté com una cita festiva important del calendari, també manté el seu dia original de celebració, és a dir, Dijous de Corpus; enguany, el 19 de juny. Aquest 2025, a més, serà una celebració especial: no hi faltaran, com sempre, els Gegants bicentenaris, amb el retorn de l'Indi després de la caiguda, ni la Mulassa, que celebra el seu 300è aniversari.

En diverses ocasions s'ha marcat el 1325 com la data d'inici de la festa de Corpus a la capital del Baix Camp, impulsada pels frares dominics, i, per tant, es complirien 700 anys dels seus orígens. Malgrat tot, des de l'entitat Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria - Carrutxa apunten que "no és ben bé així", perquè d'un any per l'altre la festa no passa de no existir a fer-ho. Ben segur, però, a partir del segle XIV, Reus ja va començar a celebrar-la i va anar agafant força amb el pas del temps.

"El problema és interpretar la trajectòria de la feta amb la visió actual, que és molt organitzada i associativa", exposa l'historiador i fundador de Carrutxa, Salvador Palomar. Considera que el Corpus ja se celebrava a Reus a principis del segle XIV, però no hi ha cap referència concreta que així ho demostri. És possible que la butlla papal del 1316 ja iniciés la solemnitat de la celebració, que representava l'exaltació del poder de Crist, representat en la custòdia. Aquest "vessant religiós" es manté encara avui dia amb l'organització d'una professó el diumenge següent a Corpus.

Una exaltació del poder

Palomar descriu que l'església va "copiar el 'model' d'exaltació del poder que existia en altres àmbits, per exemple, quan arriba un personatge rellevant a la vila se celebrava amb grans accions excepcionals, com el guarniment dels carrers o la construcció d'arcs triomfals". És així com va començar la festa de Corpus, amb una professó en què participen els diferents estaments de la vila: el poder civil, corresponent al municipi; un poder econòmic, que eren les confraries d'oficis o els gremis; i un poder eclesiàstic.

Durant l'Antic Règim, aquestes mostres de solemnitat ja es feien per motius religiosos i polítics i, fins a principis del segle XIX, es van fer, fins i tot, per accions de gràcies a la Mare de Déu quan plovia. No hi ha gaire més informació perquè "la documentació antiga no parla d'allò que passava cada any, sinó només de moments especials", lamenta Salvador Palomar; i no és fins a mitjan segle XIX, amb la premsa escrita, que queda constància de les festes de barri i altres esdeveniments, que ja existien, però no quedaven recollides en la documentació municipal.

Amb tot, les primeres referències de grans celebracions de Corpus es troben en el Llibre de les Solemnitats de Barcelona, detalla l'historiador, i permet afirmar que ja existia en temps medievals amb un repertori de folklore -avui cultura popular- que estava molt vinculada als gremis i que, més endavant, es va replicar en les festes majors. Això sí, el moment clau arriba a principis del segle XVII, "quan la vila té potencial econòmic, està en expansió i apareixen un seguit d'elements festius (els Gegants, la Mulassa i l'Àliga), que van encadenats i en una dècada es consoliden", relata Palomar.

Fins als nostres dies: adéu a la vuitada i les festes de barri

Si bé els Gegants i la Mulassa han tingut continuïtat absoluta des de llavors per Corpus -primera sortida de l'any- i per Sant Pere, l'Àliga va desaparèixer en la segona meitat del segle XVIII -va tornar després- i, més tard, van arribar els Nanos. El principal canvi, però, de la festivitat de Corpus a Reus és que, com moltes altres celebracions, abans eren una vuitada, és a dir, no duraven només un dia, sinó que s'estructuraven al llarg d'una setmana pels diferents barris. "Les festes de la vuitada es van acabar al voltant del 1900, van anar desapareixent les festes de barri", exposa l'historiador.

Llavors, Corpus se celebrava també amb grans fogueres i pirotècnies i la vuitada acabava amb una professó amb els elements festius. De fet, Salvador Palomar apunta com a curiositat que el mateix convent de Sant Francesc, que ho celebrava amb molta solemnitat, "es veu que tenia Gegants propis o uns de 'reciclats' de la vila, quan abans si es volien canviar les figures, es llençaven al barranc i es feien unes noves".

També, en un moment de fort laïcisme, després de la revolució del 1868, l'Ajuntament de Reus va emetre un decret pel qual la Festa de Sant Pere es convertia en la Festa Popular del 29 de juny i es convidava els veïns a fer balls i danses i que qui volgués, anés a l'església a veure el patró reusenc. Durant aquells anys, tampoc es va celebrar la festa de Corpus, "però els Gegants i la Mulassa continuaven sortint de totes maneres perquè hi havia el costum de sortir aquell dia", assegura.

Amb el temps, les demostracions de carrer es van revitalitzar. Pel que fa als guarniments, Palomar explica que "popularment, les catifes de flors es feien perquè la trepitgés la professó i també es feien altars com a punts de representació de la custòdia, però en la documentació només es parla d'enramades" i no s'especifica el tipus de decoració. En aquest sentit, també hi ha hagut un canvi perquè tot el que abans es "construïa" amb materials vegetals, en els últims anys, s'ha canviat per serradures i les entitats que encara les confeccionen ho fan més per una tradició cultural, independentment de la seva participació o no en la professó.

