Tres anys després de l'estat d'alarma: El dia que ho va capgirar tot

14 de març del 2020. Una data inoblidable per a molts i que s'estudiarà durant anys. Aquest és el dia en què el Govern espanyol va decretar l'estat d'alarma a causa de la irrupció de la Covid-19. El virus que davant del desconcert de tothom es va anar escampant sigil·losament per tot el món, va colpejar també l'Estat espanyol i Tarragona, amb uns primers casos confirmats a Cambrils, i va obligar el govern de Pedro Sánchez a prendre mesures.
 

Unes mesures dràstiques que primer havien de durar un parell de setmanes i que, finalment, es van allargar durant 3 mesos i 8 dies. El 14 de març del 2020 les portes de les cases es van tancar per no tornar-se a obrir fins al 2 de maig, deixant-nos unes vivències que semblen molt llunyanes, però no ho són tant. "Tot anirà bé" va ser el 'leitmotiv' dels dies de confinament, i al final ha acabat anant regular.
 

Vam aprendre a conviure sols o en família, a superar i navegar entre pors i desconcerts, a cuinar millor. Vam veure imatges inèdites de ciutats buides i hospitals que no donaven l'abast. I ens vam familiaritzar amb conceptes que abans no havíem sentit, o com a mínim tan de prop: pandèmia, confinament, onada, risc de rebrot, distància i mascareta, hidrogel, franges horàries per sortir al carrer, negacionisme, toc de queda, passaport Covid, cribratge...
  

Una 'nova normalitat' molt normal

Tot per acabar entrant a la denominada 'nova normalitat'. Un retorn a les rutines amb alteracions que no s'han arribat a 'normalitzar' fins a la retirada de la mascareta al transport públic aquest passat mes de febrer, l'últim escull de la cara més visible de la pandèmia.
 

Malgrat que la Covid-19 ja es tracta com una malaltiarespiratòria més, l'OMS encara es resisteix a tancar l'emergència sanitària de manera 'oficial', i entre els experts hi ha veus que recorden que això no s'ha acabat i els contagis i les morts continuen.
  

Contagiats o no, la pandèmia com a vivència col·lectiva va sacsejar el món com el coneixíem i va activar els nostres instints de supervivència.

Tres anys després i encara molts deures pendents. El pas de la Covid-19 va arrasar no solament vides, també l'economia, la sanitat i la salut mental. Les cicatrius invisibles d'un drama global que marcarà generacions.
 


La pandèmia va deixar imatges inèdites en tots els àmbits.
 

Les franges horàries van marcar qui podia sortir al carrer en diferents moments del dia.

 
Vam aprendre a conviure amb la mascareta.
 

La vacuna va marcar un abans i un després en la pandèmia.

 

Tres anys després, l'OMS encara no ha decretat el final de l'emergència sanitària.