14 de març del 2020. Una
data inoblidable per a molts i que s'estudiarà durant anys. Aquest és el dia en què el
Govern espanyol va
decretar l'estat d'alarma a causa de la irrupció de la
Covid-19. El
virus que davant del desconcert de tothom es va anar escampant sigil·losament per tot el món, va colpejar també l'Estat espanyol i
Tarragona, amb uns primers
casos confirmats a
Cambrils, i va obligar el govern de Pedro Sánchez a prendre mesures.
Autovia A-7 a Tarragona, completament buida durant l'estat d'alarma. Foto: Laia Solanellas
Unes
mesures dràstiques que primer havien de durar un parell de setmanes i que, finalment, es van
allargar durant 3 mesos i 8 dies. El 14 de març del 2020 les portes de les cases es van tancar per no tornar-se a obrir fins al 2 de maig, deixant-nos unes
vivències que semblen molt llunyanes, però no ho són tant. "Tot anirà bé" va ser el 'leitmotiv' dels dies de confinament, i al final ha acabat anant regular.
El confinament ens va tancar a casa durant mesos. Foto: Laia Solanellas
Vam
aprendre a
conviure sols o en família, a superar i navegar entre
pors i desconcerts, a cuinar millor. Vam veure
imatges inèdites de ciutats buides i hospitals que no donaven l'abast. I ens vam familiaritzar amb
conceptes que abans no havíem sentit, o com a mínim tan de prop:
pandèmia, confinament,
onada, risc de
rebrot, distància i
mascareta, hidrogel,
franges horàries per sortir al carrer, negacionisme, toc de queda, passaport
Covid,
cribratge...
L'exèrcit es va desplegar a tot l'Estat per fer tasques de neteja i suport durant la pandèmia. Foto: Laia Solanellas
Una 'nova normalitat' molt normal
Tot per acabar entrant a la denominada
'nova normalitat'. Un retorn a les
rutines amb alteracions que no s'han arribat a 'normalitzar' fins a la
retirada de la
mascareta al transport públic aquest passat mes de febrer, l'últim escull de la cara més visible de la
pandèmia.
Una residència d'avis a Reus amb un missatge d'esperança a la façana durant els primers dies de confinament. Foto: Laia Solanellas
Malgrat que la
Covid-19 ja es tracta com una
malaltia respiratòria més,
l'OMS encara es resisteix a
tancar l'
emergència sanitària de manera 'oficial', i entre els experts hi ha veus que recorden que això no s'ha acabat i els
contagis i les
morts continuen.
Els treballadors 'essencials' van continuar a peu de carrer durant el confinament. Foto: Laia Solanellas
Contagiats o no, la pandèmia com a vivència col·lectiva va sacsejar el món com el coneixíem i va activar els nostres instints de supervivència.
Tres anys després i encara
molts deures pendents. El pas de la
Covid-19 va arrasar no solament vides, també l'economia, la sanitat i la salut mental. Les
cicatrius invisibles d'un drama global que marcarà generacions.
Els cribratges es van anar escampant per intentar aturar la propagació del virus. Foto: Laia Solanellas
La pandèmia va deixar imatges inèdites en tots els àmbits.
Al maig el comerç va tornar a obrir portes, però amb pantalles i mascaretes. Foto: Laia Solanellas
Les franges horàries van marcar qui podia sortir al carrer en diferents moments del dia.
Persones fent exercici a Tarragona el primer dia que es va permetre tornar a sortir al carrer. Foto: Laia Solanellas
Vam aprendre a conviure amb la mascareta.
Persones al carrer de la Cort, a Valls, en una de les franges horàries establertes. Foto: Laia Solanellas
La vacuna va marcar un abans i un després en la pandèmia.
La Teresa va ser la primera àvia vacunada a Tarragona: el vaccí va marcar un abans i un després en la pandèmia. Foto: Laia Solanellas
Tres anys després, l'OMS encara no ha decretat el final de l'emergència sanitària.