04
de maig
del
2023
Reus preveu invertir uns catorze milions d'euros en deu anys per desplegar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible. El document s'ha d'aprovar de manera definitiva al plenari d'aquest divendres i recull les actuacions que s'haurien de fer a la ciutat entre enguany i el 2032. Hi destaquen projectes ja anunciats, com el pàrquing de la Hispània —que figura per al 2029—, la vianalització de bona part del tomb de ravals o la Zona de Baixes Emissions.
La ciutat comptava amb un pla de mobilitat del 2010, i ara "s'ha actualitzat i s'ha projectat fins a l'any 2032", explica la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui. "Permet preveure les actuacions d'arranjament, millora i canvi que hem de fer a la nostra ciutat perquè la mobilitat sigui sostenible", detalla. L'Ordenança de Mobilitat marca la normativa municipal en aquest àmbit i el Pla de Mobilitat defineix les actuacions que s'han de fer.
Es calcula que la inversió total rondarà els catorze milions d'euros en deu anys, orientativament, 14.084.386 euros. La vuitantena de mesures que hi figuren s'han d'anar desplegant fins al 2032 i, per tant, el calendari i el pressupost definitiu de cadascuna d'elles, i del pla en general, encara no es poden concretar. El document, doncs, és una guia clara "que els futurs governs revisaran i adaptaran", explica.
Per al 2023 es preveu una inversió d'1.928.150 euros, i 2.768.030 euros per al 2024, l'any amb més despesa contemplada. El 2025 s'estima una despesa d'1.465.770 euros, el 2026 1.346.500 euros i el 2027, 1.376.250 euros.
Les partides que s'augura que caldran l'any 2028 sumaran 1.423.037 euros i les del 2029, 1.854.149 euros. Els anys següents, les inversions previstes al Pla perden pes, amb 657.500 euros el 2030, 790.000 euros el 2031 i 475.000 euros el 2032.
El següent pas, que també es dibuixa, és la vianalització de gairebé tot el tomb de ravals. Segons ha explicat el govern aquest mandat, la vianalització no té per què implicar la prohibició de circulació de vehicles, sinó que pot ser una racionalització o reordenació de la seva prioritat. Sigui com sigui, es plantegen actuacions en dos trams.
Per una banda, es preveu la restricció de circulació als ravals de Jesús i de Martí Folguera entre els anys 2025 i 2026. La inversió de 15.000 euros que es calcula que cal es repartiria entre tots dos exercicis a parts iguals. L'any següent, el 2027, s'invertirien 30.000 euros per restringir la circulació al raval de Sant Pere.
Queden fora de la vianalització prevista al pla de mobilitat els ravals de Robuster per una banda i del Pallol per l'altra. Finalment, l'any 2029 es preveu pacificar el carrer del Roser, entre la Riera de Miró i la plaça de Catalunya.
La despesa total per part de l'Ajuntament seria d'un milió d'euros distribuïts en 262.500 euros, 525.000 euros i 262.500 euros respectivament. Un altre projecte destacat, en aquest cas previst per al 2026, és l'estudi de la construcció d'una passarel·la que connecti la Boca de la Mina amb el passeig de Sunyer per sobre l'estació de trens. Es tracta d'una actuació que fa quatre anys ja formava part del programa d'alguns partits de govern, i que ara torna a aparèixer en algunes campanyes electorals.
L'any 2029 s'estudiaria la ubicació d'un aparcament per a autocaravanes a la ciutat. El mateix 2029 també és quan es preveu fer la part principal de la inversió per a la construcció de l'aparcament soterrat de l'antiga Hispània, repartida lleugerament amb l'any 2028. La inversió total prevista és d'11.176.859 euros, amb la intenció d'aportar-ne el 20% l'any 2028 i el 80% restant l'any següent.
Tot i això, el Pla de Mobilitat també confia rebre subvencions que cobreixin el 90% d'aquest pressupost. Si això fos així, l'Ajuntament pagaria, per la construcció de l'aparcament, una desena part del previst, 1.117.686 euros.
D'aquests es preveu invertir-ne el 20% enguany, el 70% el 2024 i el 10% restant el 2025. També figura al pla el desplegament de la xarxa de carrils bici, amb una inversió entre 260.000 euros i 350.000 euros cada any entre el 2023 i el 2028. Lligada, a més, a la implantació i l'ampliació del servei de bicicleta pública compartida, la Ganxeta.
