Dolors Farré és l'alcaldessa de Valls des de 2019 i torna a ser candidata de
Junts per Valls per al
28 de maig. També es
regidora de
Via Pública i
Barris, responsabilitats que dirigeix des de l’any 2010.
Presidenta de la
Fundació Ciutat de
Valls, de la Fundació
Decennals Mare de Déu de la Candela i del
Consell Municipal de
Dones.
Membre del
consell escolar de l’Escola
Baltasar Segú. Abans ha estat
regidora de
Presidència, Serveis d’Alcaldia i Protocol (2008-2010). Membre
fundadora de la
Crida i
sòcia d’Òmnium Cultural i de
l’Assemblea Nacional Catalana. Vinculada a diverses entitats vallenques, ha estat
vicepresidenta del Club
Bàsquet Valls i de la
Comissió Social de la mateixa
entitat, a més de membre de la
Confraria dels
Dolors. Entre els anys 2003 i 2008 va ser
Cap del
Gabinet d’Alcaldia de l’Ajuntament de
Valls
— Quina ciutat es trobarà l’alcaldessa que governi Valls en els propers quatre anys?
— Doncs amb una
ciutat que ha fet un
salt endavant, sens dubte. Amb molta
feina feta, amb projectes executats, amb
inversions històriques encarrilades i amb un
full de
ruta clar.
Fins i tot en un
context de
pandèmia mundial, de
crisi econòmica i social arreu i d’inflació, la ciutat ha creat
ocupació, amb la taxa
d’atur més baixa dels últims 15 anys; ha atret noves
empreses com Frigicoll, Aozom o la multinacional nord-americana Clarion; ha multiplicat el seu pressupost, als
nivells més alts de la història, ha
reforçat els
serveis directes a les persones i famílies, amb més
despesa social -16 milions en 4 anys, un 43% més que el 2019- i ha congelat la
pressió fiscal fins al punt que som la
ciutat del Camp de
Tarragona amb
menys impostos per habitant.
També ha estat la
legislatura en la que hem
implantat mesures
socials i de foment del
transport públic, com l’autobús gratuït per a tothom i que ha representat
incrementar el nombre de
viatgers en un 80%. I en el balanç de la feina feta no podem oblidar el nivell molt alt de compliment
d’inversions, amb l’església de Sant Francesc que
recuperem com
equipament, la primera gran actuació
urbanística a les
muralles medievals de la ciutat, amb la rehabilitació de la
muralla de Sant Antoni; les obres de Ca Xapes que permetrà enguany el
retorn de la
Llar del Jubilat; el
Museu Casteller que obrirà en poques setmanes... o l’Espai Jove al centre històric, la millora
d’instal·lacions esportives, el nou
Centre de
Dia per la Gent Gran, les
reformes més importants mai fetes en els
passejos de Valls com Caputxins, President Tarradellas al Fornàs o de l’Estació;
l’ampliació del
Museu de Valls; els nous accessos al polígon o la
modernització de
l’enllumenat a tota la zona
industrial i que acabarem el 2024; obres i millores a places i carrers, a tots els barris; unes Festes
Decennals d’èxit...
En els últims 4 anys, Valls és una ciutat que ha fet un salt endavant
Una
llista llarga, i per això ha calgut un
Ajuntament fort. És més, no es pot parar, la
ciutat no pot parar. No ens podem permetre tornar enrere. Pensi una cosa, a més de
completar tots aquests
projectes que li deia, hem arribat a
acords històrics amb altres
administracions que permetran encarar reptes claus de futur.
Per exemple, amb
l’Agència Catalana de
l’Aigua, acord per la inversió de 9 milions d’euros per treure els col·lectors i les
clavegueres dels
torrents, indispensable si volem fer realitat el projecte de convertir els torrents en un
espai obert a tothom per gaudir de la
natura. O molt important, perquè afecta al nostre
model de
salut i de serveis a la població,
l’acord amb la
Generalitat per construir el
Parc Sanitari, amb el nou hospital, el nou CAP i el nou sociosanitari, més de 70 milions. O
projectes estratègics també amb el doble acord amb l’Incasol: d’una banda, per
ampliar el
polígon industrial amb 63 hectàrees per atreure noves
empreses i, de l’altra, per construir
habitatge al
Centre Històric i generar l’equipament del Centre Cívic.
