La llarga tradició comercial de Reus ha marcat històricament la idiosincràsia del municipi i, també, ha caracteritzat una manera de fer del comerç, que l'han convertit en referent al territori per oferir un servei personalitzat i de proximitat. En dates clau, amb les compres nadalenques d'articles de regal i alimentació, principalment, tant els negocis locals com les grans superfícies incrementen la intensitat i fan l'esprint final de l'any. Les últimes setmanes, però, diversos mitjans s'han fet ressò d'un informe publicat pel Diari Segre, el passat 11 de desembre, sobre els percentatges de locals comercials que es troben buits o ocupats en diverses ciutats catalanes.
Segons l'article, elaborat a partir de les dades del mapa comercial de Catalunya facilitades per la Generalitat al ministeri per a la Transformació Digital i la Funció Pública, la capital del Baix Camp seria la ciutat gran (més de 100.000 habitants) amb més locals comercials buits de tot Catalunya. Així, gairebé la meitat, un 46,8%, estarien tancats actualment. En el rànquing, la seguirien Lleida (amb un 37,92%), Santa Coloma de Gramenet (36,7%), l'Hospitalet de Llobregat (30%) i Girona (23,3%). La capital tarragonina, en canvi, es fregaria un 16% de locals sense activitat comercial.
Fonts municipals recalquen, davant aquestes xifres, que "la visió global de l’estructura comercial de la ciutat remet a una ciutat dinàmica i referent a nivell comarcal i de la demarcació", precisament, per la diversificació de la seva economia, en què el comerç i el sector serveis ocupen un espai destacat. Per tant, les dades publicades no responen a la lògica de la zona comercial de Reus.
Una estratègia de promoció de ciutat
De fet, des del consistori exposen que "l'estratègia de promoció de la ciutat i per atreure visitants compta amb una forta aposta pel sector comercial i de serveis, a través de campanyes periòdiques o el recentment creat segell de comerços històrics i la nova ruta turística vinculada". Precisament, l'Ajuntament ha engegat, en els últims anys, diverses accions per reactivar l'activitat comercial: des de les campanyes de temporada (Nadal o rebaixes); iniciatives com els Bons Reus, per enfrontar les conseqüències de la pandèmia, o les Botigues al carrer, com la "rematada final"; i projectes com el Reus Espais Vius, que aviat iniciarà una nova fase per revitalitzar una altra zona del municipi.
El govern reusenc reconeix, malgrat tot, que "són conscients que la ciutat té molts locals buits", però asseguren que "la gran majoria d'aquests mai han estat ocupats i s'ubiquen arreu de la ciutat, lluny dels principals eixos comercials, en baixos d'edificis de veïns, fruit d'un model urbanístic propi de fa 20 o 30 anys". En el seu moment, aquest tipus d'edificis es construïen per defecte i només es contemplava que els usos d'habitatge fossin a partir de la planta primera; motiu pel qual molts locals no han arribat a tenir activitat o durant molt poc temps.
En contraposició, focalitzen en el centre de Reus, que "gaudeix de bona salut amb noves obertures de forma continuada i el manteniment i l'adaptació als nous temps de negocis històrics". A més, encara que les xifres absolutes indiquen un percentatge superior en comparació amb altres ciutats, aquest mateix informe "reflecteix que Reus té 2,79comerços -o negocis de servei- per cada 100 habitants, fet que la situa per davant de l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Mataró o Barcelona", tenint en compte que la màxima catalana està a 3,5.
Donar una nova vida als locals: oportunitats de negoci
El passat mes d'octubre, l'Ajuntament va treure a licitació la tercera fase del projecte Espais Vius i, finalment, l'actual govern hauria descartat l'opció d'actuar a la zona nord de la ciutat. Fonts municipals van informar que s'havia "detectat una altra zona que també compleix els requisits per assegurar el màxim èxit possible: carrers amb bastants locals tancats i propers entre si, però amb bastant activitat comercial en aquests moments perquè reactivi la zona", segons publicava el Diari de Tarragona.
L'objectiu del projecte, que ja ha actuat als ravals de Robuster, Sant Pere, Martí Folguera i del Pallol; era que el Tomb de Ravals deixés de ser només un lloc de pas i, amb l'empenta d'una desena de locals de tota la vida i que encara funcionaven, "dinamitzar el teixit urbà i generar economia en un context volàtil, incert, complex i fràgil com l'actual", descriu el regidor d'Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats. En les dues primeres fases, s'han obert vint negocis i s'han generat una trentena de llocs de feina.