Per al 2024 es preveu la inversió més important, de 420.000 euros, i despeses anuals molt menors fins al 2032, quan s'hauria completat el pressupost d'1,4 milions d'euros previst. Tot i que el projecte s'estima que costarà 3,5 milions d'euros, les subvencions principalment europees cobririen aquesta diferència del 60%.
Aquesta implantació no es farà només a Reus, sinó que "l'estem treballant amb l'Ajuntament de Tarragona a través de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de la Generalitat", aclareix la regidora. L'objectiu és que s'apliqui de manera prou homogènia, tenint en compte la proximitat entre ciutats i la mobilitat interna que generen. Per poder aplicar la Zona de Baixes Emissions de la manera que s'acabi acordant, Reus ja ha licitat el projecte tècnic.
Es tracta d'un contracte públic que contempla les càmeres lectores de matrícules i els sensors ambientals, com altres elements tecnològics i informàtics que permetran fer efectiva la ZBE. Tot i que el procediment ja fa un temps que s'ha posat en marxa, encara no es coneix ni el calendari final ni, sobretot, el dibuix dels carrers als quals afectarà. Totes dues incògnites han de quedar resoltes quan es redacti l'Ordenança de la Zona de Baixes Emissions.
La ciutat comptava amb un pla de mobilitat del 2010, i ara "s'ha actualitzat i s'ha projectat fins a l'any 2032", explica la regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui. "Permet preveure les actuacions d'arranjament, millora i canvi que hem de fer a la nostra ciutat perquè la mobilitat sigui sostenible", detalla. L'Ordenança de Mobilitat marca la normativa municipal en aquest àmbit i el Pla de Mobilitat defineix les actuacions que s'han de fer.
Uns catorze milions d'euros d'inversió en deu anys
Berasategui subratlla que aquest pla és "de consens" perquè s'ha treballat a través de la comissió especial de mobilitat sostenible. "Serà una eina molt útil per començar-la a desplegar d'aquí a poc temps", afirma. La regidora també deixa clar que la previsió econòmica i temporal del pla és precisament això, una previsió orientativa.Es calcula que la inversió total rondarà els catorze milions d'euros en deu anys, orientativament, 14.084.386 euros. La vuitantena de mesures que hi figuren s'han d'anar desplegant fins al 2032 i, per tant, el calendari i el pressupost definitiu de cadascuna d'elles, i del pla en general, encara no es poden concretar. El document, doncs, és una guia clara "que els futurs governs revisaran i adaptaran", explica.
Per al 2023 es preveu una inversió d'1.928.150 euros, i 2.768.030 euros per al 2024, l'any amb més despesa contemplada. El 2025 s'estima una despesa d'1.465.770 euros, el 2026 1.346.500 euros i el 2027, 1.376.250 euros.
Les partides que s'augura que caldran l'any 2028 sumaran 1.423.037 euros i les del 2029, 1.854.149 euros. Els anys següents, les inversions previstes al Pla perden pes, amb 657.500 euros el 2030, 790.000 euros el 2031 i 475.000 euros el 2032.
El tomb de ravals, pràcticament vianalitzat l'any 2027
El pla planteja diverses mesures de restricció de circulació, començant per la plaça del Pintor Fortuny. El projecte es va presentar aquest mes de març i, concretament per a la pacificació de la zona, es preveu invertir 125.000 euros enguany i 125.000 més l'any vinent. Per al mateix 2024, amb 5.000 euros de pressupost, s'apunta la restricció del trànsit al nucli antic únicament a veïns i serveis d'emergència.El següent pas, que també es dibuixa, és la vianalització de gairebé tot el tomb de ravals. Segons ha explicat el govern aquest mandat, la vianalització no té per què implicar la prohibició de circulació de vehicles, sinó que pot ser una racionalització o reordenació de la seva prioritat. Sigui com sigui, es plantegen actuacions en dos trams.
Per una banda, es preveu la restricció de circulació als ravals de Jesús i de Martí Folguera entre els anys 2025 i 2026. La inversió de 15.000 euros que es calcula que cal es repartiria entre tots dos exercicis a parts iguals. L'any següent, el 2027, s'invertirien 30.000 euros per restringir la circulació al raval de Sant Pere.
