20
de maig
del
2023
Débora García Cámara és la cap de llista de Cs a Reus aquestes eleccions. Va néixer el 1976 i és llicenciada en Dret per la Universitat Rovira i Virgili amb un màster en Assessoria Jurídica i Gestió Tributària per ESADE per la Universitat Ramon Llull. És advocada en exercici del Col·legi de l'Advocacia de Reus i forma part de la comissió de deontologia i de la de defensa dels drets dels animals.
Va afiliar-se a Ciutadans l'any 2015 i va entrar a l'Ajuntament l'any 2019. En aquelles eleccions municipals va agafar les regnes de l'agrupació local després de la polèmica sortida de l'anterior grup municipal, amb acusacions creuades entre l'estructura del partit i els regidors. Ara encara el repte de mantenir la influència del partit al plenari reusenc.
—Abaixar la fiscalitat, que és molt costosa, donar suport a les famílies amb llibres gratuïts, menjadors escolars i que l'educació de zero a tres anys també sigui gratuïta. I suport també per als comerciants i per als autònoms per ajudar-los a mantenir els negocis.
—En la línia de l'ocupació i l'empresa, com s'ha d'impulsar l'economia de Reus?
—Abaixar la fiscalitat és primordial, perquè és una forma d'ajuda indirecta. No és una ajuda directa, però és una forma indirecta que sí que afavoreix l'economia, tant a ells com als altres. Si tu tens, per exemple, una bonificació del 95% en l'IAE, no l'apliquis a un reduït nombre de persones, com s'està aplicant actualment, que és per a la creació d'ocupació si tens com a mínim 25 treballadors.
Nosaltres diem que s'apliqui amb dos treballadors, això sí que és un incentiu. I no només perquè s'instal·li gent que ja és aquí, sinó gent que tingui interès a posar un negoci, o com a inversor. Pot ser-li més atractiu instal·lar-se aquí que no en la resta de municipis que tenim al voltant, que no tenen una fiscalitat tan beneficiosa.
Això atreu no només que et vingui l'empresa, sinó que et vingui treballadors aquí a viure, perquè és lògic que si hi tens la feina, doncs que prefereixis tenir també el teu mitjà de vida i que t'instal·lis. Això seria una manera de facilitar l'economia, però per a tots, perquè llavors sí que té un efecte redundant en els altres sectors.
—Penseu en algun sector econòmic concret?
—No, per a tots, la mesura seria beneficiosa per a tots, perquè no pots fer una discriminació, l'única cosa que pots dir és el nombre de treballadors que pots tenir i el marge de la bonificació. El 95% és el màxim que estableix la llei, i és el que aquí ja existeix aquí, però en lloc d'aplicar-lo a partir de 25 treballadors, que és molt, s'hauria d'abaixar a dos, que cobriria un espectre molt més gran.
—Estem d'acord que ha d'haver-hi una mobilitat més sostenible, però no estem d'acord en la forma amb la qual s'està implementant. És a dir, estem d'acord amb fer carrils bici, però no amb la forma amb la qual s'estan duent a terme, perquè s'està fent en carrers que eren vies ràpides i que s'han fet més estretes. L'exemple més clar és el de l'avinguda de la Salle, on s'ha eliminat un carril a cada banda i s'ha eliminat aparcament sense fer-ne en una altra zona de dissuasiu.
Tot està fet amb la idea que vagis a aparcar al pàrquing municipal. No estem d'acord en aquestes mesures que són per a sostenir els aparcaments municipals; l'objectiu no és la sostenibilitat mediambiental, és la sostenibilitat de l'empresa municipal. En això no hi estem d'acord, i a més encara hi has de sumar el tramvia, que no hi estem en contra, ni molt menys.
Si l'has de fer passar pel passeig Sunyer, té l'amplada que té, i si hi han de passar cotxes, bicis, vianants i tramvia, no hi ha espai. Sí que podies haver fet, per exemple, els carrils bici per carrers paral·lels, que tenen menys afluència i que no hagués afectat la circulació. Ara hi ha hores punta en les quals intentes passar per l'avinguda de la Salle i és impossible.
Si ve alguna ambulància, no té manera de passar, no veiem que sigui una mobilitat sostenible. També s'ha anunciat, la Zona de Baixes Emissions, que encara no està aprovada. Però ja sabem que abraça el tomb de ravals i agafa la zona de la Hispània on s'ha de construir un pàrquing. Són contradiccions que no tenen sentit, és a dir, si és per a un pàrquing municipal, sí que es pot, però si no, no.