— Quina ha de ser la principal prioritat de Valls durant el pròxim mandat?
— Ja n’he destacat alguns de
claus i
estratègics, com el
Parc Sanitari, els torrents, el polígon, la
millora continuada de la
via pública, el
reforç de les
polítiques socials de manera transversal... Però amb tot això, cal sumar-hi la
recuperació del
Centre Històric com a principal repte. Hi hem actuat i actuarem en tots els
fronts.
En l’àmbit
comercial, en el
turístic... en el dels
equipaments públics per a tothom, en el que hem avançat molt, consolidant
l’Anella Cultural i Social, amb la Biblioteca Carles Cardó,
l’Espai Jove que ja és una realitat o el
Museu Casteller que obre ja, junt amb els projectes encarrilats de la
Casa de la
Festa, el
Centre Cívic o, per fi, perquè ho farem possible, portar l’Escola de Música a Ca Padró al
carrer de la
Cort. Sis
equipaments, tres que ja són una realitat i tres encarrilats i que seran
prioritat absoluta, tots ells a pocs metres, al bell mig del Centre Històric.
Tot i així, en el que hem dedicat i dedicarem més
esforços ha estat i ha de ser en
l’àmbit de
l’habitatge. És prioritari omplir de
vida el
centre històric, que la gent de
Valls hi torni a viure. I per aconseguir-ho és
indispensable que es completin
projectes que hem encarrilat.
Per exemple, tres de molt
concrets, tots ells al voltant de la
plaça de
l’Oli: el primer, amb Incasol serien els
habitatges a la zona de
Sant Antoni; en segon lloc, també el pany nord de la plaça mateix, per
rehabilitar uns
edificis en ruïna que l’Ajuntament està adquirint, també per a
habitatge i per a
comerç; o tres, també més habitatges, en aquest cas al solar del carrer Santa Margarida.
L’Ajuntament ha assumit la
iniciativa com a motor de creació
d’habitatge, ha ampliat els ajuts que es donen a la
rehabilitació o també obrirà noves línies de
subvenció, una de molt especial i adreçada a les
famílies joves, amb ajuts del 95% de
l’IBI per a tots els que vinguin a viure al Centre Històric, cada any i fins que compleixin els 40.
— Es pot revertir la desafecció que pateix el centre històric de la ciutat?
— Sí, n’estic convençuda. De fet, s’està
revertint i tot això que li explicava i moltes altres
iniciatives en són exemples molt concrets, de
feina feta i sobretot de
projectes de
futur. El que convé és sobretot és una
aposta continuada, que tot això que s’ha
encarrilat i que tenim en marxa no pari, que
l’Ajuntament que vingui no ho freni en sec.
D’una banda, i això és cert, hem aconseguit que hi hagi un
consens generalitzat que el
Centre Històric és una
prioritat absoluta, que la ciutat no avançarà sense un Centre Històric viu. Hem d’aprofitar tot això, tot aquest
consens, per mirar endavant, per sumar
iniciatives, perquè tots els
partits polítics hi creguin però sobretot, i això és el més important, que la gent de
Valls hi cregui, que senti amb
orgull que cal omplir de vida el centre històric, que cal tornar-hi a viure.
Em refereixo que, com és lògic, hem de ser ben conscients que hi ha
problemàtiques greus a
resoldre, que això no és d’avui per demà..., però de la mateixa manera, que també és un tema en el que hi hem de creure, que hem de posar-hi tots de la nostra part, que hem de
promoure amb orgull qualsevol avanç que fem i que el
Centre Històric, i la seva recuperació, és un
repte de ciutat, però sobretot una gran oportunitat de
ciutat.
— En aquest sentit, què pot fer l’Ajuntament per acabar amb la situació límit que pateix el nucli antic?
— Moltes de les
actuacions i
projectes que li comentava abans. Totes elles són
crucials, però cap per si sola resol res. És a dir, com li deia, s’ha d’actuar en tots els
fronts:
equipaments, comerç, habitatge,
mobilitat, cohesió,
joventut, ajuts, via pública... Tots, absolutament tots els àmbits tenen el seu paper, però el més
important és que s’hi cregui. No ho dic només a nivell
polític, sinó sobretot a nivell
social.
