Baix Gaià, una mancomunitat?

Se n'ha parlat 'manta' vegades, ha omplert pàgines de diaris en èpoques de pocs temes, ha retornat en temps de campanya electoral... la qüestió del Baix Gaià no és nova. Pels profans: es tracta de la zona nord del Tarragonès —més amunt de la ribera nord del riu Gaià, fins a Roda pel nord i fins a Salomó per l'interior—, que no és res administrativament, però sí que, a la pràctica, actua en certa manera com a comarca —entesa com a espai de mobilitat, amb la centralitat situada a la costa i especialment a Torredembarra, la població més gran de la zona.

 

Al Baix Gaià la població ronda les 40.000 persones repartides en una desena de municipis. Per població, en té més que una vintena de les comarques constituïdes formalment a Catalunya, entre elles la Conca de Barberà, el Berguedà, el Ripollès o la Noguera, per posar alguns exemples amb equilibri territorial. Però aquesta no és la lluita. El combat no ha d'estar en ser o no ser comarca, perquè de nivells administratius absurds ja en tenim prou.

 

Si el Baix Gaià ha de ser alguna cosa sobre el paper —a la pràctica, la vida a la zona ja fa que existeixi—, la via es troba en la pragmàtica: en la racionalització de serveis, en el funcionament sostenible, en el pensament comú per a aquest racó del Tarragonès acostumat a que la resta de la comarca pensi del Gaià en avall. La idea sorgia divendres, en una entrevista a TarragonaDigital.com amb els 'coalcaldes' d'Altafulla, Jordi Molinera i Alba Muntadas.

 

Deia Molinera: «Els resultats de les últimes eleccions municipals donen peu a que els municipis del Baix Gaià puguin treballar en forma de mancomunitat. Hem parlat de turisme, de joventut, de gestió de residus, de polítiques laborals, mobilitat, energies renovables… per què no podem crear un parc públic de plaques solars on els municipis inverteixin conjuntament i sigui d’autoconsum per als nostres pobles?». Exemples pràctics de racionalització de l'administració, de mancomunitat de serveis, que de retruc serveixen per enfortir la xarxa entre els municipis de la zona.

 

Novament, Altafulla ha posat sobre la taula un plantejament que ara, segons diuen des de la plaça del Pou, podria tenir més simpaties que mai al territori —una altra de les matèries pendents al mateix Baix Gaià sempre que aquest debat ha sortit a la llum. Serà la bona? Caminarà el Tarragonès nord cap a aquesta lluita, lluny de la batalla estèril de ser comarca-perquè-sí, per aconseguir establir una mancomunitat que signifiqui una millora real per a la ciutadania?

 

Esperem que el titular no es quedi en fum i que vegem l'embrió d'un impuls imprescindible al Baix Gaià. N'estarem molt pendents els propers mesos.




Comentaris

envia el comentari