—Amb la gestió dels pàrquings municipals us hi heu mostrat crítics, com amb la creació de Reus Energia o de la funerària mancomunada. Què és el que no creieu que s'estigui fent bé i què en canviaríeu?
—A la memòria de la funerària ja diu que les tarifes d'inici seran més cares. Si ja saps que tindràs una cosa més costosa del que tens ara, no té sentit fer-la. I a Reus Energia, a la memòria ja hi diu que tenen la intenció que s'acabi venent a la ciutadania, però no tens l'estructura per fer-ho.
Si és per a l'Ajuntament i els ens dependents, tindràs una demanda constant, però quan passis a un mercat més gran, com seria el dels consumidors, aquí ja fluctua. I això ja sí que té uns sobrecostos que són molt majors i que no estan comptabilitzats en la memòria ni s'ha fet cap estudi. S'estan ficant amb uns molt mals exemples que ja has vist que en altres poblacions no han resultat com a Barcelona, que és el mateix, és un pou sense fons que l'única cosa que dona són problemes.
Hi ha molt pocs abonats i lògicament els costos de tenir un tema d'aquests són molt elevats i no els costegen. Què passarà?, doncs que això serà com l'Hospital de Sant Joan, que tindràs unes pèrdues enormes i després voldràs que et rescatin els altres. Nosaltres no estem per a això, això és un Ajuntament, no és un conglomerat empresarial que s'ha de dedicar a diversificar les seves empreses.
Amb la mobilitat passa el mateix, tot gira al voltant de l'empresa municipal, i es veu amb els pàrquings del centre, que s'ha anat posant traves als privats. Ara els fan l'entrada a l'anglesa, amb la qual cosa ja els perjudiques, o els vianalitzes el carrer, amb la qual cosa han de fer un recorregut molt més dificultós. I, en canvi, ho poses de cara perquè pugin tot recte cap a dalt, cap al pàrquing municipal.
Està fet tot amb una intenció que no ens sembla que sigui l'objectiu de què ha de ser un Ajuntament. I hi ha una altra derivada que encara ens agrada menys, que s'ha de posar un gerent al qual s'ha de pagar suculentament perquè serà un alt càrrec. Estigues pel que has d'estar, que és l'Ajuntament de Reus i per solucionar els problemes que hi ha aquí. Si ja vas tenir un gran problema amb l'Hospital de Sant Joan, no caiguis una altra vegada en el mateix, perquè això va en el mateix sentit.
—Tenim la llei catalana que diu que s'hauria d'haver construït, en vint anys, un 15% d'habitatge social; n'han passat disset i portem un 2%, no s'han fet els deures. I des dels poders públics es vol que el que no han fet ells, ho faci el ciutadà particular, i aquí hi ha el problema, que en realitat privatitzen el que haurien d'haver fet. Carregues el mort als propietaris privats i vols que ells siguin els que et solucionin la papereta.
Has tingut molts anys per a fer-ho, i ara has vist que tens aquí un nínxol de mercat, que els altres sí que tenen pisos i els hi prenc, i que la labor social la faci qui no li toca. És una deixadesa de funcions enorme, i a més tenim el problema de les ocupacions. Igual que està fatal el recàrrec del 50% de l'IBI sobre l'habitatge.
Però és que ens trobem que a escala estatal van pel mateix camí amb la Llei d'Habitatge, que per a l'única cosa que serveix és per a posar dificultats i per a expulsar habitatge del mercat. El que aconsegueixen és que diguis "si amb un lloguer turístic no tindré topall de preu, perquè no n'hi ha, doncs me'n vaig al lloguer turístic". Només et posen traves i limitacions, i ja s'ha vist que on s'ha fet, com a Berlín i a París l'única cosa que han fet és expulsar habitatge i crear mercat negre.
I a més, amb la sobrecàrrega de certs costos que abans no tenien els propietaris i que ara se'ls carregarà, i són uns costos que són fixes. Si cada vegada et queda menys marge, decidiràs no llogar, i llavors t'amenacen que el pis anirà fora perquè ets gran tenidor. Tenint en compte, a més, que la nova llei per a zones amb habitatge tens, fins ara amb deu habitatges eres gran tenidor, i ara ja és amb cinc.