Els negocis que neixen sota el paraigua de Reus Espais Vius han de tenir un triple impacte -social, econòmic, ambiental-, promoure un model d'economia que no es basi exclusivament en els guanys i ser el màxim sostenibles possible. El regidor ha detallat a aquest mitjà que la previsió és que a mitjan o finals de febrer del 2025 es pugui anunciar la nova zona d'actuació, que estarà molt a prop del centre, en direcció al nord de la ciutat, amb la intenció d'ampliar aquest centre comercial a l'aire lliure; i ja estan treballant en les estratègies de dinamització.
Creix l'activitat econòmica
Segons dades del Registre Mercantil de Tarragona, publicades el passat mes de març, Reus i Cambrils van liderar la comarca del Baix Camp pel que fa al creixement empresarial l'any 2023. Conjuntament, van sumar prop de 300 noves iniciatives, un creixement que ha continuat al llarg d'aquest 2024 i, tot i que a finals de novembre les llicències per activitats econòmiques havien disminuït lleugerament respecte dels mesos anteriors, a un total de 4.397, aquest últim mes de l'any ja s'han remuntat les xifres.
Així, la tendència en els darrers anys ha estat positiva: s'ha augmentat de 3362 a 4417 llicències censades entre el 2017 i el 2024, segons dades de l'Observatori de Reus, amb especial rellevància dels sectors serveis i hostaleria. El regidor Subirats destaca que el més important d'aquest creixement sostingut és que "les xifres són estables, sense fluctuacions per estacionalitat". Alhora, preveu que es mantindrà i assenyala com a primordial que "totes les empreses que es vagin instal·lant a Reus siguin competitives". Per tot plegat, la formació i qualificació del personal són aspectes clau.
D'acord amb el llistat oficial de la Classificació Catalana d'Activitats Econòmiques (CCAE), a Reus es desenvolupen principalment: comerç a l'engròs i al detall de reparació de vehicles de motor i motocicletes, hostaleria, altres serveis, educació i transport i emmagatzematge. Òscar Subirats va indicar en una entrevista a TarragonaDigital que "un 57% de les activitats corresponen al tercer sector i, per tant, com a ajuntament cal buscar un creixement industrial" per fomentar un equilibri econòmic.
Paral·lelament, des de l'executiu local les acions que s'impulsen s'emmarquen en tres eixos primordials: incentivació (línies d’ajuts per a la creació de nous negocis o la contractació, Reus Espais Vius); manteniment (programes per evitar el tancament de negocis, a través de la transmissió empresarial de Reempresa; programes d’acompanyament i formació de persones emprenedores per engegar nous projectes o dinamitzar els ja existents, com el programa Consolida’t, que ofereix formació i assessorament especialitzat a les empreses en funció de les seves necessitats); i atracció de persones (a través de propostes de Projecció de Ciutat).
Els botiguers reclamen més suport
Per la seva banda, des de la Unió de Botiguers de Reus defensen que "la ciutat té un comerç viu, variat i de proximitat molt fort i amb negocis centenaris de tota la vida", a diferència d'altres municipis. Tot i que reconeixen que hi ha "molts locals tancats i algunes zones estan perdent aquest vessant comercial", atribueixen als elevats preus dels lloguers el fet que s'estiguin buidant tants espais.
"Si no actuem, la cosa anirà ben segur a pitjor", adverteix l'entitat, que considera que des del consistori reusenc s'estan portant a terme algunes accions per promocionar i dinamitzar el comerç local, però creuen que "han estat insuficient i cal molt més".
Així, mentre treuen pit d'una ciutat que "ha viscut i viu del comerç", que encara és molt potent en aquest àmbit, reclamen més implicació a les administracions per recuperar moltes de les activitats econòmiques que s'han anat perdent. Per exemple, proposen "ajuts pels llogaters i propietaris, incentius, reducció de burocràcia o reducció dels impostos", amb l'objectiu d'incentivar noves obertures i evitar el tancament dels ja existents i recorden que necessiten "alliberar-se de la pressió fiscal a què estan sotmesos".