Daniel Rubio Angosto és el cap de llista d'Ara Reus. Va néixer l'any 1981 i és Graduat superior en Comunicació, especialista en Periodisme Empresarial per la Universitat de Vic i Direcció en Periodisme, Comunicació, Publicitat i Relacions Públiques per l'Escola Superior ESERP Business School. Ha treballat i col·laborat en diversos mitjans de comunicació d'àmbit estatal i el 2014 va fundar una agència de comunicació i productora audiovisual.
També ha tingut implicació en l'Agrupament Escolta i Guia Ben Enllà i en la Jove Cambra, on ha ocupat càrrecs d'àmbit local i català. Ara Reus ha tingut dos regidors a l'Ajuntament de Reus des que es va presentar per primera vegada l'any 2011.
Una representació consolidada que Rubio vol portar molt més enllà. Durant aquesta campanya ha reivindicat obra de govern, però també s'ha mostrat crític amb el plantejament d'alguns projectes per part dels seus socis, com el trasllat del Mercat del Carrilet.
Avançar-se al desenvolupament urbanístic per atraure inversió
—Quines han de ser les prioritats de l'Ajuntament de Reus els pròxims quatre anys?
—Primera prioritat, en l'àmbit de la seguretat, l'arribada als 200 agents i l'adaptació de les noves tecnologies. En l'àmbit de via pública, el gran pla director que nosaltres proposem per a l'arranjament de voreres, parcs, jardins, paviments, pintura i esporga. També una aposta en l'àmbit del medi ambient, en plaques solars fotovoltaiques i la consolidació de Reus Energia, per arribar a la segona fase i que es pugui oferir a la ciutadania.
I en l'àmbit d'infraestructures, i depenent de la disponibilitat pressupostària perquè hem de ser realistes, o la connexió del barri Fortuny i Juroca amb el Tecnoparc, o la del passeig de Mata amb el barri Gaudí. O les dues si és possible, perquè són grans infraestructures. També la construcció del nou edifici Cepid per la captació de noves empreses, les modificacions urbanístiques que corresponguin a les juntes de compensació per fer grans parcel·les en l'àmbit industrial, com diem sempre.
És la manera d'afavorir l'arribada d'empreses que necessiten 100.000, 150.000 o 200.000 metres quadrats. I en l'àmbit de la promoció de ciutat, que aquí englobo cultura, turisme i patrimoni, hem de tenir una exigència amb el territori per a la connexió amb l'alta velocitat intermodal i per tenir un aeroport amb vols regulars durant els dotze mesos, que potenciarà l'increment de visitants al municipi.
I, per tant, genera de forma directa una riquesa en l'àmbit del sector serveis, restauració, comerç, etcètera. És a dir, com a prioritats, seguretat, via pública, treball estable de la industrialització, la part d'infraestructures interiors, urbanisme, i la part d'infraestructures externes, que és la que ens ha de donar aquesta fortalesa com a territori.
Daniel Rubio durant l'entrevista amb TarragonaDigital Foto: Laia Solanellas
—Pel que fa a les infraestructures, les que mencioneu, depenen exclusivament de l'Ajuntament?
—Sí, aquestes són municipals; quan es fa una reparcel·lació i un desenvolupament urbanístic, sempre hi ha unes càrregues que van adjuntes al desenvolupament de la construcció que sigui i, per tant, aquell promotor ha de fer les voreres, els vials, etcètera. Si hem d'esperar que Mas Iglesias o la part de Tecnoparc es desenvolupi per poder fer aquesta connexió, o hem d'esperar que els terrenys que hi ha a l'avinguda del Comerç es desenvolupin, i la pastilla d'Adif també es desenvolupi, doncs estem anant una mica a remolc.
Nosaltres el que diem és que, de forma anticipada, l'Ajuntament faci el desenvolupament urbanístic que calgui. I després ja s'aplicaran les càrregues que corresponguin, a raó dels metres quadrats i de l'import que pertoqui, a l'empresa, la promotora i el constructor que en aquell moment ho desenvolupin. Perquè llavors, potser el que fem és accelerar el desenvolupament urbanístic, és el peix que es mossega la cua.
