Educació ambiental a les escoles del Baix Camp per lluitar contra l'abandonament de terres

"Nosaltres venim de terra de pagesos, teníem unes 10 hectàrees de terrenys cultivats i els vam anar abandonant perquè era inviable tirar-ho endavant". Les paraules de la tècnica Lídia Cugat, procedent de La Fatarella (Terra Alta), es corresponen a moltes altres famílies agrícoles de Catalunya que han deixat la pagesia per la manca de beneficis, de relleu generacional o incompatibilitat amb altres feines.

El problema d'aquesta realitat és que sense pagesia, els grans incendis forestals tenen plena llibertat per avançar i cremar. Per aquest motiu, Cugat i l'enginyera agrícola Irene Lázaro van decidir crear Rural Planet fa dos anys. "Ens sentim en deute amb la pagesia i ens resistim a pensar que s'acabarà i tot serà garriga -bosc-, que d'aquí a 10 o 20 anys gairebé no hi haurà agricultura a Catalunya", expressen.

La fórmula que van trobar per recuperar els terrenys abandonats i donar suport als agricultors es basa en l'economia circular, per garantir una renda al pagès, i consisteix en l'apadrinament dels arbres, principalment oliveres.

Però encara van anar un pas més enllà amb un 'subprojecte' d'educació ambiental que s'adreça als centres educatius, amb Rural Planet Kids ofereixen una unitat didàctica dirigida a l'alumnat de primària per conscienciar sobre els grans incendis al territori.

Apadrinament d'arbres

D'una banda, el projecte de Rural Planet ofereix la possibilitat d'apadrinar una olivera per un preu de 55 euros, 35 dels quals se'ls queda el pagès -que ja pot guanyar-se la vida- i el restant serveixen per a gestionar i engrandir la iniciativa de Cugat i Lázaro. És, per tant, una quantitat sostenible i viable per ambdues parts.

Una de les impulsores, Lídia Cugat explica que "la finalitat és recuperar els terrenys; si els padrins són pagesos, poden recollir les oliveres pel seu compte i, sinó, Rural Planet contracta un pagès perquè conreï aquella finca". L'objectiu és mantenir l'activitat agrícola, com a forma d'ocupació i activitat productiva al territori i, al mateix temps, reduir la massa forestal per ajudar a prevenir els incendis forestals.

En aquest segon objectiu del projecte és on incideixen en els centres educatius. "Ens centrem en els nens i nenes perquè creiem que han de valorar la terra i ens han d'impulsar cap a una altra manera de fer", apunta Cugat. Si des de petits coneixen la problemàtica, serà més probable que hi trobin solucions.  

Prova pilot

De l'altra, la iniciativa Rural Planet Kids va sorgir gairebé per casualitat. En el curs acadèmic 2021-22, a l'Escola Josep Fusté d'Alforja, Lídia Cugat i Irene Lázaro van organitzar una activitat de ioga que es deia "Un dia de pagès". Aquesta tractava la importància de l'agricultura a través de jocs per adaptar-se a les aptituds dels infants d'I5.

La primera presa de contacte -en el marc de les visites de pares i mares a l'escola- els va servir per explicar el seu projecte de recuperació de conreus i, des del centre educatiu, van impulsar que tiressin endavant una unitat didàctica. Així, amb el suport de dues professores, van configurar la UD "Els Grans Incendis Forestals".

"Havíem de pensar alguna cosa que fos real, que hagués sigut notícia i que impactés els nens per poder arribar al fons de la qüestió; i com he treballat amb Bombers, se'ns va encendre la llum", recorda Cugat.
 

'Lluitar' contra els incendis

La Unitat Didàctica parteix d'exemples d'incendis recents que hagin tingut lloc a la zona -en aquest cas, d'Alforja- i una exposició a l'alumnat dels principals motius i del context de sequera global. S'escullen dos delegats "verds" de cada aula i es formen grups interdisciplinaris que barregen diferents edats i, seguidament, comencen a treballar d'acord amb dues preguntes: quines conseqüències tenen els incendis i per què volem evitar-los.

"Els ensenyem el mapa de risc d'incendis forestals de Catalunya i treballen amb una capsa d'aprenentatge perquè ells mateixos arribin a esbrinar o entendre que el més important per la prevenció és que hi hagi un equilibri entre els camps de cultiu i de forest", descriu Lídia Cugat.

Amb la guia de Rural Planet, poden arribar a les conclusions de forma autònoma i, després, les posen en comú amb les seves respectives aules. De fet, a les classes continuen treballant el tema en funció del nivell formatiu i dels coneixements de cada curs. Lázaro i Cugat apunten, també, que "els va sorprendre com es complementaven els nens, perquè tot suma i tot és vàlid, amb major o menor profunditat".

Així, es tracta d'una proposta pedagògica que motiva els alumnes de primària, ja que se senten 'rellevants' dins del seu propi procés d'aprenentatge, i cadascú és lliure d'expressar el que vulguin. Per exemple, els més petits argumentaven que si els incendis cremen els arbres, no podrà venir el Tió per Nadal.  

Suport econòmic

Rural Planet compta amb el suport d'entitats públiques com la Diputació de Tarragona, l'Ateneu Cooperatiu CoopCamp i la Cambra de Comerç de Reus. Després de la prova pilot a Alforja, a través del Consell Comarcal del Baix Camp -i el seu Departament d'Ensenyament-, ho han divulgat a totes les escoles de la comarca. Així i tot, el principal obstacle que es troben les seves impulsores és la manca de finançament.

Lázaro assenyala que "l'activitat comporta unes despeses de materials, de recursos i pels professionals que venen a fer la xerrada, que s'han de cobrir des de l'associació" i que, si fos gratuït o subvencionat, moltes escoles se sumarien al projecte.

Per aquest motiu, obren les portes a qualsevol entitat o empresa que les ajudi a finançar la iniciativa, a l'espera de la possibilitat de signar convenis amb els ajuntaments del Baix Camp. "Ara és el moment d'arrencada de fer difusió i trobar inversions, per això, fem una crida a la Responsabilitat Social Corporativa de les empreses, l'àmbit que s'ocupa i es preocupa perquè tot plegat avanci; els patrocinadors seran el camí per tirar endavant", exposen des de Rural Planet.