Laboral
La carta d'un extreballador del 112 a Reus: «És humanament dur i no se'n parla»
El comitè es troba en vaga indefinida els caps de setmana i reclama la internalització del servei, conveni propi i plusos
Treballadors del 112, en una imatge d'arxiu, durant una protesta | Cedida
La vaga del servei d'atenció a emergències del telèfon 112, a la seva seu de Reus, continua en marxa. Des del comitè d'empresa han difós aquesta setmana un vídeo en el que exposen simulacions de situacions a les que s'enfronten els treballadors especialment durant el torn de nit.
I és que la plantilla fa temps que reclama la internalització del servei, conveni propi i plusos. Ara mateix es troben en vaga indefinida amb aturades durant els caps de setmana, però de moment no han arribat a cap acord amb l'empresa adjudicatària (Serveo, participada per Ferrovial) ni amb el Departament d'Interior de la Generalitat.
Actualment la companyia té la licitació del servei d'emergències fins al març de 2024, prorrogable fins al 2026. L'empresa és propietat de Rafael del Pino Calvo-Sotelo, el tercer home més ric de l'Estat i amb uns beneficis de 114 milions d'euros durant el primer semestre de 2023, segons destaquen des del comitè.
Durant el vídeo també han decidit compartir l'extracte d'una carta d'un treballador que va marxar de l'empresa:
En aquesta feina toquem constantment el dolor i el sofriment humà. Tenim dosis altes o molt altes de contacte amb persones que estan patint mig, bastant o molt en alguns casos.
Diàriament contactem i hem d'extreure informació a persones que sovint estan col·lapsades per l'amenaça, la violència, la por, el dolor físic, l'angoixa o la pobresa. Això és dur. És humanament dur i no se'n parla, o en parlem poc.
Sento que aquest dolor és difícil de gestionar. Part de la meva decisió en deixar aquesta feina té a veure amb la meva dificultat de sostenir això a llarg termini, fruit de la gairebé absent protecció en el servei.
El sistema que tenim ens posa en una situació que vulnerabilitat que perjudica la nostra salut.
Estic segur que es poden implementar algunes mesures per evitar aquestes situacions i millorar les condicions amb les que treballem a sala.
Diàriament contactem i hem d'extreure informació a persones que sovint estan col·lapsades per l'amenaça, la violència, la por, el dolor físic, l'angoixa o la pobresa. Això és dur. És humanament dur i no se'n parla, o en parlem poc.
Sento que aquest dolor és difícil de gestionar. Part de la meva decisió en deixar aquesta feina té a veure amb la meva dificultat de sostenir això a llarg termini, fruit de la gairebé absent protecció en el servei.
El sistema que tenim ens posa en una situació que vulnerabilitat que perjudica la nostra salut.
Estic segur que es poden implementar algunes mesures per evitar aquestes situacions i millorar les condicions amb les que treballem a sala.
Ara a portada