ÚLTIMA HORA

Mor un menor després de caure d'un edifici a Amposta

Les coses fàcils

L'idioma, una gran barrera universal o una forma meravellosa de connectar amb persones de tots els racons del món. Parlar, escriure i llegir són els tres grans pilars de la nostra formació i malgrat el que pugui semblar són tres aprenentatges que poden no tenir fi si volem. A mi, per sort, els idiomes tota la vida que m'han agradat i n'he intentat aprendre -ni que sigui una mica- uns quants, és per això que no me'n vaig adonar de la tragèdia educativa lingüística fins que vaig ser força gran.

 

L'anglès, ens agradi o no, ha de ser una de les assignatures d'importància en el nostre sistema educatiu. Per sort avui en dia la relació entre l'escola i l'anglès ha millorat força des que jo era petita, moment en què als centres públics es feia el que es podia i amb professors molts cops gens formats, un fet que vaig veure evidenciat quan vaig arribar al batxillerat. Recordo com si fos ahir com em va caure el món a sobre quan la professora es va plantar a classe i va explicar que repassaríem el verb 'to be' perquè hi havia gent de diversos nivells a l'aula.

 

El problema amb els idiomes en el sistema educatiu espanyol no és nou i si bé és cert que s'ha aconseguit millorar en els darrers anys, Espanya continua tenint moltes mancances en aquest sentit i un nivell que deixa força a desitjar. Els problemes actuals i del futur venen de la base i des de molts àmbits. A ningú li passaria pel cap projectar les pel·lícules a la televisió o al cinema en versió original, cosa que sí passa en molts altres països, sense anar gaire lluny, a Portugal, i que clarament ha ajudat a que la població tingui un bon nivell i facilitat amb els idiomes.

 

La decisió d'exigir un nivell mínim -força bàsic des del meu punt de vista- en anglès per adquirir el títol a la Universitat Rovira i Virgili per mi va ser una bona notícia. En un món globalitzat i molt competitiu com en el que estem, tenir un grau sota el braç no et garanteix cap futur i com més competències tinguis, millor.

 

La URV, una universitat que no para de repetir com un mantra que vol l'excel·lència, havia apujat una miqueta el llistó amb aquesta exigència però un 7% d'estudiants incapaços d'adquirir unes competències bàsiques en anglès han acabat bolcant aquesta iniciativa.

 

Posar les coses fàcils no deixa de ser el camí equivocat. Però la URV també s'ha trobat fent i desfent aquesta decisió sola, és a dir, no hi ha un pla estratègic marcat en el si de la universitat pública pel que fa a aquest requeriment en idiomes, el que continua deixant ben clar que ens queda molt per fer en aquest sentit.

 

Haurem d'esperar al final de la moratòria del Consell Interuniversitari de Catalunya que va frenar la imposició del títol d'anglès després que els rectors posessin el crit al cel, amb certa raó, perquè no només cal obligar a tenir el B1, sinó també posar facilitats als alumnes perquè el puguin aprendre i no esperar que els caigui el nivell en idiomes del cel, tot i que sense mirar l'arrel del problema les dificultats continuaran perdurant.




Comentaris

envia el comentari