El 2024 ha estat un any que ha començat a posar les bases de la futura àrea metropolitana de Tarragona amb una clara mirada al futur, un futur que augura canvis importants i que comença aquest 1 de gener del 2025. La demarcació tarragonina afronta diversos reptes, siguin transversals o comarcals, i des de TarragonaDigital hem volgut fer un repàs per conèixer quins són els projectes de més envergadura que estan a l'horitzó del nostre territori.
La descarbonització, la mobilitat, la sequera i el Hard Rock
La demarcació de Tarragona es prepara per encarar un 2025 marcat per grans desafiaments que definiran la seva evolució en els pròxims anys. Entre els principals temes en l'agenda destaca l'impuls de l'àrea metropolitana de Tarragona, un projecte clau per vertebrar el territori i donar-li el pes que es mereix dins l'encaix català.
Alhora, la descarbonització del teixit industrial tarragoní es presenta com un repte fonamental en la lluita contra el canvi climàtic, mentre el futur del polígon petroquímic de Tarragona va lligat a inversions que fluctuen entre la seva arribada i la por a la seva retirada per motius ben diversos. El Port de Tarragona tampoc és aliè a aquest fet i en el seu futur immediat haurà de trobar l'equilibri entre la seva aporta per l'augment de creuers i el medi ambient.
El servei ferroviari, amb mancances històriques, continua sent una assignatura pendent per garantir la mobilitat de la ciutadania i al mes de març finalitzaran les obres al túnel de Roda de Berà —si es compleixen els terminis— que demostraran si han servit per canviar alguna cosa. També serà l'any en què el TramCamp hauria de començar a materialitzar-se, una de les inversions en mobilitat que podria transformar totalment la interconnexió al territori si s'arriba a fer realitat.
A això s'hi suma la preocupació per la sequera, que amenaça la gestió dels recursos hídrics i que, amb les inversions promeses, hauria de començar a establir les bases per evitar crisis com les viscudes el 2024; així com el debat sobre el projecte Hard Rock, que continua dividint opinions sobre el seu impacte econòmic i social. Aquest conjunt de reptes defineix un panorama complex i apassionant que exigirà la col·laboració de tots els actors implicats per trobar solucions efectives.
Tarragona vol créixer amb el nou POUM
Els reptes de la ciutat de Tarragona de cara al 2025 inclouen la finalització dels projectes vinculats als fons europeus Next Generation, com al Fòrum de la Colònia, les actuacions vinculades al projecte GreenBelt'26 —entre elles la demolició de la plataforma del Miracle i la renaturalització del Francolí— o les accions per a la posada en marxa de la Zona de Baixa Emissions.
Una de les notícies que s'espera que arribi durant el 2025 és l'adjudicació del nou contracte de la brossa. El govern municipal confia que la nova empresa adjudicatària pugui posar-se mans a l'obra durant l'any que acaba d'estrenar-se, però cal recordar que la qüestió es troba judicialitzada i que alguns dels socis preferents de Viñuales aposten per reiniciar la licitació.
Un altre dels aspectes claus del 2025 a Tarragona serà l'aprovació inicial del nou POUM, el document que ha de posar les bases de futur de la ciutat de Tarragona, prevista per al primer semestre. La previsió amb què es treballa és que es faci amb un horitzó de creixement de 200.000 habitants i una aposta destacada per l'habitatge.
Pel que fa al Patrimoni, a banda de la rehabilitació del Fòrum de la Colònia, Tarragona vol que comenci a caminar el consorci de gestió conjunt amb la Diputació, la Generalitat i el govern espanyol. Finalment, també es donarà vida a l'intercanviador de busos de Battestini, que esdevindrà el punt neuràlgic de l'EMT, que farà una rentada de cara a totes les seves línies. El Port de Tarragona també jugarà un paper rellevant durant el 2025, ja que es preveu que les obres del nou parc urbà estiguin enllestides abans d'acabar l'any. Els treballs, que van començar el passat mes de desembre, es preveu que acabin el pròxim mes de novembre i suposaran una inversió de 3,25 milions d'euros.
Posant les bases del futur de Tarragona
Tot i que seran projectes que veuran la llum en els pròxims anys, el 2025 serà decisiu per al Fòrum Judicial, que s'ha de licitar i adjudicar en els pròxims 12 mesos per tal d'iniciar les obres el 2026. Tabacalera començarà a omplir-se d'activitat, amb les obres per a instal·lar els estudis universitaris d'Euses i la definició dels projectes de la nova Biblioteca Provincial i el Conservatori de Música de la Diputació. També es preveu que s'impulsi, de manera definitiva, la comissaria conjunta de Guàrdia Urbana i Mossos a l'estació d'autobusos, una de les peces clau en l'aposta per la millora de la seguretat de l'Ajuntament de Tarragona.