És a dir, com que no hi ha una bona infraestructura de connexió des d'un punt de vista comercial i empresarial, no es tira endavant aquest projecte. En canvi, si l'Ajuntament ja s'ha avançat i tu has facilitat que l'àmbit de la mobilitat es desenvolupi, doncs potser la iniciativa privada va per darrere i tot avança.
"Hem de buscar que la pacificació no perjudiqui l'economia"
Discrepàncies en mobilitat, però compartint l'objectiu
—En matèria d'urbanisme, els últims anys s'ha optat per pacificar carrers per mirar de treure cotxes del centre. Creieu que és una línia que s'ha de continuar desenvolupant?
— Sí, està clar, el plantejament com a concepte és correcte, però el desenvolupament de com s'ha dut a terme potser té alguna qüestió millorable. Jo crec que hi ha diverses sensibilitats, sobretot en l'àmbit del comerç, que quan tu els parles de fer un tancament com ha sigut el del raval de Santa Anna, potser hi ha hagut una manca d'empatia a l'hora de poder atendre les necessitats que també té el comerç.
Però en tot cas, hem de buscar les alternatives; jo entenc que un comerciant em digui que no poder entrar una furgoneta per descarregar electrodomèstics, matalassos, mobles, etcètera, perjudica. Hem de buscar que, quan fem aquesta pacificació, això no perjudiqui l'economia. Per tant, hem de tenir les solucions alternatives perquè se li puguin aplicar permisos i alternatives.
Però sí, d'anar cap a una ciutat per a vianants, molt més atractiva des d'aquest punt de vista turístic. Més pacificada des del punt de vista nostre com a ciutadans de Reus.
—I pel que fa a la mobilitat, està en marxa el projecte de la bicicleta pública compartida i la dinàmica d'anar traient aparcaments de superfície per posar-los soterrats. Què s'ha de fer, en aquest sentit?
—Que les ciutats han de ser adaptades a les bicicletes és una realitat, però aquí plantegem si l'ordre de prioritats, ha estat ben marcat. El Pla de Mobilitat diu que hi ha un 20% de les voreres que no fan 1,8 metres, que és el mínim estàndard. Potser hauríem d'haver fet primer un pla d'adequació de voreres.
Si més no, cal tenir en compte que aquestes voreres s'han d'ampliar i arranjar per col·locar l'actual carril bici. I després hi ha les diverses opinions de la ciutadania. Em consta que gran part de la ciutadania no veu amb bons ulls la implementació del carril bici. Algunes opinions són compartides, però també els comento que, al final, les ciutats han de tenir carril bici.
Rubio considera que cal abordar l'habitatge sent conscient de les capacitat de l'Ajuntament Foto: Laia Solanellas
I acabem coincidint amb la gent que sí que hi ha d'haver bicicletes, però potser en un altre ordre de prioritats. Primer són els vianants, potser hauríem d'haver fet aquest pla d'arranjament de voreres. I quan haguessin tingut aquesta fase feta, haver fet alguna adequació que permetés instal·lar el carril bici.
El de la vinguda de la Salle és un exemple, tenim un tros de vorera que és molt estret, jo si vaig amb un cotxet com el que tinc, no hi passo. És difícil justificar que s'ha fet de forma correcta, però en tot cas, les ciutats han de ser ciclables. Hi ha d'haver elements de mobilitat, com les bicicletes o els patinets, que hauran de conviure amb els cotxes i les motos.
La gent ha de començar a veure també que això és l'evolució del sistema de la mobilitat a escala global i que ha vingut per quedar-se. I nosaltres, el que hem de fer és adaptar la ciutat a la realitat.
L'habitatge públic, pensant en la gent jove
—Un altre àmbit del qual s'ha parlat molt és el de l'habitatge. S'han plantejat diferents línies per poder ampliar el parc d'habitatge públic o no de la ciutat. Com creieu que s'ha de treballar?
—Amb una proposta molt realista i molt honesta. Ja fa quatre anys, al debat electoral ja li vaig dir a l'alcalde que no es farien mil pisos, és una proposta irreal. Em sorprèn que ara també es continuï apostant per aquesta xifra després de quatre anys en els quals s'ha vist que no es poden fer mil pisos. D'entrada perquè la ciutat no necessita mil pisos; però sense ànim de crítica, nosaltres portem al programa que hi hagi un milió d'euros anual per comprar habitatge.
