.jpg)
Economia
La sequera beneficia les salines: collita de sal rècord al delta de l'Ebre
L'empresa Infosa, que explota les salines de la punta de la Banya al Delta de l'Ebre, preveu obtenir 120.000 tones
Les salines de l'Ebre donaran una producció de rècord. | ACN
La collita de sal ha començat puntual aquesta setmana a la punta de la Banya, al delta de l'Ebre, amb l'expectativa d'obtenir 120.000 tones i batre el rècord històric de producció. Segons Infosa, l'empresa que explota les salines de la Trinitat, els vents secs durant l'hivern i la primavera, les pluges escasses i la calor s'han conjugat, en aquest cas, per donar lloc a un volum de sal extraordinari després de tres magres campanyes.
La capa de més de 10 centímetres existent, a més, permetrà obtenir un producte amb menys material insoluble i, per tant, de major qualitat. L'empresa, que exporta dues terceres parts de la producció a França o els Estats Units, preveu incrementar la seva facturació de 15 milions euros dels últims exercicis.
Per primer cop en els últims quatre anys, Infosa preveu superar amb escreix la mitjana de producció considerada com a normal, entre les 95.000 i 100.000 tones. Fins al punt de poder fixar un nou rècord en els prop de 150 anys d'activitat a les salines de la Trinitat, a l'espai protegit de la punta de la Banya.
Fa tres anys, en plena pandèmia i arran dels estralls del temporal Gloria, la campanya es va quedar al voltant de les 40.000 tones. El 2021, tot i que s'esperaven 100.000 tones d'entrada els fatídics aiguats del 3 de setembre van malmetre 25.000 tones de sal en una nit. El 2022 passat, la collita es va quedar en les 85.000 tones.
El gerent d'Infosa, Manel Salvadó, no oculta la seva satisfacció davant d'aquestes previsions de collita extraordinària. Aquest resultat, apunta, s'explica per l'abundància de vents secs -com el mestral- durant l'hivern i la primavera. "Va ser un any com els que eren típics a les Terres de l'Ebre en fa 20, amb una alternança entre ponent i tramuntana", precisa.
"Això ens ha donat una qualitat de les salmorres espectacular per començar la campanya. A l'estiu hem tingut molta calor i poca pluja i això ha ajudat", ha precisat. A diferència de la immensa majoria de conreus i del sector primari, l'escassedat de pluges és, paradoxalment, una dels factors claus per quallar una bona campanya, reconeix Salvadó.
Per contra, la campanya de flor de sal, un producte gourmet que durant els últims anys havia trobat una bona sortida, no serà finalment tant bona. Se'n produiran entre 15 i 17 tones que, segons Salvadó, s'acabaran venent fàcilment. En aquest cas, alguns episodis de vent de gregal -més humit- aquest estiu han impedit una major producció.
La gran producció prevista, en termes quantitatius, ajudarà també a millorar considerablement la qualitat del producte. La capa de sal que es recull és més gruixuda, fins els onze centímetres, fet que ajuda a evitar la presència d'impureses o materials insolubles en les capes superiors i inferiors que, posteriorment, s'han de netejar.
Salvadó assenyala la qualitat de la producció de la punta de la Banya com un "avantatges comparatius" que ha permès Infosa convertir-se en el segon comercialitzador de sal marina a França i el tercer als Estats Units. Una valoració que genera importants expectatives de creixement en aquests importants mercats. L'empresa està principalment abocada a l'exportació: entre un 65 i un 67% de la producció surt a l'exterior. Per contra, tot i els intents en els últims anys de millorar posicions a l'estat espanyol, els preus generalment més baixos no els permeten ser tan competitius.
Durant els últims anys, Infosa ha facturat anualment uns 15 milions d'euros, una xifra que esperen superar aquest 2023. Salvadó, amb tot, precisa que, després d'un escenari de baixes produccions consecutives dels últims tres anys, es limitarà la venda per garantir l'existència d'un major estoc de cara possibles contingències futures. Podria ser el cas del sector de les piscines, un dels que més creixement registra i al qual es destinen unes 15.000 tones cada campanya. La mateixa xifra que l'alimentari. L'alimentació industrial arriba a les 30.000.
Segons el gerent, a més, l'aposta pel creixement ha de permetre contrarestar un "trencament de les estructures de costos molt bèstia" durant l'últim any i mig, amb un considerable increment dels preus dels serveis, el transport o la matèria primera. "Ens hem d'intentar reposicionar, mantenir el marge i els llocs de treball, que és l'objectiu principal", precisa. L'empresa disposa d'una plantilla de 62 treballadors, 52 dels quals a l'explotació de la punta de la Banya.
L'altre gran repte de l'empresa, xifres al marge, és solucionar de forma immediata els problemes d'accés a les instal·lacions de la punta de la Banya a través de la fràgil barra del Trabucador, molt vulnerable als successius temporals de llevant. Segons Salvadó, la proposta presentada per modificar un tram de camí propera a l'entrada de les instal·lacions que "acaba pràcticament dins del mar" es troba pendent de resposta del Ministeri per a la Transició Ecològica. Ha precisat que el projecte, consensuat amb el parc natural i la demarcació de Costes a Tarragona, permetria moure el vial uns 50 metres cap a l'interior per evitar que el mar l'acabi engolint definitivament.
