ERC afronta les eleccions d'aquest diumenge 12 de maig amb l'objectiu de treure un resultat per mantenir el Govern de la Generalitat. Els republicans van ser la segona força a Catalunya l'any 2021, empatats a diputats amb el PSC, mentre que a Tarragona van guanyar les eleccions amb 5 escons, un més que socialistes i Junts. Esquerra confia de nou en Raquel Sans com a cap de llista per repetir els satisfactoris resultats dels comicis passats, quan gairebé 68.000 tarragonins i tarragonines van dipositar el seu vot amb la papereta dels republicans.
Un dels objectius d'ERC en aquesta campanya electoral és explicar la tasca de govern feta a la demarcació de Tarragona, per tal de minimitzar el desgast que suposa governar, a més d'haver-ho fet en solitari el darrer any i mig. I ho fa, per segona contessa electoral, amb Raquel Sans com a cap de llista. Nascuda a Valls l'any 1980, és periodista de formació i durant molts anys va exercir en diversos mitjans. A més, és castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls. Diputada des de l'any 2018, Sans també és una de les portaveus d'Esquerra des del Consell Nacional de l'any passat.
"Tarragona i l'Ebre es juguen que hi hagi algú que es preocupi per les polítiques que són necessàries al territori"
Què s'hi juguen les comarques de Tarragona i l'Ebre en aquestes eleccions?
S'hi juguen que hi hagi algú que es preocupi per les polítiques que són necessàries al territori. L'aigua, la pagesia, el transport i la mobilitat sostenible, que les mercaderies vagin per l'interior i també les comunicacions en tren amb Barcelona, una aposta clara per la reindustrialització. Tinc la sensació que som els únics que estem fent propostes i és una mica frustrant veure que la política s'ha convertit en un espectacle i que realment la feina feta i la feina que es pot fer no sé si se li dona el valor que té. Després diran que tots som iguals i ens trobarem una estació de l'AVE a la Secuita i ens en penedirem la resta de les nostres vides. I no, no tots som iguals, i el 12 de maig Tarragona i l'Ebre s'hi juguen tenir algú al Parlament que defensa els seus interessos independentment del que es digui Madrid, algú que vetlli pels interessos de la gent d'aquí.
Aquesta darrera legislatura, Esquerra ha liderat el Govern de la Generalitat. Què destacaria d'aquests tres anys a la demarcació?
Aquests tres anys s'han posat els fonaments de la transformació que ha de fer el país, i també el Camp de Tarragona. Jo destacaria la gran aposta per la reindustrialització del territori, atraient inversió estrangera, com per exemple Lotte Energy a Mont-roig del Camp, que és la principal inversió dels últims 20 anys a Catalunya. Després l'aposta per la descarbonització, que és un repte que tenim com a territori, perquè la indústria suposa un 28% del nostre PIB i tenim el repte que la indústria actual sigui viable d'aquí 10, 20, 30 anys vista. I també posar els fonaments de la mobilitat sostenible amb el Tramvia del Camp de Tarragona, que tindrà una importància que alguns encara no en són conscients, perquè es calcula que mobilitzarà uns 9,5 milions de passatgers cada any. I tampoc vull oblidar que s'ha donat resposta als problemes d'aigua que hi ha en moltes zones del territori, com el Priorat o la Conca de Barberà, o tota la transformació en matèria d'habitatge, com la limitació del preu dels lloguers o posar límit als habitatges d'ús turístic.
Alguna espineta clavada?
El Hard Rock és l'espineta clavada perquè s'ha centrat tota la política, no només del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès, sinó també de tota Catalunya, en un projecte que, ara com ara, és fum i no és concret. I fa mal perquè no hem parlat de les veritables prioritats que tenim al territori i a Catalunya.
"A Esquerra no ens agrada el Hard Rock, no és el nostre model i ho hem dit per activa i per passiva"
Parlava del Hard Rock. Esquerra vol aquest projecte?