La ZBE i la nova estació a Bellissens, el futur més immediat a Reus
Reus començarà a desplegar la Zona de Baixes Emissions amb una prova pilot, a partir de gener del 2025, i s'aplicarà progressivament fins a finals del 2027. En aquesta primera fase, es posarà en marxa el sistema tecnològic, s'analitzaran les dades facilitades pel sistema i es començarà a implantar el registre administratiu dels vehicles i els seus titulars. Així mateix, s'iniciarà una campanya informativa, perquè tota la ciutadania pugui conèixer els detalls i resoldre els seus dubtes, i formativa dels serveis d'atenció municipals. Les restriccions no s'engegaran fins al 2026.
La nova estació Reus-Bellissens hauria d'estar enllestida a finals del 2025, segons les dates que va fixar Adif. El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va adjudicar, el passat mes de març, la construcció d'aquesta infraestructura per 9,8 milions d'euros. Es tracta d'un projecte estratègic per al desenvolupament de la xarxa ferroviària de proximitat a la província de Tarragona, emmarcat dins el pla "Transformem Rodalies", ja que hi circularan combois de les línies RT1 (Tarragona-Reus), R14 i R15 i es preveu que registrarà un trànsit d'uns 1.400 viatgers diaris. Les obres es van engegar el passat juliol i el termini previst per a la seva execució era de vint mesos.
Lotte sí o no; solucions per a la sequera i el tancament de les nuclears: el 2025 del Baix Camp i el Priorat
Una de les grans inversions a la demarcació de Tarragona correspon a la instal·lació de l'empresa sud-coreana Lotte Energy Materials a Mont-roig del Camp. La previsió que fa l'Ajuntament és que les obres s'iniciïn en el segon trimestre del 2025, després de la validació del conveni de compravenda d'una primera parcel·la per 4,4 milions d'euros, l'aprovació de la modificació del POUM relativa al sector Els Comellarets i ja amb el vistiplau de la Comissió Territorial d'Urbanisme. Amb tot, continuen sumant-se veus contràries al projecte: l'entitat ecologista GEPEC-EdC i l'associació de veïns de la urbanització Club Mont-roig han presentat un contenciós administratiu contra la modificació del pla, a què han donat suport des d'Unió de Pagesos.
Després que els pantans de Riudecanyes (1,6%) i Siurana (0,6%) es trobessin en mínims històrics a principis de la tardor i que les pluges abundants ajudessin a reomplir els embassaments, la gestió de l'aigua i la sequera continuarà sent un dels reptes principals a la demarcació de Tarragona aquest 2025. D'una banda, l'agricultura del Baix Camp ha viscut la mort de la majoria dels avellaners; els pagesos i els regants de Riudecanyes romanen a l'espera d'una solució alternativa a l'aigua regenerada de l'EDAR de Reus, que no arribaria fins al 2027.
D'altra banda, al Priorat, les produccions en la vinya han estat prematures i minses; pel qual, en la carta als Reis -al MITECO-, els regants del Baix Priorat demanen que es compleixi el compromís per connectar el riu Ebre a la seva xarxa al llarg d'aquest 2025. El pantà dels Guiamets, que es trobava al 3% de la seva capacitat el mes de maig i que no s'ha pogut utilitzar per regar les dues últimes temporades, a finals d'any s'ha recuperat fins al 10%; i el de Margalef, en canvi, es va omplir fins a vessar amb l'arribada de la dana.
En l'àmbit d'economia, un aspecte clau pel futur a curt termini de la demarcació són els Fons de Transició Nuclear, que han de compensar el tancament de les centrals d'Ascó i Vandellòs II, el 2030 i 2035, respectivament, amb noves inversions i subvencions per a la generació d'ocupació, digitalització, estalvi energètic i indústria. El Govern de la Generalitat activarà aquest 2025, de fet, una línia d'ajuts destinada a les empreses del territori afectat. L'objectiu del Fons és donar resposta a l'impacte del desmantellament de les nuclears, que comportarà la desaparició d'una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incidirà en el teixit econòmic del Priorat, el Baix Camp, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre.