Queden fora de la vianalització prevista al pla de mobilitat els ravals de Robuster per una banda i del Pallol per l'altra. Finalment, l'any 2029 es preveu pacificar el carrer del Roser, entre la Riera de Miró i la plaça de Catalunya.
El 2028, la reforma de l'estació de busos, i el 2029, el pàrquing de la Hispània
L'estació d'autobusos és de competència autonòmica, és a dir, de la Generalitat. Tot i això, aquest llistat d'actuacions municipals contempla reformar-la assumint el 70% del cost. Segons s'estipula, la inversió quedaria repartida entre els anys 2026, 2027 i 2028.La despesa total per part de l'Ajuntament seria d'un milió d'euros distribuïts en 262.500 euros, 525.000 euros i 262.500 euros respectivament. Un altre projecte destacat, en aquest cas previst per al 2026, és l'estudi de la construcció d'una passarel·la que connecti la Boca de la Mina amb el passeig de Sunyer per sobre l'estació de trens. Es tracta d'una actuació que fa quatre anys ja formava part del programa d'alguns partits de govern, i que ara torna a aparèixer en algunes campanyes electorals.
L'any 2029 s'estudiaria la ubicació d'un aparcament per a autocaravanes a la ciutat. El mateix 2029 també és quan es preveu fer la part principal de la inversió per a la construcció de l'aparcament soterrat de l'antiga Hispània, repartida lleugerament amb l'any 2028. La inversió total prevista és d'11.176.859 euros, amb la intenció d'aportar-ne el 20% l'any 2028 i el 80% restant l'any següent.
Tot i això, el Pla de Mobilitat també confia rebre subvencions que cobreixin el 90% d'aquest pressupost. Si això fos així, l'Ajuntament pagaria, per la construcció de l'aparcament, una desena part del previst, 1.117.686 euros.
El pas de Bellissens i la Ganxeta, entre les actuacions previstes
Entre els projectes que ja s'han engegat o, almenys, anunciat, hi ha la construcció del pas per a vianants per sota la futura estació de Bellissens. Bona part de la despesa s'assumirà el 2024 perquè Adif construeixi el pas juntament amb l'estació. El pressupost de la part municipal és d'1.920.000 euros.D'aquests es preveu invertir-ne el 20% enguany, el 70% el 2024 i el 10% restant el 2025. També figura al pla el desplegament de la xarxa de carrils bici, amb una inversió entre 260.000 euros i 350.000 euros cada any entre el 2023 i el 2028. Lligada, a més, a la implantació i l'ampliació del servei de bicicleta pública compartida, la Ganxeta.
Per al 2024 es preveu la inversió més important, de 420.000 euros, i despeses anuals molt menors fins al 2032, quan s'hauria completat el pressupost d'1,4 milions d'euros previst. Tot i que el projecte s'estima que costarà 3,5 milions d'euros, les subvencions principalment europees cobririen aquesta diferència del 60%.
La Zona de Baixes Emissions, coordinada amb Tarragona
El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible també marca que s'ha d'establir la Zona de Baixes Emissions. "És una part destacada que, en ser una ciutat de més de 50.000 habitants, estem obligats a definir-la i a implantar-la", recorda Berasategui. El pla definirà el seu marc general, però serà l'Ordenança de la Zona de Baixes Emissions el document que la faci efectiva.Aquesta implantació no es farà només a Reus, sinó que "l'estem treballant amb l'Ajuntament de Tarragona a través de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de la Generalitat", aclareix la regidora. L'objectiu és que s'apliqui de manera prou homogènia, tenint en compte la proximitat entre ciutats i la mobilitat interna que generen. Per poder aplicar la Zona de Baixes Emissions de la manera que s'acabi acordant, Reus ja ha licitat el projecte tècnic.
Es tracta d'un contracte públic que contempla les càmeres lectores de matrícules i els sensors ambientals, com altres elements tecnològics i informàtics que permetran fer efectiva la ZBE. Tot i que el procediment ja fa un temps que s'ha posat en marxa, encara no es coneix ni el calendari final ni, sobretot, el dibuix dels carrers als quals afectarà. Totes dues incògnites han de quedar resoltes quan es redacti l'Ordenança de la Zona de Baixes Emissions.