A Esquerra no ens agrada el Hard Rock, no és el nostre model i ho hem dit per activa i per passiva. Però som un partit de govern i assumim les responsabilitats de govern. I governar vol dir que algunes vegades has d'assumir contradiccions i una d'aquestes contradiccions és haver de continuar amb la tramitació d'un projecte que ja estava compromès per part dels que ens van governar anteriorment i que comptava amb una majoria parlamentària al Parlament. Ara, després de les declaracions del candidat Puigdemont, no sé si hi ha aquesta majoria. Alguns hauran d'aclarir si estan pel Hard Rock o no. En qualsevol cas, aquesta és una d'aquelles contradiccions que assumeixes quan governes, tu has de continuar amb tota la tramitació. Però, per exemple, no estem gens d'acord és amb la rebaixa de la fiscalitat que es va aprovar el 2014 i, per tant, impulsarem que hi hagi una fiscalitat pel joc que estigui en sintonia amb la fiscalitat de la resta d'àrees de la nostra societat. No té cap sentit que un autònom hagi de pagar X i, en canvi, la gent que es dedica al món del joc tinguin una fiscalitat a un 10% a l'alçada només de llocs com Macau. En resum, no és el referent que volem pel nostre territori.
L'Aeroport de Reus hauria de convertir-se en un aeroport complementari del de Barcelona, com passa a grans capitals europees com Londres o París?
Hauria, i de fet la proposta en matèria aeroportuària d'ERC que va explicar el president passa perquè entrin en joc els aeroports de Reus i de Girona i que aquests aeroports es connectin des del punt de vista ferroviari entre si i, per tant, tinguem una gran zona aeroportuària catalana. No té cap sentit que, per exemple, Aena faci pagar les mateixes taxes a Reus que a Barcelona, un fet que no el fa competitiu. Per això necessitem que la política aeroportuària es pensi i es dissenyi també des de Catalunya per respondre a aquestes necessitats. Tenim molts models en altres llocs d'Europa on hi ha un aeroport principal, que acull determinats vols, però els vols de curta distància amb Europa s'assumeixen des d'aquests aeroports més petits. El repte és que aquests aeroports, com Reus i Girona, es connectin ferroviàriament i siguin accessibles per a tothom.
En el mateix àmbit del turisme, l'aposta del Port de Tarragona pels creuers és sostenible?
Jo crec que tot té un límit, però no som els del 'no' a tot, però cal ponderar i veure quin és l'aposta. Un turisme de creuers que arriba i que pràcticament no deixa negoci al territori no crec que sigui el model i, per tant, cal pensar molt bé quina és l'aposta turística de futur. Nosaltres creiem que hem de passar de la quantitat, que és un model del segle XX, a la qualitat, alhora que hem d'aconseguir que aquests turistes que arriben al nostre territori repercuteixin econòmicament i que sigui font de riquesa. Creiem que tenim un turisme interior que està molt poc explotat i amb el qual cal establir sinergies.
Com valoren la futura àrea metropolitana de Tarragona?
Per nosaltres és una prioritat, hi ha d'haver àrea metropolitana i creiem que el Tramvia del Camp de Tarragona és la primera concreció d'aquesta àrea metropolitana. Creiem molt poc en consorcis i en organismes que, de vegades, no acabes de saber ben bé quina és la seva funció. Nosaltres creiem que cal concretar projectes que fomentin l'àrea metropolitana com el tramvia del Camp de Tarragona i demanem, sobretot al PSC, que no posi bastons a les rodes a un dels projectes que tenim, com és el cas de l'alcalde de Salou que no es posa d'acord amb l'alcalde de Tarragona.
Parlava del Tramvia del Camp de Tarragona. Serà clau en la mobilitat dels pròxims anys al nostre territori?
Ho serà, perquè a vegades hem donat per assumides coses que no haurien de ser-ho. Si tu vius a Reus i treballes a Cambrils el desplaçament, moltes vegades, l'has de fer en vehicle privat perquè no tens alternativa. Si ets de Valls i vols anar a estudiar Reus, les comunicacions són pràcticament impossibles. Evidentment que necessitem un mitjà de transport de proximitat i sostenible que connecti el territori. Començarà per la línia de la costa, però després connectarà les dues grans ciutats del territori que són Reus i Tarragona, passant pels barris de Ponent que per nosaltres també és molt important. No parlem d'una cosa anecdòtica o folklòrica, com alguns poden tenir al cap, sinó que estem parlant d'una mobilitat al nivell del Tram Besòs.
Es compliran els terminis fixats?
Anirem tard perquè algú va decidir no aprovar els pressupostos del 2024 on hi havia destinats més de 100 milions d'euros pel Tramvia del Camp de Tarragona. Malgrat que des del Govern de la Generalitat s'ha fet tot el possible per salvar algunes partides, altres no ha estat possible i no s'arribarà a temps.
