Els
treballs de
batimetria a la
platja d'Altafulla s'han
iniciat aquest dimarts, 12 de setembre, amb
l'objectiu de
conèixer els
moviments de
sorra per tal
d'estabilitzar el
front marítim. L'actuació és la primera de les dotze previstes en el
conveni signat amb la Universitat Politècnica de Catalunya (
UPC) que preveu tenir
resultats preliminars a aquesta
tardor, tot i que l'estudi
s'allargarà fins aquí
dos anys.
Les
possibles i
futures solucions per
revertir l'erosió de la
platja les
executarà Costes de Ministeri de Transició Ecològica. La coalcadessa del municipi, Alba Muntadas, ha afirmat que s'ha de trobar "
l'equilibri" entre les
demandes del
sector de la
restauració i el
turístic amb el sistema dinàmic de l'entorn natural.
Després del
temporal de la setmana passada, els tècnics de la
UPC han recorregut amb una llanxa la
línia de la
costa d'Altafulla per començar a recopilar dades per fer l'estudi que ha de permetre conèixer els
moviments de
sorra cada vegada que la zona pateix els estralls d'una tempesta. Segons
l'investigador del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech, Iván Cáceres, la
batimetria és una
ecosonda d'un
vaixell que dona la
localització, latitud, longitud i profunditat en un punt i que permet dibuixar el
mapa del
fons marí en cada latitud i longitud.
Dibuixar un mapa del fons marí
Cacéres ha detallat que fan un
seguiment d'imatges per
satèl·lit per veure quina és la línia de costa per tal de poder
detectar quines és la
interfície entre
l'aigua i la
sorra. "Per mitjà de les imatges de satèl·lit i les dades de Ports de l'Estat procedents de les
boies i els models numèrics podem veure com es va
movent i
erosionant la línia de
costa després de cada tempesta, no hi ha prou amb saber quins són els
onatges que l'erosionen, si no volem veure també com la
sorra i l'onatge se'n va
aigua endins", ha indicat. D'aquesta manera, localitzaran on queden dipositats els
sediments.
També ha assenyalat que les
imatges de recollides en la primera fase són dels últims sis anys i, que a partir d'ara, faran una
batimetria cada cop que hi hagi un
temporal. L'estudi es farà durant un termini de dos anys i servirà per recopilar dades i, així, conèixer
l'evolució de la línia de
costa. Cáceres ha asseverat que tindran la "
confiança suficient" per proposar quines
estructures, tant emergides com submergides, són les millors
actuacions per
revertir l'erosió de la platja.
"Podrem informar a
Costes sobre quines
infraestructures col·locaríem, on, a quina
distància i
profunditat, després ells han de donar el vistiplau per decidir si els hi sembla bé la
proposta; nosaltres només donarem unes possibles
solucions per disminuir l'energia que s'emporta la sorra de la platja", ha afegit.
Dotze batimetries
La coalcaldessa i responsable de l'àrea de
Medi Ambient i
Territori de l'Ajuntament
d'Altafulla, Alba Muntadas, ha recordat que el
conveni signat a principis d'any amb la
UPC inclou
dotze batimetries, les quals es faran després dels temporals per conèixer el funcionament del
moviment de la
sorra i
actuar posteriorment amb "consonància". "
L'objectiu és
estabilitzar el màxim la
platja, sabent que és una platja regressiva", davant dels danys que poden ocasionar les pròximes
tempestes, ha sostingut Muntadas.
Pel que fa a les
demandes del
sector de la
restauració d'instal·lar
tarimes a la
platja per col·locar-hi les
terrasses dels establiments, la
coalcaldessa ha remarcat que és
necessari trobar
l'equilibri entre l'ús
recreatiu i
turístic amb el del "propi
sistema dinàmic" de l'entorn. En paral·lel, ha destacat que s'han pres mesures i fet actuacions per contrarestar els
danys que hi han
provocat els
temporals, les quals estan incloses en el pla de gestió vigent des de l'any
2020.
Millors solucions per aturar la regressió
A tall d'exemple, ha recordat les
aportacions de
sorra o la col·locació de dunars. "Continuarem fent aquestes
mesures, com les aportacions de sorra, però ens ha faltat el criteri més tècnic – de Costes- d'on posar la sorra quan s'han fet per
retenir-les més temps; no és el mateix el parc de
Voramar, on la platja pot respirar més, que la zona de les
Botigues de
Mar on és més
regressiu i hi cal més sorra per a la seguretat dels
banyistes", ha lamentat la responsable.
Preguntada sobre la
possibilitat de
desconstruir parts del
passeig marítim, Muntadas ha recordat que hi ha
actuacions damunt la taula, recollides en el pla de gestió. De fet, ha dit que van encarregar un
avantprojecte de
remodelació del
front marítim i ho ha exemplificat amb la plaça de Consolat de Mar. "A l'altre extrem, tenim una
plaça que és un
pàrquing, on l'avantprojecte planteja la seva
desconstrucció per donar més
espai a la
platja i que sigui ella mateixa que es
protegeixi dels
temporals", ha tancat.