Són quatre milions d'euros a finals del mandat, i amb aquestes xifres estimem que podem comprar entre 80 i 90 pisos, per exemple, amb processos de publicitat i concurrència per a bancs, propietaris i inversors. Aquests pisos s'hauran de reformar, i la idea és que hi hagi un equip de Brigades o una empresa externa. Tenim també la proposta d'aquesta Casa d'Oficis que pot anar acompanyant aquesta iniciativa perquè joves que es volen incorporar en el mercat laboral puguin desenvolupar la seva primera feina en l'àmbit de la construcció.
Al final de l'etapa, podríem oferir aquests pisos a gent jove que es vol emancipar. Ja hem explicat la nostra proposta per a habitatge sobretot enfocada en l'àmbit dels joves, gent que es vol emancipar o sortir de casa dels pares, com hem fet tots, amb 20, 25 o 30 anys per dir alguna cosa. És una edat més que suficient per poder viure sol o en parella o amb els amics, però emancipant i podent tenir la teva primera propietat.
En matèria d'habitatge també és cert que la competència en l'àmbit nacional i autonòmica hauria de ser molt més gran, i l'Ajuntament de Reus em dol dir que pot fer poca cosa. Però crec que és una proposta molt realista la nostra, i per això el compromís és de posar aquests 4 milions d'euros per comprar aquests 80, 90 habitatges.
"La industrialització permet oferir treball de qualitat estable"
—En clau empresarial, la reparcel·lació dels polígons ha de ser la principal línia d'actuació?
—Sí, perquè sempre he defensat, i les xifres crec que ens avalen, que estem en un país on l'estacionalitat laboral és tradicional. Quan arriba Setmana Santa i sobretot els mesos sobretot d'estiu, veiem una davallada en l'atur, i quan acaba l'estiu, torna a repuntar el nombre d'aturats. Quan arriba Nadal torna a baixar una mica, i després torna a pujar.
Som un país del sector serveis, que ha viscut molt del turisme, i que està poc industrialitzat. I amb la pandèmia, que molta gent se n'ha oblidat, hem vist com el sector serveis va patir molt. Per tant, jo sempre parlo d'aquesta industrialització, perquè és el repte de la ciutat de Reus.
És la manera d'oferir treball de qualitat estable. I hem de tenir en compte que una gran empresa sempre genera un seguit d'empreses satèl·lits que l'han de proveir de matèries, de béns i de serveis. Això genera un cercle positiu econòmic que permet parlar de dignificació de sous, que hi hagi ocupació de qualitat i tot l'any i, per tant, reforcem l'economia municipal.
Daniel Rubio vol marcar prioritats clares a l'hora de planificar nous equipaments Foto: Laia Solanellas
Empresa i Cultura, principals demandes de nous equipaments
—Pel que fa als equipaments, amb centres cívics i polilleugers previstos, entre altres, quina ha de ser la prioritat de l'Ajuntament?
—Jo crec que en l'àmbit esportiu, hi ha demanda de més polilleugers. Diversos clubs amb diverses disciplines esportives d'esport base ens ho estan demanant. Fins i tot alguns han hagut de marxar de la ciutat de Reus en l'àmbit de la rítmica o del patinatge; l'altre dia parlàvem amb una senyora que ens explicava que gent d'aquí Reus ha hagut de llogar una nau per fer les classes de rítmica.
Doncs és una demanda i haurem de donar-hi resposta, com també necessitem un nou edifici Cepid en l'àmbit de l'empresa. Com també necessitem un espai dignificat pels elements festius de la Festa Major, amb aquesta Casa dels Elements Festius que nosaltres diem, com també parlàvem de la dignificació d'un espai pels passos de Setmana Santa.
Al final, són molts els equipaments que necessitem, però també sabem que els recursos són finits i haurem de tenir una priorització. Jo crec que en l'àmbit de la cultura ja toca fer aquest pas, i en l'àmbit de l'esport també toca. L'àmbit de l'empresa no el fico en tercera posició, sinó que crec que aquí podem trobar també finançament extern, privat, a través d'empreses que es vulguin instal·lar a la ciutat de Reus.