"Cal planificació perquè d'aquí a un any no ens trobem que anar de Tarragona a Barcelona en tren sigui missió impossible"
Rodalies és un maldecap diari per molts tarragonins i tarragonines. Què s'ha de fer per solucionar aquest problema?
S'han de millorar coses bàsiques, com que els trens tinguin la llargada que pertoca, millorar les freqüències i que aquestes s'adaptin a la vida i als costums dels usuaris. No pot ser que l'últim tren de Barcelona a Tarragona surti a les 21.13 hores de l'estació de França i que molts treballadors i treballadores no puguin agafar-lo, sense parlar d'aquelles persones que van a Barcelona per temes d'oci. S'ha de posar ordre també en els horaris, perquè hi ha franges amb només un únic tren i després hi ha franges amb dos trens en menys de deu minuts. Aquí hi ha una part de responsabilitat del Govern de la Generalitat, però qui facilita que passi això és el govern espanyol. S'ha de planificar perquè quan entri en funcionament el tercer fil se saturarà i si ara ja estem saturats, el problema es multiplicarà. Estem pendents del govern de l'Estat que havia de fer un estudi de viabilitat sobre el pas de les mercaderies per l'interior que havia d'estar acabat fa un any i encara l'esperem. Necessitem que l'Estat entengui que la mobilitat al nostre territori és prioritària, tant pels passatgers com per les mercaderies. I cal planificació perquè d'aquí a un any no ens trobem que anar de Tarragona a Barcelona en tren sigui missió impossible.
Com ha de ser la gestió hídrica al territori per evitar casos com el de l'Espluga de Francolí que encara s'ha d'abastir amb camions d'aigua?
Estem intentant donar resposta a aquests anys de desídia que hi ha hagut en matèria hídrica al nostre territori i tenim detectats el problema de la Conca de Barberà, l'Espluga Francolí, de Santa Coloma, però també tenim detectat el tema dels regants del pantà de Riudecanyes, el pantà dels Guiamets. Hem fet arribar aigua de l'aixeta a municipis com Margalef, on fins ara no rajava. La nostra proposta passa per la regeneració d'aigua i per les dessaladores que han de donar aquest abastiment necessari, però també passa per la construcció de basses, com la de la Masó, que pretén aprofitar l'aigua que baixa pel Francolí a l'hivern perquè durant l'estiu els regants de la zona tinguin aigua de reg pel seu territori.
S'ha d'enviar aigua de l'Ebre a Barcelona?
Rotundament no. Nosaltres som totalment contraris als transvasaments i creiem que hem de respectar els cabals de cadascun dels rius perquè no val dir que defenses el Delta de l'Ebre i després proposar un transvasament. Per això insistim en la regeneració d'aigua i en les dessaladores, sent molt conscients també de totes les externalitats que tenen les dessaladores pel que fa a consum energètic.
Com s'ha de revertir la regressió del Delta de l'Ebre?
S'ha de respectar el cabal i, per tant, evitar les temptacions de possibles transvasaments, que poden ser molt atractius o que se'ns poden vendre com una qüestió d'emergència, però que sabem que després es podrien convertir en qüestions definitives.
"No s'ha d'enviar aigua de l'Ebre a Barcelona. Hem de respectar els cabals de cadascun dels rius"
La pagesia i la ramaderia demanen més suport de l'administració i també menys burocràcia.
Tenen tota la raó. Des del punt de vista de la burocràcia, en els darrers quatre anys, Europa ha aprovat 70 normatives i directives diferents que la Generalitat s'ha d'encarregar d'implementar-les i demanar als pagesos i ramaders que acreditin que es compleixen. Ens reclamen la finestreta única amb una aplicació de telèfon, però crec que el repte que tenim és el de facilitar-los les coses, perquè els pagesos puguin fer de pagesos i no hagin de fer de gestors. Aquestes normatives ens venen fixades des d'Europa i el repte que tenim és el de simplificar aquestes qüestions. També demanen que tots juguem amb les mateixes normes i que no hi hagi tractats de lliure comerç amb altres països que s'aproven amb molta facilitat, perquè si has de competir amb altres països que no segueixen els teus filtres ni tenen el teu nivell d'exigència, això et resta competitivitat. Hem d'apostar per la pagesia perquè és una inversió de present i també de futur per evitar l'abandonament de terres i que aquestes acabin convertides en boscos.
