Àrees del Tarragonès i el Baix Penedès, entre l'1% de territoris de la UE en alerta per sequera

Les dades les recullen els satèl·lits Copernicus i en l'última actualització assenyalen zones de la demarcació de Tarragona en estat molt greu

L'embassament de Riudecanyes està gairebé sec.
L'embassament de Riudecanyes està gairebé sec. | Laia Solanellas
08 de novembre del 2023
Actualitzat a les 9:19h
Algunes zones de les comarques del Pla d'Urgell, el Tarragonès i el BaixPenedès formen part del 0,9% de territoris de la UnióEuropea en estat d'alerta per sequera, segons dades recollides pels satèl·lits del programa comunitari Copernicus.

L'ObservatoriEuropeu de la Sequera (EDO) elabora cada deu dies un mapa amb les zones que, o bé no tenen problemes per falta d'aigua, o bé estan en risc, amb tres nivells: supervisió, avís i, el més greu, alerta, quan hi ha anomalies en el creixement de la vegetació lligades a la falta de pluja i d'humitat. L'actualització més recent, publicada aquest dimarts, mostra dades de l'11 al 20 d'octubre. Pràcticament tot el nord i est del país estan en estat d'avís i, el Ripollès, en estat de supervisió.

Arreu d'Europa, les zones en alerta no arriben ni a l'1%, i s'aprecien, sobretot, a la zona de l'Algarve, al sud de Portugal; a la Pulla, al sud-est d'Itàlia; a Sicília, també a Itàlia; al voltant de la frontera entre Polònia i Lituània; i a la regió de Krasnodar, al sud de Rússia, a tocar de la península de Crimea. També s'observen algunes taques amb l'estat més greu d'alerta arreu del continent, entre les quals a la major part de la comarca del Pla d'Urgell, el nord-est del Tarragonès i tota la meitat occidental del BaixPenedès.

Creixement de la vegetació afectat per la sequera


En aquestes tres àrees, i segons Copernicus, el creixement de vegetació s'està veient afectat negativament, probablement per causa de la manca de precipitacions i d'una anomalia negativa en la humitat del terreny. L'índex es basa en informacionsmeteorològiques i hidrogràfiques, combinades amb dades de teledetecció obtingudes pels satèl·lits del programa comunitari.
 

Imatge del mapa que marca les zones amb problemes per sequera. Foto: Copernicus



A la resta del territori, s'aprecien només algunes zones d'uns 25 quilòmetres quadrats en l'estat més greu de sequera. És el cas del Cap de Creus (Alt Empordà), les àrees de Riba-rojad'Ebre (Ribera d'Ebre), Vilalba dels Arcs i la Fatarella (Terra Alta), o bé Torroella de Montgrí (Baix Empordà) i la desembocadura del riu Ter.

Les àrees en alerta van començar a aflorar en els mapes de la primavera d'aquest any, i cap al juny ocupaven la majoria de tant el territoricatalà com d'arreu de l'Estat i del sud de Portugal. Des de llavors, s'han anat reduint però la circumstància encara és present a Catalunya.

Nivell d'avís a diverses comarques d'arreu del país


En el nivelld'avís, el segon més greu, s'apleguen els territoris amb nivells baixosd'humitat com a resultat de dèficit de pluja, però on encara no s'aprecia un impacte significatiu en la vegetació. Segons l'última actualització de l'Observatori, les comarques de l'Alt Empordà, Baix Empordà, el Gironès, el Pla de l'Estany, la Selva i la Garrotxa es troben en aquest estat, a banda d'Osona i les parts més septentrionals del Maresme i el Vallès Oriental. Zones de l'Alt Penedès, l'AltCamp i el BaixCamp també es troben en aquest estat, així com el Berguedà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el nord de la Noguera i el sud del Pallars Jussà.

Sense anomalies registrades a les comarques ebrenques


El mapa de l'EDO també mostra el Ripollès com a única zona del país en el grau més baixd'alarma per sequera. D'altra banda, la gran majoria de la superfície de les quatre comarques ebrenques, així com bona part del Segrià, l'Urgell i el sud de la Noguera estan marcades sense cap anomalia.

L'anàlisi de Copernicus també inclou algunes zones que es consideren 'recuperades' després d'haver passat per un període d'afectació en la vegetació derivat de la sequera. Es tracta, aproximadament, de la franja que comença a les Garrigues, passa per la Conca de Barberà i l'Anoia, i acaba al Bages, el Vallès Occidental i el Moianès. En aquests casos, es creu que tant les condicions pluviomètriques com les del creixement de la vegetació han tornat a nivellsnormals.