La crisi de l'AVP

L’Agrupació Veïnal de les Platges i les Urbanitzacions del Vendrell (AVP) viu el seu moment més delicat, quan tot just fa sis mesos que es va crear la seva candidatura. L’èxit obtingut a les passades eleccions municipals —on la formació va aconseguir treure un representant al consistori— ha vingut seguit d’una fractura interna que, ara mateix, té l’agrupació penjant d’un fil.

 

L’intercanvi de retrets que la setmana passada es van llençar a través dels mitjans de comunicació la regidora del partit, Bàrbara Peris, i el sector de la formació que està descontent amb ella, ha constatat que la situació és molt delicada. Sense entrar a valorar els motius de cada part, el que sí que es pot assegurar és que, en aquestes condicions, assolir els objectius pels quals la candidatura s’havia presentat és molt complicat.

 

Tot i aquesta situació de fragilitat, amb dues parts saben que, si hi ha voluntat, tot es pot reconduir, i així ho han reconegut, encara que amb la boca petita. El que cal en primer lloc és que torni a fluir un diàleg que, ara mateix, està trencat. L’AVP necessita unitat si no vol morir d’èxit gairebé abans de començar. Per això, les dues parts s’han d’asseure, sense crispació ni retrets creuats, i arribar a acords que permetin refer la confiança.

 

Com sempre, això vol dir que tant uns com altres han de cedir en alguns dels seus postulats. Peris ha de ser conscient que sense el suport unitari del partit, la seva aventura tindrà un recorregut molt curt. Per això és necessari que es convoqui una assemblea de la candidatura el més aviat millor, i que la informació torni a fluir en totes direccions. El sector crític, per la seva banda, ha d’assumir que la número dos de la candidatura és, en aquests moments, la seva veu a l’Ajuntament, i que difícilment en trauran res de positiu amb una lluita permanent en contra d’ella.

 

La dimissió de Seve Galván va fer esclatar una crisi que, fins a aquell moment, estava soterrada. Però el cert és que entrar al consistori amb un representant que, tot i estar a l’equip de govern, només podia tenir una dedicació del 40%, no era el més adequat. Encara menys quan això comportava la necessitat de tenir un càrrec de confiança per ajudar a fer aquesta feina. Per altra banda, tal com diu el sector crític, amb una Bàrbara Peris al 100% de dedicació, la necessitat de tenir un càrrec de confiança ja és menor, i seria una bona oportunitat de renunciar a aquest figura. L’argument de «si els altres el tenen, nosaltres també l’hem de tenir» no val, sobretot sabent que la situació financera de l’Ajuntament no és la millor.

 

El mandat tot just comença i la candidatura encara té al seu abast complir amb tot allò que els va impulsar a fer el pas, que és treballar per la millora de les platges i els nuclis marítims del municipi. En cas de no ser així, seria una gran oportunitat perduda que els veïns i residents d’aquests nuclis podrien trigar molt a tornar a tenir.




Comentaris

envia el comentari