Per al desenvolupament d'aquest edifici, Cepid 2, que està més o menys voltant els nou o deu milions d'euros, jo veig viable l'entesa amb una empresa amb la qual he tingut algun contacte. Estarien disposats a ficar capital i, per tant, serien copropietaris d'aquest edifici. El veig més finançable amb aquest suport i dono ja per fet que, en el pròxim mandat, aquest edifici pugui ser una realitat.
"Jo no seré delegat del Govern ni diputat, la meva prioritat és Reus"
—Quines són les banderes principals de la vostra campanya?
—El gran repte que estic intentant traslladar és que hem tingut alcaldes i regidors de molts colors polítics, i que ara Reus és l'únic partit municipalista que està en una ciutat de més de 100.000 habitants. Avui tenim l'oportunitat que el pròxim alcalde sigui un polític de quilòmetre zero. Jo he sigut un regidor de caminar, de tenir moltes trobades amb la gent, vaig a totes les trobades socials que es fan en l'àmbit municipal més enllà de les visites institucionals.
El dia 29 a mi no em poden trucar per oferir-me ser president d'una institució supramunicipal com la Diputació. Jo no seré delegat del Govern, ni diputat al Parlament ni al Congrés dels Diputats a curt termini; el meu partit no té aquesta estructura encara i la meva prioritat és Reus. Així ho he manifestat sempre, fins i tot quan he tingut alguna conversa en la qual algú m'ha pogut temptejar i jo li he dit que gràcies, però que jo estic amb el meu projecte, que és Reus, és l'Ara, i jo vull ser alcalde d'aquesta ciutat.
La ciutadania té l'oportunitat de donar-nos la confiança perquè hi hagi el que ja he sigut com a regidor, un regidor les 24 hores i els 365 dies. Jo no he de prometre això perquè ja ho he sigut, i ara vull traslladar-ho a l'àmbit de l'alcaldia, sabent que soc una persona jove, preparada, amb ganes, amb il·lusió, amb energia... La gent reconeix la feina que hem fet, el treball de formigueta que és incansable, ens avala gran part de la feina que hem fet.
Ara Reus vol guanyar pes al govern municipal i es reivindica com a força municipalista Foto: Laia Solanellas
Hem tirat endavant una nova empresa municipal, convenis i projectes europeus. Des de la meva regidoria més de sis milions d'euros en l'àmbit del Next Generation. Crec que la gent, l'empresa, els empresaris, el comerç i la ciutadania en general veu amb mi un perfil bastant multidisciplinari, que no és un savi en res, però que soc un petit erudit en diverses temàtiques. Aquest perfil com tan plural em permet ser molt adaptable en moltes situacions en l'àmbit de la política.
Tot el que estem ficant damunt de la taula són propostes que són factibles, que es poden tirar endavant, que són finançables i solvents. Hem garantit sempre el principi de governabilitat, tant a l'oposició com a dins del govern. Jo intento que la gent capti aquest missatge, treballant més la part de la il·lusió per intentar que la gent la recuperi cap a la política i amb els polítics.
Més que no pas la part de projecte, perquè les promeses se les endurà el vent i a nosaltres ens queda l'aval de la feina feta. Amb aquesta doble combinació de feina feta amb un equip que està capacitat per tirar endavant la ciutat, volem que la ciutadania ens ajudi i ens faci confiança.
"M'he sentit a gust amb l'actual govern, però no tanco la porta a explorar altres vies"
—I per aconseguir això, amb quin plantejament enfocareu la política de pactes a partir del 28 de maig?
—Sense cap línia vermella, jo crec que hem de parlar de ciutat, hem de parlar de projecte. Jo m'he sentit a gust amb l'actual govern, però no tanco la porta a explorar altres vies, perquè hauré de veure què diu la ciutadania. Jo espero que la ciutadania esculli Ara com la força més votada, però no estic donant cap vot per regalat, estic anant a tots els barris, a tots els comerços, m'estic reunint molta gent. I després la realitat serà la que serà.
Hauré de fer una lectura dels resultats electorals, i si hi ha una força que és més votada perquè la gent haurà decidit que és qui ha de dirigir aquest transatlàntic que és l'Ajuntament, em posaré al costat perquè la gent vegi que l'Ara és un partit útil, que té voluntat de governar, i que estic a disposició de la ciutadania per traslladar el principi de governabilitat del qual abans parlava.