I qui et diu que demà no t'ho aprovin i sigui amb dos? Però és que a més no té en compte el percentatge; si tu tens, per exemple, un 10% de cinc habitatges, et consideren gran tenidor i, en canvi, no tens ni el 100% d'un habitatge. I tot per no voler assumir ells la responsabilitat que tenen, que és la d'haver procurat fer la seva feina.
Si tu tens atribuïda la funció social i et correspon a tu, no l'has de privatitzar i carregar-la perquè t'ho faci un altre. I cap altre partit està a favor de mesures que siguin realment per a beneficiar a la població. En aquest sentit, és tot el contrari, han culpabilitzat el propietari com si fos el responsable que no hi hagués habitatge.
Comença construint tu i el que recaptis, no ho reinverteixis en pàrquings municipals, sinó en habitatge. I si això ho haguessis fet quan tocava, que fa ja moltíssims anys, ara tindries habitatges per a poder llogar.
—Veieu alguna solució que es pugui implantar a curt termini, sense esperar que l'administració construeixi promocions noves?
—S'ha de començar per no criminalitzar al propietari, perquè crees la sensació que el culpable de tot això és el propietari. Comences amb deu habitatges, ho abaixes a cinc i després ho abaixaràs més. I que si tu ets el propietari del pis, el pots dedicar a allò que et doni la gana, i s'estan ficant en un terreny on no tenen per què entrar.
—Pel que fa als equipaments municipals, hi ha dos centres cívics previstos i s'han anunciat nous polilleugers entre altres. En quin àmbit creieu que fan més falta nous equipaments, durant el pròxim mandat?
—S'hauria de revisar la priorització, perquè si diem que s'ha d'invertir en habitatge social, doncs fes-ho. I això també és competència de la Generalitat, però, en canvi, estan destinant més a TV3 que a això. S'han d'establir prioritats i potser les obres que has previst, les has de restringir una mica.
Nosaltres creiem que hi ha un problema important d'habitatge, i que s'hauria de prioritzar per davant d'altres actuacions, perquè els diners donen per al que donen.
—El tema de les ocupacions també és molt rellevant a Reus. No només pels problemes que causen al propietari, sinó també pels problemes de convivència. Ja hem vist com hi ha hagut un edifici sencer afectat per un ocupa, i des de l'Ajuntament també es pot actuar en aquest àmbit.
Saben perfectament que, amb la nova regulació, si hi ha ocupes conflictius i la comunitat de propietaris es dirigeix a l'Ajuntament i ho diu, l'Ajuntament pot actuar contra l'ocupa. Però d'això ells no en volen saber res, i és una funció que poden complir, però no volen assumir-la, i nosaltres sí que l'assumiríem.
—Pel que fa a àrees com joventut i gent gran, què hi proposeu?
—Nosaltres portem al nostre programa crear una regidoria "més 60" per a temes de gent gran. Aquesta campanya m'ha sorprès sentir algun partit dir que eliminaran la cita prèvia. Primer que la cita prèvia obligatòria no és gaire legal, no està regulat així, però és que a més, si ja estan governant, per què no han fet?
A més hi ha certes matèries que afecten la gent gran, que es veu bastant desorientada i si tingués una regidoria orientada per a ells, s'hi podrien orientar polítiques. Per exemple, posar un casal per a gent gran al passeig de Prim, que és una petició que tenen des de fa moltíssims anys, perquè el que tenen de referència els queda lluny, i qui té problemes de mobilitat, no hi pot anar.
—Passades les eleccions, amb quina política de pactes establireu contactes amb la resta de partits?
—Nosaltres no tenim un soci preferent ni prioritari, ho tenim molt clar. I també tenim clar que del que es tracta és si qui vulgui pactar amb nosaltres, ajudarà els autònoms, ajudarà a lluitar contra l'ocupació, abaixarà la fiscalitat... Si ajudarà les famílies fent gratuïta l'educació de zero a tres anys i els menjadors...
Si accepten això, es pot parlar, però si no, per nosaltres són línies força marcades. També han d'acceptar que l'Ajuntament sigui un ens neutral i que hi ha d'haver bilingüisme des de la institució.
Va afiliar-se a Ciutadans l'any 2015 i va entrar a l'Ajuntament l'any 2019. En aquelles eleccions municipals va agafar les regnes de l'agrupació local després de la polèmica sortida de l'anterior grup municipal, amb acusacions creuades entre l'estructura del partit i els regidors. Ara encara el repte de mantenir la influència del partit al plenari reusenc.
