El gegantó Lladrefaves de Valls serà declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat

Segons la tradició oral, el bust del Lladrefaves és el que esculpí el 1764 el reconegut escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó

07 de març del 2023
Actualitzat a les 10:33h
Imatge del gegantó Lladrefaves
Imatge del gegantó Lladrefaves | Albert Oliva
El gegant negre de Valls serà declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per part de la Generalitat de Catalunya. Així ho especifica la resolució de l'expedient que ahir dilluns dia 6 de març va publicar el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

En aquest sentit, l'1 de febrer de 2023 la Direcció General del Patrimoni Cultural va emetre un informe favorable a la incoació de l'expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional del gegantó Lladrefaves de Valls i, ara, s'ha acordat iniciar el procés de declaració d'aquest bé moble.
 

Una figura de 1764

El Lladrefaves és un gegantó de mig cos per sota del qual es veuen les cames del portador. La morfologia de mig cos és un dels indicadors que vincula la peça amb els gegantons més primitius que realitzaven funcions d'obrir pas a imatgeria més complexa i de majors dimensions tant gegants com bestiari.

Segons la tradició oral, el bust del Lladrefaves és el que esculpí el 1764 el reconegut escultor barroc Lluís Bonifàs i Massó per unes rogatives documentades per demanar a la Mare de Déu del Lledó l'ajut de la pluja. Aquest gegantó és dels pocs supervivents amb la primitiva estructura dels gegants sense faldilles. Les proves tècniques i científiques realitzades l'any 2014 per l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació de Tarragona garanteixen que la figura es remunta almenys a l'any 1840. El bust va ser fet amb cartró pedra sobre una base inferior de fusta i les seves mans són de fusta.

El gegantó Lladrefaves es casaria durant les Festes Decennals del 1951 amb la gegantona negra. L’any 2015 es va renovar la indumentària de la parella, dissenyada i confeccionada per l’escenògraf vilafranquí Amadeu Ferré.