És prou habitual que, durant la Festa Major de Sant Pere de Reus o durant les Festes de Misericòrdia, algun element del Seguici Festiu celebri algun aniversari de rellevància. Enguany, per exemple, el Ball de Cavallets fa 25 anys, i el de Mossèn Joan de Vic en festejarà 40 al setembre. Tot i això, aquest 2023 es commemora una altra efemèride destacada, els 450 anys de la Petra Clàudia, la campana més gran i més antiga del campanar de la Prioral.
Data de 1573, tot i que es va tornar a fondre el 1883 i ocupa l'espai central del pis superior del campanar. Qui està més vinculat a aquesta fita és, precisament, el grup de Campaners de Reus, format per membres dels agrupaments escolta Montsant Cim i Misericòrdia. Un d'ells és Gerard Baiget, que explica que, per norma general, solen pujar a tocar les campanes per Corpus, per la Festa Major i en altres moments puntuals, com pot ser Tots Sants.
Quatre campanes en dos pisos permeten fer els tocs de Reus
El grup es va constituir l'any 2000 com una manera d'implicar-se més en la ciutat i la seva Festa Major. "Un dels eixos de l'escoltisme és la implicació social i la participació en la vida ciutadana", subratlla. De fet, l'agrupament Misericòrdia ja s'encarregava de les visites al campanar del dia de Sant Pere.
Tal com explica Baiget, a la majoria de campanars de Catalunya tenen dos nivells de campanes o, els més significatius, com el de Reus, dos pisos. "Al nivell superior hi ha les campanes de tot el que és civil i a l'inferior, les litúrgiques", detalla. A la Prioral n'hi havia arribat a haver fins a sis, però la documentació dels tocs ja només en contempla quatre, que són les que hi havia a partir del segle XIX.
El campanar es va veure afectat per la Guerra Civil, període durant el qual van desaparèixer les quatre campanes del primer pis. Se'n van recuperar dues en primera instància, "però una és diferent de les que hi havia i, per tant, la sonoritat també canvia i molts tocs no es poden fer o s'han hagut d'adaptar a les campanes que hi ha ara", relata Baiget.
La Petra Clàudia és l'única campana situada al centre del pis instal·lada en una estructura de fusta Foto: Laia Solanellas
La Petra Clàudia, 450 anys presidint el campanar de la Prioral
Avui en dia hi ha la campana de Sant Pau i la de Misericòrdia al pis de sota, i la de Sant Bernat i la Petra Clàudia al de dalt. Aquesta darrera fa 450 anys que es va fondre per primera vegada i és la més antiga i la més grossa del campanar. La de Sant Bernat també es va tornar a fondre, en aquest cas als anys noranta, durant la restauració del campanar.
Pel que fa a la Petra Clàudia, té una inscripció on es data quan va ser fosa i quan es va tornar a fondre. També concreta que va ser l'Ajuntament qui va encarregar-ho. La inscripció està ornamentada amb cordons i garlandes.
A la campana també s'hi pot veure l'escut de Reus amb Heracli o Hèrcules sobre l'anagrama amb la tiara i les claus de Sant Pere. La Petra Clàudia és l'única que està col·locada al centre del pis, mentre que les altres tres estan fixades a les arcades de les parets del campanar. Aquesta diferència també afecta la manera com es toca.
L'estat de l'estructura de fusta no permet ventar la Petra Clàudia, que es fa repicar Foto: Laia Solanellas
Els tocs de campanes del campanar de Reus
Baiget explica que hi ha dos mètodes per fer sonar una campana, ventar-la i repicar-la. El primer consisteix a fer moure la campana perquè piqui contra batall i en el segon, el que es mou és el batall perquè piqui a les parets de la campana. La Petra Clàudia és l'única que no es pot ventar perquè l'estat de l'estructura de fusta on està col·locada no ho permet.
És l'única part del campanar que no es va restaurar amb les obres dels anys noranta. Tot i que podria semblar una diferència menor, el resultat de fer servir un sistema o un altre "produeix un so completament diferent". Els tocs de campanes de Reus es van poder recuperar perquè "tot aquest tema està molt ben documentat".
Apunta que "hi ha llibres amb partitures, hi ha un monogràfic de la revista del Centre de Lectura dels anys vint que hi està dedicada, hi ha molta documentació". En l'àmbit global, la UNESCO ha declarat els tocs de campanes manuals Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la mateixa catalogació que tenen, per exemple, els castells. Els Campaners de la capital del Baix Camp, durant la Festa Major de Sant Pere, fan sonar dos tocs diferents.
"Tenim el Toc de Festa, que és per anunciar la festivitat en si", explica Baiget. Per una qüestió d'antiguitat, aquest anunci s'ha identificat, tradicionalment, amb la sortida dels Gegants. És per això que la campana de Sant Bernat s'ha conegut, popularment, com la campana dels Gegants.
Aquest toc es fa des del pis de dalt, ventant aquesta campana "amb un repic alegre molt ràpid i que va canviant de ritme" i repicant la Petra Clàudia, "amb un repic més solemne, més pausat". El segon toc que poden sentir els reusencs aquests dies és el Toc General, on sonen les quatre campanes alhora. Com és evident, aquests tocs no es poden assajar, i és la transmissió entre campaners veterans i novells el que permet que hi hagi relleu al col·lectiu.