Aposten per ampliar les bonificacions fiscals
—Quines han de ser, les prioritats de l'Ajuntament de Reus, el pròxim mandat?—Abaixar la fiscalitat, que és molt costosa, donar suport a les famílies amb llibres gratuïts, menjadors escolars i que l'educació de zero a tres anys també sigui gratuïta. I suport també per als comerciants i per als autònoms per ajudar-los a mantenir els negocis.
—En la línia de l'ocupació i l'empresa, com s'ha d'impulsar l'economia de Reus?
—Abaixar la fiscalitat és primordial, perquè és una forma d'ajuda indirecta. No és una ajuda directa, però és una forma indirecta que sí que afavoreix l'economia, tant a ells com als altres. Si tu tens, per exemple, una bonificació del 95% en l'IAE, no l'apliquis a un reduït nombre de persones, com s'està aplicant actualment, que és per a la creació d'ocupació si tens com a mínim 25 treballadors.
Nosaltres diem que s'apliqui amb dos treballadors, això sí que és un incentiu. I no només perquè s'instal·li gent que ja és aquí, sinó gent que tingui interès a posar un negoci, o com a inversor. Pot ser-li més atractiu instal·lar-se aquí que no en la resta de municipis que tenim al voltant, que no tenen una fiscalitat tan beneficiosa.
Això atreu no només que et vingui l'empresa, sinó que et vingui treballadors aquí a viure, perquè és lògic que si hi tens la feina, doncs que prefereixis tenir també el teu mitjà de vida i que t'instal·lis. Això seria una manera de facilitar l'economia, però per a tots, perquè llavors sí que té un efecte redundant en els altres sectors.
—Penseu en algun sector econòmic concret?
—No, per a tots, la mesura seria beneficiosa per a tots, perquè no pots fer una discriminació, l'única cosa que pots dir és el nombre de treballadors que pots tenir i el marge de la bonificació. El 95% és el màxim que estableix la llei, i és el que aquí ja existeix aquí, però en lloc d'aplicar-lo a partir de 25 treballadors, que és molt, s'hauria d'abaixar a dos, que cobriria un espectre molt més gran.
"Tot està fet amb la idea que vagis a aparcar al pàrquing municipal"
Crítiques a l'actual planificació de la mobilitat
—Aquest mandat s'ha parlat molt d'urbanisme i mobilitat, amb carrils bici, eliminant aparcaments de superfície per projectar nous pàrquings municipals, s'han pacificat carrers... Què aposteu per fer els pròxims quatre anys, en aquest sentit?—Estem d'acord que ha d'haver-hi una mobilitat més sostenible, però no estem d'acord en la forma amb la qual s'està implementant. És a dir, estem d'acord amb fer carrils bici, però no amb la forma amb la qual s'estan duent a terme, perquè s'està fent en carrers que eren vies ràpides i que s'han fet més estretes. L'exemple més clar és el de l'avinguda de la Salle, on s'ha eliminat un carril a cada banda i s'ha eliminat aparcament sense fer-ne en una altra zona de dissuasiu.
Tot està fet amb la idea que vagis a aparcar al pàrquing municipal. No estem d'acord en aquestes mesures que són per a sostenir els aparcaments municipals; l'objectiu no és la sostenibilitat mediambiental, és la sostenibilitat de l'empresa municipal. En això no hi estem d'acord, i a més encara hi has de sumar el tramvia, que no hi estem en contra, ni molt menys.
Si l'has de fer passar pel passeig Sunyer, té l'amplada que té, i si hi han de passar cotxes, bicis, vianants i tramvia, no hi ha espai. Sí que podies haver fet, per exemple, els carrils bici per carrers paral·lels, que tenen menys afluència i que no hagués afectat la circulació. Ara hi ha hores punta en les quals intentes passar per l'avinguda de la Salle i és impossible.
Si ve alguna ambulància, no té manera de passar, no veiem que sigui una mobilitat sostenible. També s'ha anunciat, la Zona de Baixes Emissions, que encara no està aprovada. Però ja sabem que abraça el tomb de ravals i agafa la zona de la Hispània on s'ha de construir un pàrquing. Són contradiccions que no tenen sentit, és a dir, si és per a un pàrquing municipal, sí que es pot, però si no, no.
Cs Reus s'han mostrat molt crítics amb la gestió i les polítiques de les empreses municipals Foto: Laia Solanellas
—Amb la gestió dels pàrquings municipals us hi heu mostrat crítics, com amb la creació de Reus Energia o de la funerària mancomunada. Què és el que no creieu que s'estigui fent bé i què en canviaríeu?
