.jpg)
Memòria històrica
El Govern tanca el procés de recuperació de les restes de Cipriano Martos
Les restes de l'antifranquista Cipriano Martos seran traslladades aquest juny en un poble de Granada
El germà de Martos ha rebut l'entrega de la memòria. | TarragonaDigital
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet una crida aquest dijous perquè familiars amb persones desaparegudes durant la Guerra Civil s’inscriguin al programa d’identificació genètica del Departament de Justícia. Durant l’acte d’entrega de la Memòria d’Identificació que tanca el procés de recuperació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos, Aragonès ha assegurat que la tasca de restitució de les persones que van lluitar per la llibertat “no es pot aturar”. El cap del Govern ha agraït als familiars de Martos que no s’hagin donat per vençuts i ha tret pit de la convicció de l’executiu de treballar per la memòria històrica amb “justícia” i voluntat de “reparació” i “no repetició”.
Aragonès ha iniciat l’acte breu recordant que no el voldria haver realitzat. El president ha aplaudit, però, que hagi culminat les tasques de recerca, identificació i lliurament a la família de les restes de l’activista antifranquista. “És un dia important perquè es materialitza la feina feta. Haver retornat les despulles a la família els torna la dignitat i la pau”, ha apuntat.
El republicà ha repassat la política de memòria del Govern i ha explicat que durant anys s’han obert fosses “per tancar ferides” i restituir la memòria de les persones a qui van matar i enterrar de “qualsevol manera” i els van deixar “sense història”. “L’oblit era un càstig afegit per a la família i l’entorn. “Continuem amb la feina en favor de la memòria històrica amb tota convicció. Els càlculs indiquen que hi ha 20.000 persones enterrades en gairebé 900 fosses identificades a Catalunya”, ha dit Aragonès.
“La major part dels soldats en retirada eren lluitadors per la llibertat i la democràcia i esperen justícia i dignitat. Que la tinguin és el nostre deure com a societat, país i com a persones”, ha plantejat el president de la Generalitat.
Després de repassar les polítiques públiques en l’àmbit de la memòria històrica, Aragonès ha explicat que durant el 2022 es van identificar més de 350 persones enterrades en fosses. “La majoria a l’espera de recuperar noms i cognoms perquè es pugui restituir la seva memòria”, ha lamentat.
Aragonès ha lliurat la Memòria interdisciplinària d’identificació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos a la seva família. Ho ha fet al germà del militant, Antonio Martos. En l’acte al Palau de la Generalitat també hi ha assistit la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.
El Departament de Justícia va iniciar les tasques arqueològiques per recuperar les restes de Martos, a la fossa de beneficiència del cementiri de Reus, el desembre de 2022, com a part del Pla de fosses 2020-2022. El 22 de febrer de 2023 el Departament va poder confirmar la identificació de les restes trobades com les corresponents al cos de Cipriano Martos.
D’acord amb la família Martos, la Generalitat s’encarregarà del trasllat de les restes del difunt i les lliurarà el dia 3 de juny, a Huétor Tajar (Granada), localitat d’origen de Cipriano Martos.
Aragonès ha iniciat l’acte breu recordant que no el voldria haver realitzat. El president ha aplaudit, però, que hagi culminat les tasques de recerca, identificació i lliurament a la família de les restes de l’activista antifranquista. “És un dia important perquè es materialitza la feina feta. Haver retornat les despulles a la família els torna la dignitat i la pau”, ha apuntat.
El republicà ha repassat la política de memòria del Govern i ha explicat que durant anys s’han obert fosses “per tancar ferides” i restituir la memòria de les persones a qui van matar i enterrar de “qualsevol manera” i els van deixar “sense història”. “L’oblit era un càstig afegit per a la família i l’entorn. “Continuem amb la feina en favor de la memòria històrica amb tota convicció. Els càlculs indiquen que hi ha 20.000 persones enterrades en gairebé 900 fosses identificades a Catalunya”, ha dit Aragonès.
“La major part dels soldats en retirada eren lluitadors per la llibertat i la democràcia i esperen justícia i dignitat. Que la tinguin és el nostre deure com a societat, país i com a persones”, ha plantejat el president de la Generalitat.
Després de repassar les polítiques públiques en l’àmbit de la memòria històrica, Aragonès ha explicat que durant el 2022 es van identificar més de 350 persones enterrades en fosses. “La majoria a l’espera de recuperar noms i cognoms perquè es pugui restituir la seva memòria”, ha lamentat.
Aragonès ha lliurat la Memòria interdisciplinària d’identificació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos a la seva família. Ho ha fet al germà del militant, Antonio Martos. En l’acte al Palau de la Generalitat també hi ha assistit la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.
Traslladaran les restes de Cipriano a Granada
El Departament de Justícia va iniciar les tasques arqueològiques per recuperar les restes de Martos, a la fossa de beneficiència del cementiri de Reus, el desembre de 2022, com a part del Pla de fosses 2020-2022. El 22 de febrer de 2023 el Departament va poder confirmar la identificació de les restes trobades com les corresponents al cos de Cipriano Martos.
D’acord amb la família Martos, la Generalitat s’encarregarà del trasllat de les restes del difunt i les lliurarà el dia 3 de juny, a Huétor Tajar (Granada), localitat d’origen de Cipriano Martos.