1 de 10
CARNAVAL 2024

Reus viu el Carnestoltes des de principis del segle XX: el seu replantejament al llarg del temps

Les imatges d'arxiu «recorden» els carnavals de principis del 1900, la seva recuperació als carrers i els canvis en els actes més contemporanis

El Carnaval de Reus es va estructurar segons un model de balls a les diferents societats de l’època | Arxiu CIMIR
per Sandra Pérez, Reus | 9 de febrer de 2024 a les 19:12 |
El Carnaval de Reus, tal com el coneixem avui dia, ha tingut una evolució considerable des que es va recuperar l'any 1978, fins i tot en els temps més recents i, per descomptat, ha canviat enormement en comparació amb els orígens dels quals es va nodrir i que daten de principis del segle XX.



La ciutat mateixa s'ha transformat completament en l'àmbit urbanístic i socioeconòmic, ha crescut en densitat de població i les propostes culturals s'han multiplicat intensament i diversificat en diversos racons. Molts actes tradicionals perviuen, també en la celebració del Carnestoltes, però molts altres costums són ja radicalment oposats.

El plantejament del Carnaval, els balls i les carrosses, el recorregut de les rues de lluïment, els àpats populars i els simbolismes que envolten la festa. Tot plegat és diferent, però quins moments ens ha deixat la seva evolució? A TarragonaDigital us mostrem 10 fotografies -gràcies a l'arxiu del Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR)- sobre els seus inicis, la seva revitalització i alguns canvis que no estarien tan allunyats del que la ciutat ha viscut i viurà aquest mes de febrer.

1. La Mulassa del Foment Nacionalista Republicà

Una primera imatge del Carnaval del 1916 plasma l'entrada de la carrossa del Foment Nacionalista Republicà, un partit reusenc fundat deu anys abans, que es va sumar a la festivitat amb una representació de la Mulassa.


Hi van al damunt "uns homes amb camisa blanca i barretina; la plaça està farcida de persones que es miren la desfilada, la gran majoria equipada amb boina o mocador al cap", documenta el Centre de la Imatge. El balcó de la societat El Círcol és el que es veu guarnit amb domassos, des d'on el públic gaudeix de la rua.

La carrossa del partit municipal Foment Nacionalista republicà entrant a plaça Foto: Arxiu CIMIR

2. La carrossa del Círcol

Precisament, l'actual entitat del Círcol acostumava a participar de la desfilada del Carnaval en el primer terç del segle XX. En aquest cas, pretenia semblar una barca, amb un grup d'homes vestits de mariners i tirada per cavalls. Els altres membres que l'envolten "llueixen barretina, camisa ampla i pantalons foscos, són els que han de guiar les bèsties", en el moment de la captura aturades davant del Teatre Circ.

El Carnaval de Reus es va estructurar segons un model de balls a les diferents societats de l’època Foto: Arxiu CIMIR

3. Paellada per tota la plaça

Actualment, algunes colles ofereixen a les persones que s'inscriuen en les seves carrosses de Carnaval la possibilitat de dinar conjuntament el diumenge, entre la rua matinal i la tradicional guerra de confeti, enguany reconvertida en format de cercavila. La llavor d'aquests àpats compartits podria estar en una paella de grans dimensions, amb cuiner que la prepara al bell mig d'una plaça del Mercadal plena de gom a gom.

Les fotografies d'arxiu permeten reconèixer els orígens dels àpats populars per Carnaval Foto: Arxiu CIMIR

4. Danses de lluïment al Mercadal

En comparació amb la rua actual del Carnaval de Reus, a principis del segle XX, els participants representaven les seves danses davant l'Ajuntament. Entre aplaudiments i veïns expectants, és fàcil imaginar unes coreografies preparades i coordinades.

La rua de lluïment del Carnaval actual segueix un concepte ben diferent de la del segle passat Foto: Arxiu CIMIR

5. El canvi en les disfresses

La següent fotografia mostra un primer pla del rostre d'una persona disfressada amb una màscara veneciana. Així, el Carnaval reusenc seguia en el seu moment, no només una línia marcada per les societats de l'època, també s'emmirallava en els actes tradicionals i les vestimentes més populars i esteses històricament.

