Toni Cabanillas té 29 anys i és professor de Llengua Castellana i Literatura a l'Institut Vila-seca. Periodista de formació, fa quatre anys que va fer el pas de deixar el sector, estudiar el màster de Formació de Professorat i presentar-se a unes oposicions que va aprovar. Enguany és el quart curs que dona classes i explica que aquest dimecres 11 de febrer farà vaga per exigir una educació pública de qualitat: "Considerem que no la podem oferir". Cabanillas explica que les reivindicacions són una suma de tot, però la principal és que el Govern "no considera que l'educació sigui una prioritat".
En aquest sentit, destaca que es necessiten més recursos a l'educació, perquè segons la llei d'educació s'hauria de destinar el 6% del PIB "i no arribem al 3%". Cabanillas assenyala que "falten recursos i això vol dir que falta personal per atendre la diversitat i la inclusió de les classes com toca". Aquesta petició de recursos "no és per treballar menys", sinó que és una demanda "per poder fer la feina millor". Així mateix, es mostra crític i recorda que els darrers 20 anys els docents han perdut un 20% de poder adquisitiu.
Però no tot són mesures econòmiques, ja que també demanen baixar la burocràcia i les ràtios, que és una cosa que els colla. "Moltes vegades som més administratius que professors. Fem més paperassa que classes. I quan dediques temps a fer paperassa, no pots dedicar el mateix temps a preparar amb la qualitat que toca aquestes classes", remarca. Pel que fa a les ràtios, el nombre d'alumnes per aula, Cabanillas afirma que "no és el mateix fer una classe amb 36 alumnes que amb 18". "I la ràtio per sobre de 30 és habitual. I això vol dir menys qualitat", assenyala
"Ho volen burocratitzar tot, però això no vol dir atendre-ho millor"
Una de les reivindicacions del professorat és la reducció de la burocràcia, que roba als docents un temps que no poden dedicar a preparar les classes i atendre els alumnes. "Ser professor va més enllà d'ensenyar uns continguts a l'aula, que els alumnes els aprenguin i avaluar-los. Són moltes més coses i no hi ha temps per a tot, perquè més enllà de la preparació de les classes, has d'atendre la diversitat de l'aula, amb alumnes amb necessitats diferents", apunta.
En aquest sentit, recorda que hi ha alumnes amb altes capacitats, amb autisme, amb TDAH, dislèxics o nouvinguts i cadascun ha de tenir el pla individualitzat. "I a l'aula hi tens de tot", radiografia. Sobre aquesta qüestió, afirma: "Ho volen burocratitzar tot, però això no vol dir atendre-ho millor. Si jo he de fer un pla individualitzat a cadascun, que el faig perquè m'ho crec, per poder-lo aplicar i per poder fer-ho bé jo necessito temps. I no puc estar en una mateixa classe partit en 30", sosté.
Tot i que depèn de la setmana i d'allò que passi a l'aula, fer informes i omplir formularis és habitual: mediacions, assetjaments, absentismes, avaluacions de competències. Cabanillas reclama que el Departament d'Educació posi més recursos. "El fet que faci un paper dient com incloure en l'aula els alumnes que tenen més dificultats no converteix la meva classe en inclusiva si jo no ho puc aplicar. El que converteix la meva classe en inclusiva és que hi ha hagi un altre professor que es dedique als alumnes que van a un altre ritme i que em treguin burocràcia", manté.
"Dedico més temps a fer d'administratiu que a preparar les classes"
Una altra solució, segons ell, és que en lloc de fer 18 hores de classe a la setmana en féssim menys, i aquestes hores les podré fer servir per fer paperassa i gestionar la tutoria. "Hem de fer mil coses, però no tenim hores per fer-les", lamenta. Al final, segons Cabanillas, aquestes hores han de sortir d'algun lloc: no prepares les classes i fas d'administratiu o fas hores extres que no estan remunerades perquè "les coses puguin sortir mig bé". "Si nosaltres només treballéssim amb les hores que tenim reconegudes i remunerades, no sortiria res", apunta.
Aquesta burocràcia absorbeix molt de temps, diu aquest docent. "Dedico més temps a fer activitats d'administratiu que a preparar les classes. Encara no hem pogut fer una sola formació en tot el curs o una sola reunió de departament on parlem de quines novel·les són les recomanades per a cada curs perquè hem d'omplir papers de quins sabers avaluaràs i de quina manera treballarem les competències", manifesta. En aquest sentit, demana al Departament d'Educació que cregui en els docents i els faci confiança.
Sobre aquesta qüestió, explica que al final són tasques burocràtiques que si es confia en el professorat, es pot deduir que se sabran fer. "Per això estem formats, avaluats i hem passat una oposició. Al final estem fent tasques d'administració. Si el temps del docent s'ha de dedicar a fer burocràcia, en aquest cas necessito menys hores de classe i, per tant, més docents per cobrir les hores o si el temps del docent, que és el que jo penso, s'ha de dedicar a la docència, m'has de reduir la burocràcia i m'has de descarregar d'alguna manera", considera.
"A mi no m'importa fer més hores perquè la vocació existeix i també perquè si no treballo fora d'hores, les coses no surten i els alumnes no estarien ben atesos", assenyala. Tot i això, recorda que aquestes hores extres no són remunerades, i que la qualitat de l'educació seria molt millor amb ràtios més baixes perquè els professors poguessin fer tenir una atenció més personalitzada.
"El sistema no ho posa fàcil perquè tinguem una educació de qualitat"
Parlant amb companys i companyes de claustre amb una trajectòria més llarga en l'educació, Cabanillas constata que "la sensació va més enllà d'un increment de la burocràcia, sinó que la realitat del sistema educatiu públic català és diferent de la de 20 anys enrere, perquè ara és més complex". "No vol dir que abans no hi havia alumnes hiperactius o amb altes capacitats, sí que n'hi havia, però no se'n detectaven tants. Ara està tot reconegut, i això ho fa molt més complex. Això és fantàstic pels alumnes, és bo pels docents també, però necessitem temps per poder gestionar-ho", subratlla.
Aquest professor tarragoní lamenta que "la vocació del professorat està suplint les mancances del sistema educatiu". "La majoria dels docents ens estimem la nostra feina i l'alumnat i fem mans i mànigues perquè les coses surtin, però el sistema no ho posa fàcil perquè tinguem una educació de qualitat. Sembla que només vulguin cobrir expedients i presentar una rúbrica en una graella", assevera
Una altra de les queixes és l'inici de curs. Els professors comencen a treballar el dia 1 de setembre i el dia 8 els alumnes ja van a classe, un fet que no ajuda a poder programar i preparar el curs. I molts cops sabent amb poc marge en quin centre han de donar classes. Per tot plegat, Toni Cabanillas considera: "Estem en un sistema que no protegeix els professors perquè segurament és un sistema que no confia en els professors". Malgrat tot, la vocació continua ferma perquè "els alumnes ho compensen tot".