—A la memòria de la funerària ja diu que les tarifes d'inici seran més cares. Si ja saps que tindràs una cosa més costosa del que tens ara, no té sentit fer-la. I a Reus Energia, a la memòria ja hi diu que tenen la intenció que s'acabi venent a la ciutadania, però no tens l'estructura per fer-ho.
Si és per a l'Ajuntament i els ens dependents, tindràs una demanda constant, però quan passis a un mercat més gran, com seria el dels consumidors, aquí ja fluctua. I això ja sí que té uns sobrecostos que són molt majors i que no estan comptabilitzats en la memòria ni s'ha fet cap estudi. S'estan ficant amb uns molt mals exemples que ja has vist que en altres poblacions no han resultat com a Barcelona, que és el mateix, és un pou sense fons que l'única cosa que dona són problemes.
"Això és un Ajuntament, no és un conglomerat empresarial"
Hi ha molt pocs abonats i lògicament els costos de tenir un tema d'aquests són molt elevats i no els costegen. Què passarà?, doncs que això serà com l'Hospital de Sant Joan, que tindràs unes pèrdues enormes i després voldràs que et rescatin els altres. Nosaltres no estem per a això, això és un Ajuntament, no és un conglomerat empresarial que s'ha de dedicar a diversificar les seves empreses.
Amb la mobilitat passa el mateix, tot gira al voltant de l'empresa municipal, i es veu amb els pàrquings del centre, que s'ha anat posant traves als privats. Ara els fan l'entrada a l'anglesa, amb la qual cosa ja els perjudiques, o els vianalitzes el carrer, amb la qual cosa han de fer un recorregut molt més dificultós. I, en canvi, ho poses de cara perquè pugin tot recte cap a dalt, cap al pàrquing municipal.
Està fet tot amb una intenció que no ens sembla que sigui l'objectiu de què ha de ser un Ajuntament. I hi ha una altra derivada que encara ens agrada menys, que s'ha de posar un gerent al qual s'ha de pagar suculentament perquè serà un alt càrrec. Estigues pel que has d'estar, que és l'Ajuntament de Reus i per solucionar els problemes que hi ha aquí. Si ja vas tenir un gran problema amb l'Hospital de Sant Joan, no caiguis una altra vegada en el mateix, perquè això va en el mateix sentit.
"Han culpabilitzat el propietari com si fos el responsable que no hi hagués habitatge"
En habitatge social, "deixadesa de funcions"
—Un altre tema que durant el mandat i la campanya ha pres protagonisme és l'habitatge; com creieu que s'hauria d'actuar?—Tenim la llei catalana que diu que s'hauria d'haver construït, en vint anys, un 15% d'habitatge social; n'han passat disset i portem un 2%, no s'han fet els deures. I des dels poders públics es vol que el que no han fet ells, ho faci el ciutadà particular, i aquí hi ha el problema, que en realitat privatitzen el que haurien d'haver fet. Carregues el mort als propietaris privats i vols que ells siguin els que et solucionin la papereta.
Has tingut molts anys per a fer-ho, i ara has vist que tens aquí un nínxol de mercat, que els altres sí que tenen pisos i els hi prenc, i que la labor social la faci qui no li toca. És una deixadesa de funcions enorme, i a més tenim el problema de les ocupacions. Igual que està fatal el recàrrec del 50% de l'IBI sobre l'habitatge.
Però és que ens trobem que a escala estatal van pel mateix camí amb la Llei d'Habitatge, que per a l'única cosa que serveix és per a posar dificultats i per a expulsar habitatge del mercat. El que aconsegueixen és que diguis "si amb un lloguer turístic no tindré topall de preu, perquè no n'hi ha, doncs me'n vaig al lloguer turístic". Només et posen traves i limitacions, i ja s'ha vist que on s'ha fet, com a Berlín i a París l'única cosa que han fet és expulsar habitatge i crear mercat negre.
Débora García durant l'entrevista amb TarragonaDigital Foto: Laia Solanellas
I a més, amb la sobrecàrrega de certs costos que abans no tenien els propietaris i que ara se'ls carregarà, i són uns costos que són fixes. Si cada vegada et queda menys marge, decidiràs no llogar, i llavors t'amenacen que el pis anirà fora perquè ets gran tenidor. Tenint en compte, a més, que la nova llei per a zones amb habitatge tens, fins ara amb deu habitatges eres gran tenidor, i ara ja és amb cinc.