El Carnaval de Reus havia tingut un concepte més tradicional, com per exemple les màscares venecianes Foto: Arxiu CIMIR

6. L'evolució gràfica

La imatge gràfica i els cartells publicitaris és un dels aspectes al voltant del Carnestoltes que més han canviat i en menys temps. Un exemple del 2006, en l'edició XLVI celebrada a Reus evidencia quina ha estat l'evolució pel que fa a formació, referències visuals i recursos tecnològics, així com la professionalització de dissenyadors, il·lustradors i artistes que es presenten a concurs any rere any.

Cartells participants del concurs exposats a la plaça de Prim l'any 2006 Foto: Arxiu CIMIR

7. La permanència de la botifarra d'ou

Malgrat tot, si una tradició es manté i continua amb la mateixa força des de fa molts anys és la celebració del Dijous Gras, amb les llargues cues de reusencs i reusenques al Mercat Central. L'esmorzar popular és un dels grans atractius del programa i els talls de botifarra d'ou i llesques de pa amb oli, que els comerços de proximitat ofereixen altruistament, s'esgoten sempre en tan sols minuts.

Les cues al Mercat Central són un habitual pel Dijous Gras des de fa molts anys Foto: Arxiu CIMIR

8. Un Carnaval al teatre

Abans que el Carnestoltes es revitalitzés i tornés als carrers, el seu lloc durant unes dècades -època de guerra i amb la dictadura- van ser els teatres. En concret, el Teatre Fortuny acostumava a acollir les festes carnavalesques. Pels volts dels anys seixanta, en res s'assemblava la concepció popular, de celebració per i per a tothom, que uns anys després recuperaria.

Les elits de l'època celebraven un ball de Carnaval al Teatre Fortuny i també a les diferents societats Foto: Arxiu CIMIR

9. La Guerra de les Tomaques

Fins no fa tants anys, els establiments comercials i de restauració de la plaça del Mercadal es veien obligats a protegir els seus aparadors de cara al dissabte de Carnaval al migdia. La Guerra de les Tomaques era un dels actes complementaris que es programaven i es va acabar anul·lant per motius de seguretat i per evitar alguns conflictes.


Després, la Tomacada es va substituir per una festa de pols de colors i la proposta més semblant que ha 'sobreviscut' fins a les últimes edicions ha sigut la guerra del confeti. I la gent ha pogut abandonar les bates, impermeables i altres peces de protecció, abans indispensables per aquesta activitat.

Aquest acte del Carnaval de Reus va caure en l'oblit per diferents queixes i problemes Foto: Arxiu CIMIR

10. Com el coneixem avui, 45 anys enrere

El Carnaval de Reus que ha arribat fins als nostres dies és fruit de l'evolució que ha tingut la proposta que van impulsar des del Bravium Teatre el 1978. Els 45 anys que repassa l'exposició fotogràfica de la Germandat dels Set Pecats Capitals, al Palau Bofarull de la Diputació.

La voluntat del moment era intentar recuperar els carrers en la celebració del Carnestoltes; van partir de la imatge que es tenia de principis del 1900, amb les grans desfilades, luxoses i multitudinàries. "Es va donar molta importància a les rues, l'arribada de Sa Majestat i el seu seguici", explicava Salvador Palomar, fundador de l'entitat Carrutxa, a Canal Reus, amb motiu del 40è aniversari de la festivitat.


Va ser la recuperació democràtica del Carnaval, encara a la sortida del franquisme i amb força control sobre tots els participants de les rues, primer a peu i sense carrosses. Tot i les reticències inicials, finalment el jovent se'l va fer seu per sumar-lo al calendari d'actes reusenc.

El Carnaval actual té els seus origens en la revitalització de la festa als carrers l'any 1978 Foto: Niepce / via Canal Reus

Participació