EN DIRECTE

Tots els talls de carretera a Tarragona i Catalunya aquest divendres, 18 d'octubre

CF Reus: el cor trencat dels aficionats

Cedeixo gustosament el meu espai quinzenal dels dilluns a la companya Judit Sabaté, no es perdin el seu bitllet. Com que ocupo plaça dominical em toca o parlar de religió o de futbol, que és el que es fa, o el què es feia, els diumenges.

 

Com que això de la religió entra dins l’àmbit privat de cadascú, parlaré de futbol. Servidor és culer, profundament culer, radicalment culer. Fins a tal punt que, si algú es dediqués a fer arqueologia ‘tuiterai del meu perfil, trobaria piulades que m’inhabilitarien per ocupar qualsevol càrrec públic, fins i tot el de president de l’escala de casa meva.

 

(Abans d’entrar en l’àmbit local, una breu pausa publicitària: què sigui radicalment culer, i desitgi la desaparició del Madrid no vol dir que sigui radicalment imbècil, només una miqueta, i no sàpiga que el futbol, en el fons, no té excessiva importància i és per això que la majoria dels meus amics més propers són iguals de merengues que jo culé) Després d’aquesta breu interrupció, continuo.

 

Servidor també és del Nàstic, força del Nàstic, va ser un enamorament més lent, més difícil però òndia, encara recordo el bot que vaig pegar quan Reina va aturar aquell penal al darrer minut que ens salvava i ens mantenia a segona. Com a nastiquer, vull que el  CF Reus Deportiu ho perdi tot però no em puc alegrar, de cap de les maneres, amb el que li ha passat al club ganxet.

 

La gestió de Joan Oliver ha sigut nefasta per l’entitat, però encara més per la ciutat. El futbol és la goma d’enganxar dels somnis col·lectiusi quan la perds, o te la roben, és molt difícil construir de nou un sentiment de pertinença.

 

Confesso que em van sorprendre profundament les notícies urgents sobre la situació del Reus que arribaven pels volts de Nadal. Degoteig de males notíces que no s'ha aturat. La darrera, la denegació del TAD de suspensió de l'expulsió del club del futbol professional.No segueixo l’actualitat del Reus de manera molt propera però la música que arribava des de la capital del Baix Camp era la d’un club que feia les coses bé. No fa pas tant, Oliver llançava un pols a l’Ajuntament reusenc i amenaçava d’endur-se el club a Riudoms.

 

D’aquella mostra pública de força, hem passat a un desert i el cor trencat de milers aficionats ganxets. Al Reus no li queden gaire més opcions que passar a ser un club formador, un Santes Creus més gran, i en aquest camí per sobreviure del Reus, sigui quin sigui, el Nàstic i Tarragona crec que haurien d’ajudar. Ens beneficia a tots tenir dos clubs al futbol professional espanyol, un aparador d’ordre mundial.