I qui et diu que demà no t'ho aprovin i sigui amb dos? Però és que a més no té en compte el percentatge; si tu tens, per exemple, un 10% de cinc habitatges, et consideren gran tenidor i, en canvi, no tens ni el 100% d'un habitatge. I tot per no voler assumir ells la responsabilitat que tenen, que és la d'haver procurat fer la seva feina.
Si tu tens atribuïda la funció social i et correspon a tu, no l'has de privatitzar i carregar-la perquè t'ho faci un altre. I cap altre partit està a favor de mesures que siguin realment per a beneficiar a la població. En aquest sentit, és tot el contrari, han culpabilitzat el propietari com si fos el responsable que no hi hagués habitatge.
Comença construint tu i el que recaptis, no ho reinverteixis en pàrquings municipals, sinó en habitatge. I si això ho haguessis fet quan tocava, que fa ja moltíssims anys, ara tindries habitatges per a poder llogar.
"S'hauria de prioritzar l'habitatge per davant d'altres actuacions"
—Veieu alguna solució que es pugui implantar a curt termini, sense esperar que l'administració construeixi promocions noves?
—S'ha de començar per no criminalitzar al propietari, perquè crees la sensació que el culpable de tot això és el propietari. Comences amb deu habitatges, ho abaixes a cinc i després ho abaixaràs més. I que si tu ets el propietari del pis, el pots dedicar a allò que et doni la gana, i s'estan ficant en un terreny on no tenen per què entrar.
—Pel que fa als equipaments municipals, hi ha dos centres cívics previstos i s'han anunciat nous polilleugers entre altres. En quin àmbit creieu que fan més falta nous equipaments, durant el pròxim mandat?
—S'hauria de revisar la priorització, perquè si diem que s'ha d'invertir en habitatge social, doncs fes-ho. I això també és competència de la Generalitat, però, en canvi, estan destinant més a TV3 que a això. S'han d'establir prioritats i potser les obres que has previst, les has de restringir una mica.
Nosaltres creiem que hi ha un problema important d'habitatge, i que s'hauria de prioritzar per davant d'altres actuacions, perquè els diners donen per al que donen.
Débora García planteja la política de pactes de Cs passades les eleccions Foto: Laia Solanellas
Les línies vermelles a l'hora de pactar
—Teniu alguna altra línia que considereu fonamental, durant aquesta campanya electoral?—El tema de les ocupacions també és molt rellevant a Reus. No només pels problemes que causen al propietari, sinó també pels problemes de convivència. Ja hem vist com hi ha hagut un edifici sencer afectat per un ocupa, i des de l'Ajuntament també es pot actuar en aquest àmbit.
Saben perfectament que, amb la nova regulació, si hi ha ocupes conflictius i la comunitat de propietaris es dirigeix a l'Ajuntament i ho diu, l'Ajuntament pot actuar contra l'ocupa. Però d'això ells no en volen saber res, i és una funció que poden complir, però no volen assumir-la, i nosaltres sí que l'assumiríem.
—Pel que fa a àrees com joventut i gent gran, què hi proposeu?
—Nosaltres portem al nostre programa crear una regidoria "més 60" per a temes de gent gran. Aquesta campanya m'ha sorprès sentir algun partit dir que eliminaran la cita prèvia. Primer que la cita prèvia obligatòria no és gaire legal, no està regulat així, però és que a més, si ja estan governant, per què no han fet?
A més hi ha certes matèries que afecten la gent gran, que es veu bastant desorientada i si tingués una regidoria orientada per a ells, s'hi podrien orientar polítiques. Per exemple, posar un casal per a gent gran al passeig de Prim, que és una petició que tenen des de fa moltíssims anys, perquè el que tenen de referència els queda lluny, i qui té problemes de mobilitat, no hi pot anar.
—Passades les eleccions, amb quina política de pactes establireu contactes amb la resta de partits?
—Nosaltres no tenim un soci preferent ni prioritari, ho tenim molt clar. I també tenim clar que del que es tracta és si qui vulgui pactar amb nosaltres, ajudarà els autònoms, ajudarà a lluitar contra l'ocupació, abaixarà la fiscalitat... Si ajudarà les famílies fent gratuïta l'educació de zero a tres anys i els menjadors...
Si accepten això, es pot parlar, però si no, per nosaltres són línies força marcades. També han d'acceptar que l'Ajuntament sigui un ens neutral i que hi ha d'haver bilingüisme des de la institució.