Construir la tradició

D'una banda, des de Carrutxa desmenteixen les afirmacions que diuen que Corpus és l'origen de les festes majors; argumenten que no són exactes, ja que simplement unes estan molt millor documentades que les altres. En conjunt, hi havia una activitat festiva molt important i es configurava un juny molt potent en el calendari. D'altra banda, l'entitat estudia els fenòmens culturals que s'han produït en les últimes dècades tenint en compte que tota construcció d'una tradició s'ha generat, al llarg de la història, al voltant d'un grup social que la necessitava i no necessàriament vinculada a la religió.

Encara més, en el cas de Corpus, com una festa de primavera era lògic que s'incorporés la pràctica de guarniments florals, perquè eren pròpies del moment de l'any. "Més enllà de la rosa, que sempre ha estat present a Reus, hi havia costums estesos en altres poblacions en què els joves guarnien les portes i finestres de les noies que els agradaven o per fer burla a algú, en funció del tipus de planta", recorda Palomar costums rurals que s'han anat perdent.

Al mateix temps, la majoria de les danses que han arribat fins als nostres dies han estat reciclades de pràctiques anteriors i s'han recuperat, perquè moltes van desaparèixer amb els gremis, el segle XIX, i de forma progressiva, algunes entitats les van reprendre. 

El paper de la pirotècnia

Un altre aspecte curiós i molt important entre els segles XVII i XIX que també s'ha perdut és la presència de pirotècnia en la festivitat de Corpus. Segons un facsímil publicat per Carrutxa a partir d'un costumari d'Andreu Bofarull del 1850, es descriuen els següents imprescindibles de la festa: "repic de campanes, salva de morteretes, gegants, tendals a la plaça, professó i concurrència en el passeig; els barris competeixen per escalfar els curiosos que transiten durant la vetllada per mitjà de fogueres".

En altres paraules, el que avui significa la Tronada era llavors una forma de celebrar qualsevol cosa a la ciutat. Era l'element d'anunci de qualsevol celebració -Sant Pere, Corpus, festes de barri, victòries militars- i la Tronada va substituir el fet de sortir al carrer a disparar armes, ja que la pólvora estava més controlada que amb una escopeta, un arcabús o un trabuc. "La Tronada va ser un element de civilització de la pólvora", descriu Salvador Palomar.

En els inicis de Corpus, i durant tot el mes de juny, hi havia fogueres i es tiraven coets a tot arreu. Des de l'entitat han arribat a la conclusió que la potent indústria pirotècnica, amb petits tallers artesans primer, el segle XVII, i els grans establiments de comercialització i les fàbriques, el s. XIX, van determinar aquesta pràctica.

Fins i tot, l'ús de la pirotècnia ha permès definir alguns dels actes de Corpus, ja que, segons relata Palomar, en la premsa de mitjan segle XIX, es poden llegir tant peticions de prohibició com lamentacions per la seva pèrdua en forma d'articles de queixa o opinió. El foc també tenia un altre paper important en els orígens festius: sense encendre la teiera no hi havia llum al carrer i, així, quan s'encenia, començava la festa.

Programa Corpus 2025

Enguany, els actes de Corpus s'entrellacen amb la programació de Sant Pere els dies 19, 21 i 22 de juny. Com cada any, la coca amb cireres, els Gegants i l'Ou com Balla són els principals protagonistes de la celebració, que culminarà amb la Professó de diumenge.

Dijous, 19 de juny

• 9.30 hores. Des del Campanar, Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus -membres dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Misericòrdia-. Des de l'Ajuntament, sortida de la Mulassa i els Gegants.
• 9.30 hores. A la plaça del Mercadal, ballades de la Mulassa i els Gegants per a tots els infants de les escoles de Reus. Esmorzar amb la típica coca amb cireres.
• De 10.30 a 13 hores i de 17 a 20.30 hores. A la plaça del Castell, a l'Atri de Sant Sebastià, L'Ou com Balla.
• 17 hores. Des del Campanar, Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus. Des de l'Ajuntament, sortida en cercavila de la Mulassa i els Gegants per recórrer els carrers de la ciutat.
• 18 hores. A la plaça del Mercadal, arribada de la Mulassa i els Gegants, que oferiran les seves ballades al so de la música de les gralles i el timbal. Durant l'acte, degustació de coca amb cireres.

Dissabte, 21 de juny 

• De 10.30 a 13 hores. A la plaça del Castell, a l'Atri de Sant Sebastià, L'Ou com Balla.
• 10.30 hores. Des de l'Ajuntament, sortida en cercavila dels Nanos petits, la Mulassa petita, els Gegants petits i l'Àliga petita.
• 18.30 hores. Des de la Casa Rull, cercavila del Canó de les Festes. Pólvora, música i sàtira per convidar a la festa.

Diumenge, 22 de juny

• Durant el matí, pels carrers per on passarà la professó. Elaboració de catifes de flors, a càrrec de diverses entitats de la ciutat.
• 10 hores. Des del Campanar, Toc de Festa, a càrrec dels Campaners de Reus. Des de l'Ajuntament, sortida dels Gegants per recórrer els carrers de la ciutat.
• 18.15 hores. Des de l'Ajuntament, anada dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l'Àliga a la Professó de Corpus. En finalitzar l'ofici religiós, a la porta de la Prioral de Sant Pere, ball solemne curt de l'Àliga. Tot seguit, Professó de Corpus.
  • Recorregut: plaça de Sant Pere, carrer del Fossar Vell, raval de Sant Pere, carrers de Sant Pere Apòstol, de l’Hospital i de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere.
• Seguidament, a la plaça del Mercadal, fi de la festivitat de Corpus amb les darreres ballades dels Nanos, la Mulassa, els Gegants i l'Àliga.