1 de 10
Patrimoni

Ens endinsem al Monestir de Poblet amb Marina Comes, un dels conjunts monàstics més importants d'Europa

Descobrim els racons i singularitats del Monestir de Poblet, panteó de grans reis catalans i joia patrimonial

El Monestir de Poblet és únic dins de la Ruta del Cister. | Laia Solanellas
per TarragonaDigital, Poblet | 22 de desembre de 2023 a les 15:00 |
Ubicat en un entorn privilegiat, envoltat de les muntanyes de Prades i el paratge natural de Poblet, el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà) és una autèntica joia històrica i arquitectònica que no es pot explicar en paraules. Ple de singularitats, forma part de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya i la Ruta del Cister i és, sens dubte, un dels més representatius i espectaculars, així com un dels més grans d'Europa.

Fundat l'any 1129 per ordre del comte Barcelona, Ramon Berenguer IV, el 1992 va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat, un reconeixement que dona compte de la importància d'aquest conjunt arquitectònic.
 

Monestir de Poblet és l'únic que encara està habitat per monjos. Foto: Laia Solanellas



Visitem el Monestir de Poblet amb la influencer Marina Comes, una tarragonina que va transformar la seva vida d'advocada mercantilista per dedicar-se a viatjar i, després de molt esforç i una àmplia comunitat, recomanar països, hotels i experiències enfocades al luxe.

L'únic monestir de la Ruta del Cister "amb vida"

La Marina ens cita a Poblet, el petit municipi que acull el monestir que inevitablement engoleix tot el protagonisme. Després d'aparcar el vehicle i caminar fins a la Porta de Prades, travessem les tres portes per accedir fins a la plaça on hi ha el Monestir de Santa Maria de Poblet. La Marina ens explica que aquestes tres portes "corresponen als tres recintes emmurallats que el protegien antigament", una bona mostra de la seva importància.

Arribem a l'última porta, la Reial, i ens disposem a accedir a l'interior del conjunt monumental, el qual per a la Marina és "molt emblemàtic, segurament el monestir més important de Catalunya". Una afirmació que la seva història i patrimoni ratifiquen, i és que l'interior és d'una bellesa increïble, a més de sumar experiències des del segle XII.
 

S'han de travessar tres portes fins a accedir al Monestir de Poblet. Foto: Laia Solanellas



Però un dels factors que encara fa més singular el Monestir de Poblet és el fet que és dels pocs on encara viu una comunitat d'una trentena de monjos cistercencs. "Això el fa molt autèntic i viu perquè habitualment es visiten monestirs que ja no estan habitats i aquí els pots trobar pel refectori, el claustre,..." afegeix la Marina.

Panteó de grans reis catalans

Una altra de les singularitats del Monestir de Poblet és que acull grans reis catalans. La Marina ens explica que a l'església major hi ha enterrat Jaume I El Conqueridor, però no és l'únic rei que hi ha. Va ser l'any 1340 quan Pere III el Cerimoniós va decidir convertir en panteó reial el Monestir de Poblet i ser enterrat allí, després que els seus avantpassats —també Alfons I el Cast— també tinguessin sepultura en aquest conjunt monumental.
 

El Monestir de Poblet acull les tombes de reis catalans. Foto: Laia Solanellas



La tarragonina ens recomana fer la visita a l'interior i destaca el claustre —"és preciós"— o la biblioteca, però també ens assegura que no ens podem perdre l'entorn del monestir. "Està rodejat de naturalesa molt maca, de les muntanyes de Prades i vinyes". De fet, sobre les vinyes ens explica una curiositat: "Codorniu gestiona les 10 hectàrees que són propietat dels monjos de Poblet". Marxem cap a casa convençudes que hem visitat història i que repetirem l'experiència perquè és única i espectacular.

El Monestir de Poblet forma part de la Ruta del Cister en què es visiten també el de Santes Creus i el Reial Monestir de Santa Maria de Vallbona. Es pot comprar una entrada conjunta per accedir als tres recintes, la qual té una validesa de dos anys des de l'accés al primer monestir.
 

El Monestir de Poblet és un dels més importants d'Europa. Foto: Laia Solanellas



Amb el suport de:

Participació