Com s'ha de posar el fil a l'agulla de les llistes d'espera en l'àmbit sanitari?
Sobre el tema de les llistes d'espera, vaig preguntar al Departament de Salut després de llegir una notícia que deia que a Catalunya estàvem a la cua i em van explicar que a Catalunya és on som més transparents pel que fa a l'aportació d'aquestes dades. Així mateix, el que sí que sabem del cert, segons les dades de la Generalitat, és que tenim les llistes d'espera més baixes dels últims 16 anys. Però es pot millorar, perquè si en determinades operacions podem reduir encara més, ho farem.
Quins reptes afronta el sistema sanitari de Catalunya?
Tenim un repte global que és la cobertura de places de difícil cobertura, per exemple en l'àmbit rural, motiu pel qual ja s'està donant un complement econòmic. També cal un replantejament del sistema perquè hi ha determinades especialitats que costen de cobrir, i per això una de les coses que s'ha fet és el conveni de l'ICS, millorant les condicions laborals dels professionals sanitaris, que feia molts anys que no es feia.
Es preveu el tancament de diverses línies en escoles tarragonines de cara al pròxim curs, Torredembarra demana una nova escola, però el Departament ha dit que no. Són aquestes mesures compatibles amb la millor que necessita el sistema educatiu?
Aquestes mesures responen a un compromís del Parlament de Catalunya per lluitar contra la segregació escolar. Tenim una piràmide poblacional que ens està donant unes indicacions i segurament cada cop tenim menys grups d'I3 i per tant ens està fent una fotografia de quina és la realitat. A partir d'aquí, amb un excés d'oferta, el que es fomenta és la segregació escolar i és una cosa que hem de combatre perquè la millor manera de garantir un sistema educatiu equitatiu, amb garanties per tothom, és precisament lluitant contra la segregació. No és un compromís d'ERC, sinó un compromís de moltes forces parlamentàries i és un repte que tenim com a societat. Tots parlem d'una societat cohesionada, d'un únic poble i a tots ens agradaria anar a aquella escola concreta, que jo ho entenc quan t'afecta tu personalment, però el repte és col·lectiu és global i l'aposta passa per aquí.
En termes de seguretat, falten mossos a Tarragona?
En els últims tres anys hem posat 199 mossos nous al Camp de Tarragona. Durant molts anys s'havien incorporat zero agents a la plantilla, hem treballat per la jubilació dels mossos, rejovenir les plantilles i dotar de més efectius el territori. Sempre calen més mossos, quan enforteixes els serveis públics estàs donant una millor resposta. En falten? Sí. Treballarem perquè n'hi hagi més? Sí. Però voldria destacar que en els tres últims anys han arribat 199 agents només al Camp de Tarragona.
El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre són territoris segurs?
Pel que fa dades globals, sí. En comparatives amb altres països, amb altres zones, són territoris segurs. El que passa és que quan parles de seguretat, tu dones les dades i les dades són fredes, perquè si a tu t'han robat ets 100% insegur. Determinades afirmacions poden sonar frívoles, però jo crec que no és frívol si analitzem les dades en conjunt. Òbviament, un sol robatori, un sol acte delictiu, que afecta persones, fa que haguem de treballar per anar cap al risc zero.
La indústria química reclama suport a les administracions per a la seva transició, alhora que asseguren estar en desavantatge amb Europa.
Més que amb Europa, reclamen més competitivitat en comparativa amb altres continents. Per exemple en el cas dels Estats Units, on els ajuts que reben les empreses multipliquen per quatre els Next Generation. El Govern de la Generalitat va aprovar el Pacte Nacional per la Indústria, que inclou ja 700 milions d'euros, però quan tu agafes les partides, la capacitat de donar ajuts econòmics que té el Govern és ridícula comparada amb les inversions que necessiten aquestes empreses. Una de les reclamacions que nosaltres estem fent al govern de l'Estat és la gestió dels PERTE, que en l'àmbit industrial estan quedant deserts en un 70% dels casos. Per això estem demanant que se'ns deixi disposar d'aquests recursos per poder aprofitar les línies que ja té el Govern de la Generalitat i poder ajudar les empreses a ser més competitives en un marc en el qual la competència real la tens als Estats Units o al continent asiàtic.
