Reus s'adhereix a la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental

L'acte institucional s'ha celebrat a la Biblioteca Xavier Amoròs i ha comptat amb diverses entitats locals, com la Fundació Pere Mata i l'Associació Salut Mental Dr. Tosquelles

Acte institucional del Dia Mundial de la Salut Mental a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus
Acte institucional del Dia Mundial de la Salut Mental a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus | Sandra Pérez
10 d'octubre del 2023
Actualitzat el 12 d'abril del 2024 a les 11:43h

Sensibilitzar la societat sobre la importància de la salut mental -equiparada a la salut física- i lluitar contra l'estigmatització que pateixen les persones afectades per alguna malaltia mental, així com impulsar iniciatives que millorin l'atenció són els principals objectius del Dia Mundial de la Salut Mental. Aquesta commemoració se celebra el 10 d'octubre de cada any, des del 1992.

L'Ajuntament de Reus ha commemorat enguany aquesta data amb un acte institucional que ha tingut lloc a la Biblioteca Central Xavier Amorós. La convocatòria ha aplegat diferents membres i representants de diferents entitats i institucions locals, com el coordinador de Salut Pública, Cándido Álvarez; Carol Navarrete, directora associació; o Maria Josep Delor, directora tècnica de la Xarxa Social de Salut Mental de la Fundació Pere Mata, qui ha pronunciat el manifest pel Dia Mundial de la Salut Mental.

Després de la lectura del manifest, l'acte ha comptat amb un pòdcast de la Fundació Pere Mata i la presentació del vídeo "A través dels meus ulls", un recull de fotografies que es podran veure exposades a partir del 16 d'octubre a l'Institut Gabriel i Ferrater.
 

Reivindicació d'un dret universal

La lectura del manifest s'ha focalitzat en reivindicar la salut mental com un dret humà universal, inherent a la salut humana i indispensable per gaudir d'una vida digna. La directora tècnica de la Xarxa Social de Salut Mental de la Fundació Pere Mata ha destacat que "els discursos d'odi i discriminació cap a col·lectius vulnerables ens posen en alerta i ens traslladen una corresponsabilitat en la defensa dels drets des d'una mirada interseccional".

D'aquesta manera, ha exposat la preocupació davant la discriminació envers les persones que pateixen problemes de salut mental, els discursos d’odi cap a persones del col·lectiu LGBTIQ+, els prejudicis que es tradueixen en violència envers la població migrada i la violència masclista que pateixen les dones. “No hi ha salut mental sense la defensa dels drets humans de tothom”, ha afegit.

El manifest també ha condemnat la invisibilització i menysteniment, a més del paternalisme i prejudicis que imperen en alguns agents de la societat, que recau sobre les persones amb una història de vida psiquiatritzada.

Lectura del manifest a càrrec de Maria Josep Delor, directora tècnica de la Xarxa Social de Salut Mental de la Fundació Pere Mata Foto: Sandra Pérez

 

Una atenció pública de qualitat

"El sistema delega les responsabilitats en la família, on falten recursos per tenir una vida digna, autònoma i en comunitat; una manca de recursos que sovint trenca els projectes vitals", ha lamentat Maria Josep Delor en el manifest. Per prevenir i preservar la salut mental de la població cal defensar els drets de tothom i generar un sentiment de pertinença, així com un punt de trobada i suport per a les persones afectades i el seu entorn.

La xarxa associativa ha tingut històricament un paper clau en la creació de la xarxa d'atenció social i, per aquest motiu, Delor ha reclamat uns "recursos adients i necessaris amb un sistema públic de qualitat que garanteixi la cohesió social i el benestar". I, per tant, evitar que l'accés a oportunitats sigui un privilegi per a moltes persones davant de protocols, llistes d'espera, inequitat i una atenció precària.

Així mateix, des de la Fundació Pere Mata han assenyalat com a indispensable l'accés al món laboral, i alhora acabar amb les feines precàries; el risc en què es troba l'habitatge, com un dels pilars essencials en la salut mental; i la preocupació per la gent gran i el jovent. "Posem sobre la taula alternatives com una renda bàsica universal i mesures que dotin de poder i seguretat a la població", ha indicat.
 

5a edició del "Mes de la Salut Mental"

De fet, la lectura del manifest ha conclòs amb una crida a les administracions i ens locals de Catalunya per una major inversió en salut mental i fomentar polítiques valentes que "promoguin l'emancipació real de la ciutadania". Des de l'Ajuntament de Reus, a través de les regidories de Serveis a les Persones i Drets Socials i Salut i Esports, s'està impulsant enguany el V "Mes de la Salut Mental", amb una programació d'actes i propostes.

Els regidors responsables d'ambdues àrees, Anabel Martínez i Enrique Martin, han assistit a l'acte institucional d'aquest dimarts 10 d'octubre. Martínez ha expressat la necessitat de "fer polítiques més accessibles per arribar a una major part de la ciutadania" i, per la seva banda, Martin ha recalcat la rellevància de "treballar conjuntament per trencar l'estigma i donar visibilitat a la salut mental, un tema molt important que també acaba afectant la nostra salut física".

Enrique Martin, regidor de Salut i Esports, en l'acte institucional del Dia Mundial de la Salut Mental Foto: Sandra Pérez

 


Així mateix, han evidenciat el compromís del Govern per impulsar "l'activitat física com una eina per fomentar, de forma preventiva i protectora, la salut mental i física en igualtat de condicions”. Un doble vessant que exploraran a partir de projectes i iniciatives des de Salut Pública que s'anunciaran pròximament en el marc d'aquest "Mes de la Salut Mental".

 

Arxivat a