Creure-s’ho, afrontar-ho amb
esperit positiu, escoltant a tothom, sumant amb tothom, amb el comerç, amb les associacions, amb els
veïns... Si tothom suma, li donarem la volta, amb temps i
constància sí, però ho farem possible, n’estic convençuda.
— De quina manera es pot combatre l'incivisme i el vandalisme que campa per la ciutat?
— S’ha d’afrontar des d’una òptica
transversal, que sumi
accions concretes en matèria de seguretat, però que també actuï en l’àmbit de la
prevenció social, de
l’educació, de
l’habitatge, de
joventut... Ho hem de tenir clar, no és un tema que es pugui abordar des d’un sol angle. Ara bé, deixeu-me dir que en matèria de
seguretat ciutadana hem reforçat serveis, amb més agents de la
Policia Local, amb la instal·lació de càmeres de videovigilància que continuarem desplegant... N’hi prou? Ni de bon tros, començant pel fet que que calen més agents de
Mossos d’Esquadra. Junt amb la
Policia Local han fet i fan una gran feina, però Valls necessita més efectius de Mossos i així li hem
reclamat i continuarem reclamant al conseller d’Interior.
Hem reclamant més efectius dels Mossos d'Esquadra al conseller d'Interior
També voldria destacar que determinats temes vinculats a
seguretat ciutadana, que no afecten només a
Valls sinó que són generalitzats a tot arreu, com poden ser
ocupacions, la
delinqüència reincident o els
habitatges buits en mans de
bancs o grans tenidors, obliguen de fa temps que
Generalitat i
Estat actuïn, d’una vegada per totes, amb mesures decidides i efectives, no només amb declaracions de bones intencions que són de cara a la galeria.
Els
ajuntaments som els que donem la cara davant la
ciutadania i els que veiem la realitat de la
seguretat i la
convivència ciutadana a totes les ciutats. I continuarem
actuant, amb totes les eines al nostre abast, però el que no pot ser és que l’Estat i la Generalitat segueixin sense decidir, sense
canviar res o pràcticament res i amb aquesta falta de
decisió política en temes que afecten tant directament la gent.
— Com caldria potenciar el comerç vallenc per tal que no acabi desapareixent?
— Sens dubte és un
tema de
ciutat,
central, de present i de futur. Hem de tenir-ho clar: no avançarem com a ciutat sense un
comerç fort, que faci de motor. I per això, des de
l’Ajuntament hem de posar les coses fàcils, cal estar al costat del
comerç de
proximitat amb propostes concretes, d’anar per feina. Li poso un parell d’exemples del que proposem.
D’una banda, el
projecte anomenat el «
Centre és
viu», un viver urbà
comercial en el que posarem en contacte propietaris de locals buits i emprenedors que vulguin obrir botiga, per ajudar-los amb les
reformes del
local i a un bon preu per arrencar el
negoci. També proposem, en segon lloc, llicències d’obres gratuïtes, també als
propietaris de locals
comercials que els posin a
lloguer, o una
subvenció del 50% de l’IBI els primers 5 anys.
No avançarem com a ciutat sense un comerç fort
A la vegada, el
comerç de
Valls ha de treure profit del seu potencial. Com a comerç de
proximitat, de qualitat, de
confiança. I per a això cal donar suport a aquelles iniciatives singulars, de Km0, amb mercats de
productes artesans al Call Jueu, reforçant la marca de qualitat de
producte vallenc o un nou projecte, un
gastromercat al voltant de les places del Blat i de l’Oli, de cuina de proximitat i que es converteixi en un nou pol
d’atracció.
— Per últim, com valora el pacte de govern actual entre Junts per Valls i ERC?
— De manera
positiva, en molts sentits, però sobretot volia destacar que una
majoria de
govern clara en aquests anys ha contribuït a tenir un
ajuntament fort, en uns moments a més que no han estat fàcils per la pandèmia o la crisi.
I això, si vostè fa un repàs a altres
ciutats sense majories, on no es va saber arribar a acords de consens i amplis, veurà com ha provocat que molts
projectes no hagin avançat com ho haurien d’haver fet. No ha estat el cas de Valls perquè, a principis de legislatura, ja es va establir un
acord de
govern sòlid, estable i amb un full de ruta amb tot el que calia prioritzar, per anar per feina i tirar endavant.