Valls es prepara per transformar la zona de Sant Francesc
L'Alt Camp encara el 2025 amb un seguit de reptes i de projectes en curs. A Valls, destaca, per una banda, la rehabilitació de ca Padró com a futura seu de l'escola municipal de música Robert Gerhard. L'Ajuntament fixa l'inici de l'any que tot just comença com el moment per iniciar uns treballs d'envergadura que transformaran no només l'històric edifici, sinó el seu entorn. El gran gruix de l'obra haurà d'estar enllestit el 31 de març de 2026, límit marcat per no perdre els 1,8 milions de la subvenció del Next Generation. Tot plegat costarà 4,9 milions, mig milió menys del que s'havia previst inicialment.
Per altra banda, la transformació de la zona de Sant Francesc també rebrà l'impuls definitiu durant el 2025. S'executarà la nova fase de la rehabilitació de l'església de Sant Francesc, que permetrà reobrir l'espai més de 50 anys després del seu tancament. Així, després de les obres, que finalitzaran durant la primavera del 2025, Sant Francesc es reconvertirà en el futur en un nou equipament cultural públic per a la ciutat de més de 715 m2 de superfície que acollirà un centre d'art contemporani i un auditori de música. En total, el consistori vallenc haurà invertit en els últims anys més de 620.000 euros a l'antiga església.
També s'iniciarà la recuperació de la muralla medieval que hi ha a tocar, que farà aflorar autèntics vestigis patrimonials que daten del segle XIV. El projecte presentat per l'Ajuntament de Valls rebrà 2.793.000 euros dels fons estructurals europeus que permetran finançar la primera fase del projecte a la muralla. Està previst que les obrescomencin a principis d'aquest 2025 i que finalitzin el 2026.
Canvi de govern a Montblanc i evitar que la gent jove marxi de la Conca de Barberà
El 2025 portarà, a Montblanc, el desenvolupament del projecte del polígon logístic de CIMALSA i durant aquest any, l'Ajuntament espera treure prop de 2 milions d'euros de la venda de la parcel·la de què disposa al polígon. Serà de gairebé 100 euros per metre quadrat per a un terreny d'uns 19.000 metres quadrats que es destinarà a usos terciaris i industrials. Aquesta venda permetrà una millora substancial de les arques municipals. També hi haurà canvis en l'alcaldia de la vila ducal. Després dels dos anys d'Oriol Pallissó al capdavant de l'Ajuntament, a partir del maig es farà efectiu un dels requisits del pacte de govern i Marc Vinya agafarà el relleu com a alcalde de Montblanc, fins a esgotar el mandat.
Capgirar la situació de l'habitatge a Montblanc serà un altre dels objectius de l'any. La campanya Viure Montblanc presentada recentment té com a objectiu posar en contacte propietaris d'habitatges buits i possibles llogaters i compradors. En aquest sentit, Montblanc té més de 600 habitatges buits, més de la meitat al centre històric. Es vol evitar que, sobretot la gent jove, marxi a viure fora de la Conca de Barberà i per aquest motiu durant el 2025 s'impulsaran un seguit d'accions per revertir la situació.
La descocupació i la mobilitat, reptes del Baix Penedès
El 2025 és un any que hauria de ser clau per a la comarca del Baix Penedès. El primer repte, ara i fa molts anys, és avançar en la creació de llocs de treball. La comarca lidera el rànquing de comarques amb més atur de Catalunya i són molts els baix penedesencs que busquen i no troben feina.
Per altra banda, cal aprofundir en la seguretat ciutadana, evitar les moltes ocupacions delinqüencials al Baix Penedès i reduir els delictes de tota mena, en especial els que estan vinculats a les plantacions i tràfic de marihuana. Per tot plegat és històrica la demanda de més Mossos d'Esquadra a la comarca, fins i tot es reclama una nova comissaria a Calafell o a Cunit.
Un altre repte és que avancin les obres de l'Hospital del Vendrell, que van iniciar-se fa uns dies amb l'obertura provisional d'una nova zona d'aparcament que dobla les places actuals. L'ampliació ha d'acabar l'any 2029, és una demanda històrica dels alcaldes de la comarca. Les comunicacions són l'altre gran objectiu.
La comarca, com tota la demarcació, pateix els efectes del tall ferroviari del sud de Catalunya, que hauria de quedar enllestit aquesta primavera. Millorar el servei de rodalies, a les línies de la costa, però també a R4, deficitària des de fa molts anys, resoldre les incidències de Renfe i normalitzar la situació són reptes d'obligat compliment.