25
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
16:36h
L'armadora i remendadora tarragonina Joana Costa Benaiges, l'escriptora i bibliotecària tortosina Maria Zoraida Burgos Matheu i el Casino Recreatiu i Instructiu d'Amposta són algunes de les 20 personalitats i 10 entitats que han estat guardonades per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi 2023.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat. Es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat o en el pla cívic i cultural.
Entre els guardonats també hi ha el cineasta Agustí Villaronga —a títol pòstum—, el festival Sónar, el grup Sopa de Cabra, l'activista social Vicki Bernadet, el pintor i escultor Antoni Miró, l'actriu Julieta Serrano, l'activista i expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, el músic Jaume Sisa, l'advocat i escriptor Antoni Gelonch o el pintor Joan-Pere Viladecans.
L'elecció de les personalitats ha volgut respectar, com en les darreres edicions, la paritat de gènere. A més, la selecció de persones guardonades també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial.
En aquest sentit, la glossa explica que "de generació en generació, l'art de l'ofici de remendar és un dels més antics, femení, i sovint invisibilitzat, i constitueix una de les millors mostres del nostre patrimoni marítim".
En aquest sentit, també es glossa "la seva obra poètica arrelada a la terra, intimista, amb una veu pròpia i de gran força lírica, se situa als seus inicis dintre la poesia social de lluita contra la dictadura, però evoluciona amb el temps per preguntar-se i reflexionar sobre alguns dels grans temes que ens fan humans com el pas del temps, la bellesa, l'amor o la mort.
El Casino ha viscut dos moments daurats: des dels seus inicis fins a la Guerra Civil, i després amb el seu retorn als anys quaranta fins als anys setanta. Actualment, continua sent un rellevant atractiu cultural i social per al territori, reinventant-se constantment per acostar-se a nous públics i activitats.
La Creu de Sant Jordi és un dels màxims reconeixements que atorga la Generalitat. Es va crear el 1981 amb la finalitat de distingir les persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat o en el pla cívic i cultural.
Entre els guardonats també hi ha el cineasta Agustí Villaronga —a títol pòstum—, el festival Sónar, el grup Sopa de Cabra, l'activista social Vicki Bernadet, el pintor i escultor Antoni Miró, l'actriu Julieta Serrano, l'activista i expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, el músic Jaume Sisa, l'advocat i escriptor Antoni Gelonch o el pintor Joan-Pere Viladecans.
L'elecció de les personalitats ha volgut respectar, com en les darreres edicions, la paritat de gènere. A més, la selecció de persones guardonades també reflecteix la diversitat de camps en què treballen les persones i les entitats distingides amb les creus, així com la representació territorial.
Joana Costa Benaiges. Armadora i remendadora
La Generalitat ha reconegut la serrallenca Joana Costa "per ser un excepcional exponent de la vida marinera al port del Serrallo de Tarragona. Com a armadora i remendadora, i dipositària d'una centenària tradició vinculada al món de la pesca que també ha viscut en l'àmbit familiar, com a besnéta, néta, filla, esposa i mare de pescadors".En aquest sentit, la glossa explica que "de generació en generació, l'art de l'ofici de remendar és un dels més antics, femení, i sovint invisibilitzat, i constitueix una de les millors mostres del nostre patrimoni marítim".
Maria Zoraida Burgos Matheu. Escriptora i bibliotecària
L'ebrenca, que ha compaginat durant la seva vida professional l'escriptura amb el seu ofici de bibliotecària, ha estat reconeguda per la seva remarcable obra literària, en ser una de les escriptores més importants de la generació tortosina de la postguerra. Segons el Govern, "és una veu destacada de la poesia i la prosa infantil i juvenil de les Terres de l'Ebre".En aquest sentit, també es glossa "la seva obra poètica arrelada a la terra, intimista, amb una veu pròpia i de gran força lírica, se situa als seus inicis dintre la poesia social de lluita contra la dictadura, però evoluciona amb el temps per preguntar-se i reflexionar sobre alguns dels grans temes que ens fan humans com el pas del temps, la bellesa, l'amor o la mort.
Reconeixement al Casino Recreatiu i Instructiu d'Amposta
La Generalitat ha guardonat el Casino Recreatiu i Instructiu d'Amposta "per la seva tasca com a motor de dinamització local, en ser una de les primeres entitats i ateneus de les Terres de l'Ebre". L'entitat es va fundar l'any 1871 amb el nom de Casino Ampostino, i des de la seva fundació fins a l'actualitat ha sigut viver de multitud d'institucions culturals, esportives, econòmiques i administratives de la ciutat i de la comarca del Montsià.El Casino ha viscut dos moments daurats: des dels seus inicis fins a la Guerra Civil, i després amb el seu retorn als anys quaranta fins als anys setanta. Actualment, continua sent un rellevant atractiu cultural i social per al territori, reinventant-se constantment per acostar-se a nous públics i activitats.