Les administracions i la indústria han d'anar de bracet en la descarbonització?
És un repte que tenim com a societat perquè la indústria el que vol és ser viable d'aquí al 2050 quan Europa ha fixat aquestes regles i nosaltres com a administració volem que la indústria sigui viable en aquests termes. Al final, estem parlant de llocs de treball, de qualitat, ben remunerats i que donen més competitivitat econòmica al nostre territori, amb una vinculació a la recerca i a la investigació. Evidentment que hem d'anar de bracet, però això no vol dir perdre el nivell d'exigència respecte a aquestes indústries que han de fer les coses ben fetes. Com a administració tenim el repte de donar-los la mà, però també d'estar molt atents perquè facin les coses com pertoca.
Una part de la ciutadania considera que, potser, hi ha certa laxitud amb les indústries. S'han de controlar més?
Jo discrepo d'aquestes percepcions perquè crec que la indústria ha de tenir tots els controls que pertoquen i aquí s'estan fent tots els controls que s'exigeixen. És evident que els controls són necessaris i per això, a tall d'exemple, s'estan instal·lant sensors. La seguretat de la indústria química ha estat una de les prioritats del Govern, perquè després de l'accident d'Iqoxe tots hem après. L'administració va prendre nota i tenim molts reptes en aquest àmbit i també en la informació de la ciutadania. No s'havia fet mai un simulacre, com a màxim proves de sirenes, però mai simulacres amb la implicació de la ciutadania. Necessitem fer controls, sí, però també necessitem que la gent estigui informada sobre com ha d'actuar en un cas d'accident químic.
"El Fons de Transició Nuclear és una gran aposta que dona eines als municipis perquè treballin pel seu futur"
En la pròxima dècada està previst el tancament de les nuclears tarragonines. Quina és la seva proposta per a les comarques que es veuran afectades?
Nosaltres hem fet batalla pel Fons de Transició Nuclear, que creiem que és una oportunitat per a aquests territoris. Amb aquests recursos del Fons poden treballar per reindustrialitzar-se i posar les base pel seu futur. I això toca fer-ho ara, no quan tanquin les nuclears, per això creiem que aquesta és una gran aposta, donant eines als municipis perquè treballin pel seu futur.
I l'energia que es deixarà de produir d'on sortirà?
Doncs s'ha de produir a través de les renovables, tot i que som conscients que potser no podrem fabricar totes les renovables que vulguem i el projecte d'una MAT pública ha d'estar previst. El que no contemplem és que siguin MATs privades a través de les quals s'enriqueixin uns pocs a costa de seguir malmetent el territori. Crec que hem de ser realistes i explicar a la ciutadania que el paisatge canviarà i per això estem treballant en el PLATER, perquè els municipis han de reservar el seu espai per aquestes energies renovables perquè és el repte que tenim de futur. Però ho hem de fer tots amb responsabilitat i també s'ha de tenir en compte la veu dels ajuntaments que fins ara no s'escoltava.
En les renovables, Tarragona està tornant a ser una mica l'abocador de Catalunya?
Bé, hi tenim vent i hi fa sol. I també cal dir que està prevista una offshore a Roses. A casa nostra tenim una indústria molt potent, que és molt consumidora d'energia i cal nodrir-la. També som la segona àrea metropolitana del país i, en l'àmbit poblacional, això té uns costos energètics i, per tant, cal treballar per nodrir-nos. El que no hem de fer és continuar sent solidaris amb una desproporció tan gran, tothom ha d'assumir la seva part de responsabilitat en les energies renovables. Nosaltres hem de tenir clar que hem d'assumir la nostra, però el que no val és que els altres no l'assumeixin i en això estem treballant.
Per què és important per Tarragona i l'Ebre que Esquerra continuï al Govern de la Generalitat?
És important perquè tinc la sensació que som els únics amb propostes clares, concretes, tangibles i que ja s'han començat a veure aquests últims tres anys. A més, diem el mateix a Deltebre, a Tarragona i a Barcelona, que quan anem a Madrid o quan anem a Europa perquè som coherents i responsables amb les nostres polítiques. Altres, com el PSC, per exemple, no poden dir el mateix, ja que a les Terres de l'Ebre diuen estar en contra del transvasament i al Parlament voten coses en sentit contrari.