Amic Estanis,

la Quaresma és, ja de per si, un temps trist i de recolliment.  Aquest any a Reus encara ho serà una mica més. Un home bo, o un bon home, ha mort exercint la seva feina, la seva passió, la de prevere per convicció, per fe de veritat i vinculat a la Confraria dels Natzarens.

Exercint de reusenc de debò, tant dins, com fora vila. Amic Estanis, et recordaré ballant Gegants, fent teatre, peregrinant a Montserrat i debatent abrandadament sobre qualsevol cosa que ens vingués de gust. Trobaré a faltar la teva rialla sorneguera, i la teva paraula tranquil·la i assenyada.

Et tindré al pensament i resarem per a tu des d'allà on siguem. Has pogut acomplir la teva passió per als altres, tal com Jesús, fins a l'extrem. T'admiro i t'estimo més, si cap, per la teva bonhomia.

A reveure, Estanis, deixes un buit al meu cor; un buit que espero poder omplir a través del teu record. Els que t'hem conegut sabem que és difícil definir-te, però potser avui es mereix cercar al racó de la memòria allò que ho pugui fer. L'amor i l'estimació serien els primers sentiments que apareixerien.

Amor de família i amor de fe, i estimació envers els teus amics, envers els desvalguts de tota mena i enversa la justícia social; i també cap a la ciutat de Reus. Has sigut un treballador incansable per a tot allò en el qual creies, i ho has sigut fins al final. T'enyorarem tant com t'hem estimat, descansa en pau, Estanis.

Miquel Juncosa