Avui fa tot just un any, el 17 de juny del 2023, tenia lloc el ple d'investidura de la reusenca Sandra Guaita com a primera alcaldessa en la història de la ciutat. Gràcies a un pacte entre PSC, ERC i Ara Reus es configurava el nou Govern local després que els resultats electorals del 28-M "marquessin" un canvi. Precisament, aquest "any de canvi" és la voluntat que ha marcat els últims dotze mesos, així com la conferència de balanç d'aquest mateix dilluns al vespre, al Parc de Mas Iglesias.
Guaita ha començat el discurs agraint la tasca de la resta de regidors i regidores de Govern, els tècnics i tècniques municipals, el teixit associatiu, les empreses i, també, els governs que l'han precedit. "Avui fa un any del pacte en què vam buscar allò que ens unia per construir ciutat", ha assegurat i ha exposat, al llarg d'una hora de rellotge, els diferents projectes i iniciatives que s'han dut a terme en els darrers 366 dies.
Tot plegat, per refermar els tres eixos -les persones al centre, ciència i innovació i ciutat verda i sostenible- pels quals van apostar i que estructuren el full de ruta fins al 2027, el Pla d'Acció Municipal, a través de 400 accions. "Hem treballat amb totes les nostres energies i el nostre cor per transformar la ciutat; volem un Reus del segle XXI, una ciutat dinàmica, il·lusionant, transformadora i referent", ha apuntat l'alcaldessa ganxeta.
A títol personal, s'ha compromès a "continuar treballant, lluitant i somiant" i ha fet referència al fet que "Reus és una ciutat orgullosa de si mateixa", que ara recupera la "mirada llarga" que va permetre tenir "Redessa, Mas Carandell, l'Hospital", amb una "capacitat de pensar en gran" i, alhora, "atendre les necessitats urgents de la ciutadania", com ha afirmat haver fet aquest primer any de mandat.
Les persones al centre
Més enllà de les necessitats urgents i diàries dels veïns i veïnes, Sandra Guaita ha destacat, com a "primer i primordial", la col·laboració i escolta activa, obrint espais de participació i com a conseqüència del primer eix, posar les persones al centre de les polítiques. En aquest sentit ha focalitzat en diferents àmbits per enumerar algunes de les actuacions:
- Neteja: pla intensiu als barris, manteniment de les zones de joc infantils, posada al dia dels aparcaments dissuasius, condicionament de les àrees d'esbarjo per a gossos, treballs de poda, ampliació del contracte de neteja i recollida de residus, nou pressupost per al maniment de la via pública i una campanya contra l'incivisme.
- Habitatge: nou Servei d'Habitatge municipal, promoció de 132 pisos d'HPO a Mas Iglesias i rehabilitació dels habitatges al barri Fortuny.
- Ciutadania i entitats: avantprojecte de la nova Escola Bressol Municipal, pla de xoc de pintura a les 18 escoles públiques, nou equipament al Mas Totosaus, 25 anys del Consell d'Infants Ciutadans, participació dels joves, festes segures i lliures de fum i alcohol; Setmana de les Persones Grans, Fira d'entitats, projecte Reus Cohort, nou Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional i polítiques de prevenció del suïcidi.
- Seguretat: ampliació de la plantilla de la Guàrdia Urbana, impuls d'una APP de seguretat amb visió metropolitana i millorar determinats espais per me´s sensació de seguretat.
- Societat més igualitària: polítiques igualitàries, sobretot de promoció i prevenció, per ser referents en feminisme i respecte; campanya de sensibilització "Lliures de ser, estar i estimar".
- Drets socials: més subvencions per a les persones amb situacions de vulnerabilitat econòmica per pagar la llum, el gas, l’IBI, la brossa i l’aigua.
- Cultura: remodelació del Centre Catòlic i reforma del Museu d'Art i Història.
Ciència, innovació i creixement econòmic
"Sempre ho hem dit i tornarem a dir que la millor política social és la promoció econòmica perquè la ciutadania tingui una feina digna i llibertat", ha continuat la reusenca Sandra Guaita per introduir un segon eix basat en la ciència, la captació de talent i la capacitació. Amb l'objectiu de posicionar la ciutat en un context econòmic canviant:
- Coneixement i innovació: adequació de l'edifici Redessa Innovació, bases perquè el Tecnoparc esdevingui el primer districte tecnològic de la demarcació, en marxa el "Reus Living Lab", implantació i creació d'empreses des de l'emprenedoria a grans empreses com P3 Logistic Parks.
- Sectors estratègics i de proximitat: Mercats de Reus com una prioritat, amb la dinamització i futura transformació del Mercat del Carrilet i el nou accés i terrassa del Mercat Central.
- Empresa, Formació i Ocupació: impuls a l'economia social i solidària, aposta per la formació i transferència de coneixement, primer centre FPCat de Reus i futura Escola d'Oficis.
- Projecció de Ciutat: enllumenat a tots els barris i finançat íntegrament per l'Ajuntament, replantejament del Parc de Nadal, espai Un Nadal Rodó; presentació a Madrid com a Capital del Vermut, potenciació del Festival Roses de Reus per incloure la restauració i es prepara la 2a Festa Modernista per al setembre; definició del projecte del nou Gaudí Centre pel 2026.
- Esport: seu de la Supercopa d’Espanya d’hoquei patins, pla de millora de les instal·lacions (polilleugers, gespa artificial, nou equipament estadi municipal, camp Mas Iglesias) i primera mostra d'esports adaptats. També, "treballem per definir la nova edició dels Special Olympics de cara a la tardor perquè parlar d’esports i no parlar d’inclusió és deixar-se una part de l’esport a casa", ha recalcat Guaita.
- Patrimoni: reconeixement del Cementiri de Reus com a millor de l'Estat i pasos endavant per crear la societat supramunicipal FuneCamp per ampliar els serveis funeraris públics i de qualitat.
Ciutat verda i sostenible
En el tercer dels eixos del Govern municipal, Reus es compromet amb el futur del planeta i la salut de la ciutadania des de diferents àmbits:
- Medi ambient i recursos naturals: aprofitament dels recursos hídrics de Km 0 amb tres nous pous, projecte RENATUReus amb un pressupost de 4,2 MEUR i la nova empresa elèctrica municipal Reus Energia, que funciona ja com a comercialitzadora.
- Mobilitat sostenible: desplegament de la Zona de Baixes Emissions i mesures complementàries (pla d’aparcaments dissuasius, desplegament de la xarxa de carrils bici, bicicleta compartida Ganxeta, bus a demanda, ampliació de freqüència del bus urbà...); insistència i exigència a les administracions pel que fa a les grans infraestructures (futur traçat del tramvia, baixador de Bellisens, estació intermodal).
- Cohesió urbanística: regeneració urbana del barri del Carme, transformació urbanística i nous equipaments al barri del Carrilet i plantejament de l'Eix Cívic Astorga per connectar els barris Fortuny, Juroca, Parcelas Casas i Montserrat amb el centre.
Per últim, l'alcaldessa de Reus ha recordat que "no podem donar l'esquena al territori" en referència al desenvolupament de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, per la qual es manté un diàleg constant amb set altres municipis.