Reus acull més de 50 persones amb el servei residencial d'estada limitada del Roser

El centre social també ha fomentat la contractació de persones d'inserció laboral en el mateix servei i en l'empresa ordinària

El servei residencial del Centre Social El Roser va obrir el novembre del 2022
El servei residencial del Centre Social El Roser va obrir el novembre del 2022 | Sandra Pérez
07 de desembre de 2023
Actualitzat: 12 d'abril de 2024, 11:56h

El Centre Social El Roser va incorporar el Servei Residencial d'Estada Limitada (SEREL) el 7 de novembre del 2022 i, en el seu primer any de funcionament, ha acollit 54 persones en situació de vulnerabilitat social de la ciutat de Reus.

Aquest servei "és una solució a les necessitats d'allotjament temporal d'urgència a persones adultes en situació d'exclusió social", apunta Anabel Martínez, regidora de l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials. A més, el servei permet que l'equip municipal de Sensellarisme treballi de forma més directa, propera i eficient amb els usuaris.

El SEREL, gestionat per l'empresa cooperativa de treball associat, d'iniciativa social i sense ànim de lucre, SUARA Serveis SCCL, té capacitat per a 16 persones, majors d'edat i sense canalla. L'objectiu de l'estada és trobar una sortida residencial i una millora en la seva situació personal, d'acord amb el pla de treball de Serveis Socials.

Més de 2.600 pernoctacions

Durant aquest primer any, el Centre Social El Roser ha donat allotjament a 54 persones -5 dones i 49 homes- amb una mitjana d'edat de 47,5 anys. En total, s'han assolit 2.632 estades o pernoctacions, fet que resulta en una mitjana de 39 dies per persona.

A més d'atenció a les persones allotjades, durant el dia també s'ofereix servei de bugaderia i de dutxa per a altres persones que ho necessiten. Es tracta de dues iniciatives pioneres a la ciutat de Reus, ja que aquests serveis no existien fins que es va implementar en el centre.

La seva posada en funcionament ha permès més de 900 serveis externs de dutxes -una mitjana de 78 al mes- i aproximadament 450 de bugaderia -38 serveis mensuals-, dues xifres que van augmentar especialment durant els mesos del passat estiu.

El servei extern de bugaderia del Centre Social del Roser va ser pioner a la ciutat de Reus Foto: Sandra Pérez


Tot i que l'estada mínima ha estat de 3 dies i la màxima de 153, el servei està pensat per una residència d'entre 1 i 3 dies, després del qual els usuaris i usuàries marxarien per trobar un habitatge, perquè s'acabi el seu pla de treball, per baixa voluntària o expulsió, o bé per ingressar en altres serveis.

Llars compartides

El servei residencial d'estada limitada es diferencia d'altres recursos privats locals, com hostals o una entitat social, perquè inclou allotjament, manutenció, acollida i convivència, suport social, servei de dutxes i bugaderia, i espai per a animals de companyia.

Per aquests motius, des de la regidoria de Serveis a les persones i Drets Socials, "s'està valorant la possibilitat de fer una ampliació, tant que les habitacions siguin més accessibles i dinàmiques, com la continuació del servei", explica Martínez.

De fet, s'està estudiant la implantació d'un projecte "Housing first", un model de llars compartides que ofereix un acompanyament a les persones sense llar. "Estem treballant per poder fer un seguiment i intervenció social a més llarg termini; estem buscant habitatges i vies de subvenció per garantir-los una autonomia i autosuficiència fins que puguin llogar el seu habitatge i anar a viure sols", descriu la regidora Anabel Martínez.

Inserció laboral d'èxit

Al mateix temps, des de la seva obertura a principis del 2022, l'Ajuntament de Reus ha promogut, a través d'aquest equipament, la inserció laboral per a persones amb gran dificultat per trobar feina en el mercat laboral. Fins al 30 de setembre del 2023, s'havien contractat 26 persones, 24 en servei d'alimentació i dues a jornada parcial en residencial.

A més, mentre 16 persones han finalitzat el seu contracte, i algunes han accedit a l'empresa ordinària i d'altres estan en recerca activa de feina; hi ha vuit que continuen treballant al centre del Roser, al rebost social, a la cafeteria o al menjador social.



El servei d'alimentació ofereix menjar saludable i fresc, en col·laboració amb el Banc dels Aliments de les Comarques de Tarragona. Ángela Cristina Soberón és una de les treballadores d'inserció del Rebost des de fa un any i destaca que "proporcionen a totes les persones necessitades tot allò que poden amb el màxim orgull i satisfacció possible".

El Rebost social proporciona a les persones en situació vulnerable de Reus aquells aliments que necessiten Foto: Sandra Pérez

Encara més, descriu el rebost com un servei personalitzat d'acord amb els gustos de cada usuari, amb l'objectiu que s'emportin els aliments que més els agraden. "Tenim aliments en conserva, fruites i verdures fresques, productes congelats i de nevera... una gran varietat, que els correspon segons els punts que tingui cada família", explica Soberón.

Menjador social, la primera llavor

Gairebé 2.000 persones van ser prescrites al rebost social al llarg del 2022, i 537 al menjador social, que disposa d'àpats a domicili, per emportar-se i per menjar presencialment. Es van assolir pràcticament els 60.000 àpats prescrits en un any.

Així, segons dades de l'Ajuntament de Reus, va representar el 38% de l'atenció total que ofereix la xarxa de distribució d'aliments. El Centre Social El Roser, també, contribueix a evitar el malbaratament alimentari i aposta pel programa de Gestió Alimentària, que recupera aliments dels processos de distribució i comercialització. 



El menjador social comença la seva activitat, de dilluns a divendres, a partir de les 11.45 hores; abans, però, l'espai es converteix en una cafeteria oberta a la ciutadania reusenca. La finalitat és fomentar la integració entre els usuaris i usuàries de l'equipament i la resta de la població, especialment, l'alumnat i el professorat de l'Institut Gabriel Ferrater i Soler i el veïnat més pròxim.

La cafeteria del Centre Social El Roser obre cada matí a tota la ciutadania de Reus Foto: Sandra Pérez

Arxivat a