1 de 10

Ara Reus proposa «millorar el finançament» de les entitats locals

Daniel Rubio repta la resta de forces a deixar les sigles de banda i centrar la campanya en les persones i els projectes

Ha sigut la segona conferència preelectoral que acull l'entitat del raval de Robuster | Jordi Olària Gras
per Jordi Olària Gras, Reus | 9 de març de 2023 a les 22:00 |
Daniel Rubio Angosto aposta per canviar la manera com es distribueixen les subvencions municipals a les entitats de Reus. El futur alcaldable d'Ara Reus ha pronunciat, aquest dijous, una conferència al Centre d'Amics de Reus on ha plantejat alguna de les seves propostes electorals. Com ja va fer durant la seva presentació, ara fa un mes, ha reivindicat la seva candidatura com l'única veritablement municipalista de la ciutat.

Igual que Teresa Pallarès (Junts), qui encapçalarà la llista electoral d'Ara Reus ha exposat, a la sala d'actes de l'entitat reusenca, els punts principals de la seva proposta. En el cas de Rubio, ha començat reivindicant el municipalisme del partit. Una excepció, com ha subratllat, al panorama polític català; "lúnic partit municipalista que té presència en una ciutat de més de 100.000 habitants".


Assegura que, si encapçala o forma part del pròxim govern municipal, continuarà reivindicant un finançament més just de la Generalitat per als Ajuntaments catalans. Ha apuntat que hi ha una sèrie de competències autonòmiques que, a Catalunya, s'han delegat en els municipis i els Consells Comarcals. Segons ha exposat, la Generalitat en traspassa el 100% de la competència, però només el 75% del finançament.
 

Promet millorar el finançament de les entitats locals

El discurs de Rubio s'ha centrat en seguretat ciutadana, economia i empresa i via pública. Són els mateixos tres àmbits dels quals va parlar a la conferència de la Sala Santa Llúcia, i s'han escollit de la mateixa manera. Després de la intervenció inicial, el futur candidat a l'alcaldia insta el públic a votar els temes que més els interessen a través d'una aplicació mòbil.


La proposta més destacada de l'acte, però, l'ha anunciat al final de la ponència. Considera que cal millorar el sistema de finançament de les entitats de Reus, en concret pel que fa a les subvencions municipals. Ha apuntat que hi ha més d'un miler d'associacions a la ciutat que treballen en un ampli ventall d'àmbits i sectors, des de l'esport a la cultura passant pel social i el veïnal.

"Aquelles entitats que s'estan deixant la pell per la ciutat i la ciutadania necessiten una millora en el sistema de finançament", ha sentenciat. No n'ha detallat un model concret, però ha deixat entreveure que guanyaria pes, a l'hora d'atribuir ajuts públics, l'impacte social de cada entitat. Abans d'acabar el discurs encara ha llençat un repte a la resta de candidatures electorals.


Ha etzibat que "insto la ciutadania i els candidats i candidates que no es parli de partits, sinó de persones, d'equips i de projectes". Una filosofia amb la qual confia que també quedin fora de la campanya electoral reusenca les referències a la política d'àmbit nacional.

Han sigut les dues propostes més destacades i noves d'una intervenció que, per elecció del públic, ha arrencat abordant la seguretat ciutadana, assegurant que "Reus és una ciutat segura". Admet que hi ha punts concrets de la ciutat amb conflictivitat, però en general subratlla que les dades no mostren que Reus estigui pitjor que la mitjana de les ciutats de la mateixa dimensió. Pel que fa a la Guàrdia Urbana en concret, insisteix que el govern ha signat un acord amb la plantilla per passar de 153 a 192 agents abans del 2026.


En clau electoral aposta per fer un "desplegament en massa de càmeres de seguretat" a la via pública, una mesura que ja s'estaria treballant ara. Ha plantejat que, algunes d'aquestes càmeres, es podrien instal·lar a les urbanitzacions per llegir matrícules. Amb la incorporació d'aplicatius informàtics, aclareix, "seria molt fàcil" detectar les matrícules que no transiten habitualment en aquestes zones i prevenir robatoris, segons ha explicat.

Altres projectes que ha presentat, i que ja havia defensat amb anterioritat són, per exemple, la reparcel·lació de polígons per atraure empreses logístiques. També convertir, com preveu la planificació municipal, el pàrquing de la plaça del Prim en un centre logístic per al comerç de proximitat.

Insisteix a modificar les ordenances fiscals perquè els domicilis i les empreses que més reciclin, paguin menys, com també externalitzar bona part de la feina que es fa des de les Brigades Municipals. En aquest cas, perquè l'àrea no té els recursos necessaris per assumir tota la que s'hauria de fer en àmbits com la via pública.
Participació