Per contra, Infosa sembla ja resignada a donar per perduda la batalla per poder construir un moll d'expedició marítima, com a alternativa per poder treure el producte i arribar a les instal·lacions quan els temporals tallen l'istme del Trabucador. "Competim amb la nacra, que està en perill d'extinció, i el Ministeri considera que al lloc on volem fer el moll, tot i que no ha tingut nacres els últims 50 anys, en poden haver. Estem a l'espera d'una solució tècnica per acomodar els nostres interessos i els del Ministeri", ha tancat el gerent.
La capa de més de 10 centímetres existent, a més, permetrà obtenir un producte amb menys material insoluble i, per tant, de major qualitat. L'empresa, que exporta dues terceres parts de la producció a França o els Estats Units, preveu incrementar la seva facturació de 15 milions euros dels últims exercicis.
Per primer cop en els últims quatre anys, Infosa preveu superar amb escreix la mitjana de producció considerada com a normal, entre les 95.000 i 100.000 tones. Fins al punt de poder fixar un nou rècord en els prop de 150 anys d'activitat a les salines de la Trinitat, a l'espai protegit de la punta de la Banya.
Fa tres anys, en plena pandèmia i arran dels estralls del temporal Gloria, la campanya es va quedar al voltant de les 40.000 tones. El 2021, tot i que s'esperaven 100.000 tones d'entrada els fatídics aiguats del 3 de setembre van malmetre 25.000 tones de sal en una nit. El 2022 passat, la collita es va quedar en les 85.000 tones.
Les salines, beneficiades per la sequera
El gerent d'Infosa, Manel Salvadó, no oculta la seva satisfacció davant d'aquestes previsions de collita extraordinària. Aquest resultat, apunta, s'explica per l'abundància de vents secs -com el mestral- durant l'hivern i la primavera. "Va ser un any com els que eren típics a les Terres de l'Ebre en fa 20, amb una alternança entre ponent i tramuntana", precisa.
"Això ens ha donat una qualitat de les salmorres espectacular per començar la campanya. A l'estiu hem tingut molta calor i poca pluja i això ha ajudat", ha precisat. A diferència de la immensa majoria de conreus i del sector primari, l'escassedat de pluges és, paradoxalment, una dels factors claus per quallar una bona campanya, reconeix Salvadó.
Per contra, la campanya de flor de sal, un producte gourmet que durant els últims anys havia trobat una bona sortida, no serà finalment tant bona. Se'n produiran entre 15 i 17 tones que, segons Salvadó, s'acabaran venent fàcilment. En aquest cas, alguns episodis de vent de gregal -més humit- aquest estiu han impedit una major producció.
La gran producció prevista, en termes quantitatius, ajudarà també a millorar considerablement la qualitat del producte. La capa de sal que es recull és més gruixuda, fins els onze centímetres, fet que ajuda a evitar la presència d'impureses o materials insolubles en les capes superiors i inferiors que, posteriorment, s'han de netejar.
Segons a França i tercers als Estats Units
Salvadó assenyala la qualitat de la producció de la punta de la Banya com un "avantatges comparatius" que ha permès Infosa convertir-se en el segon comercialitzador de sal marina a França i el tercer als Estats Units. Una valoració que genera importants expectatives de creixement en aquests importants mercats. L'empresa està principalment abocada a l'exportació: entre un 65 i un 67% de la producció surt a l'exterior. Per contra, tot i els intents en els últims anys de millorar posicions a l'estat espanyol, els preus generalment més baixos no els permeten ser tan competitius.
Durant els últims anys, Infosa ha facturat anualment uns 15 milions d'euros, una xifra que esperen superar aquest 2023. Salvadó, amb tot, precisa que, després d'un escenari de baixes produccions consecutives dels últims tres anys, es limitarà la venda per garantir l'existència d'un major estoc de cara possibles contingències futures. Podria ser el cas del sector de les piscines, un dels que més creixement registra i al qual es destinen unes 15.000 tones cada campanya. La mateixa xifra que l'alimentari. L'alimentació industrial arriba a les 30.000.
Segons el gerent, a més, l'aposta pel creixement ha de permetre contrarestar un "trencament de les estructures de costos molt bèstia" durant l'últim any i mig, amb un considerable increment dels preus dels serveis, el transport o la matèria primera. "Ens hem d'intentar reposicionar, mantenir el marge i els llocs de treball, que és l'objectiu principal", precisa. L'empresa disposa d'una plantilla de 62 treballadors, 52 dels quals a l'explotació de la punta de la Banya.
El repte de l'acessibilitat
L'altre gran repte de l'empresa, xifres al marge, és solucionar de forma immediata els problemes d'accés a les instal·lacions de la punta de la Banya a través de la fràgil barra del Trabucador, molt vulnerable als successius temporals de llevant. Segons Salvadó, la proposta presentada per modificar un tram de camí propera a l'entrada de les instal·lacions que "acaba pràcticament dins del mar" es troba pendent de resposta del Ministeri per a la Transició Ecològica. Ha precisat que el projecte, consensuat amb el parc natural i la demarcació de Costes a Tarragona, permetria moure el vial uns 50 metres cap a l'interior per evitar que el mar l'acabi engolint definitivament.
Per contra, Infosa sembla ja resignada a donar per perduda la batalla per poder construir un moll d'expedició marítima, com a alternativa per poder treure el producte i arribar a les instal·lacions quan els temporals tallen l'istme del Trabucador. "Competim amb la nacra, que està en perill d'extinció, i el Ministeri considera que al lloc on volem fer el moll, tot i que no ha tingut nacres els últims 50 anys, en poden haver. Estem a l'espera d'una solució tècnica per acomodar els nostres interessos i els del Ministeri", ha tancat el gerent.