Plaça Major, del Mercat, de la Constitución, Reial, d'Isabel II, de la República Federal, de la República i d'España. Tots ells són els diferents topònims que ha tingut un mateix espai, que ha arribat fins als nostres dies amb el nom de plaça del Mercadal. Com en molts altres indrets, aquesta plaça, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, sempre ha sigut el centre de l'activitat pública de Reus, ja des dels temps de la vila medieval.
A més de l'emplaçament de l'Ajuntament, en el cas de la capital del Baix Camp, el Mercadal ha sigut sempre l'eix de la vida comercial, el tret més característic de la ciutat al llarg de tota la seva història. Documentada des de finals del segle XV, la construcció actual data dels s. XIX i XX i hi destaquen edificis com les modernistes Casa Navàs i Casa Pinyol i altres cases barroques d'èpoques anteriors.
La plaça del Mercadal es caracteritza, també, pels porxos que l'envolten, de diferents estils arquitectònics, i sobretot, per les grans llambordes que ocupen el seu centre: gairebé 7.000 lloses de pedra de Montblanc, amb diverses mides i de tonalitats rosades i grisenques que, alternades, dibuixen tres quadrats superposats. Aquest particular paviment conserva la numeració que indicava la posició de cada parada els dies de mercat, tradició que ha fet prevaldre el nom actual, encara que les parades van desaparèixer a mitjan segle passat.
En funció del context sociopolític
Segons el lingüista Joan Coromines, el Mercadal feia referència a la plaça o indret on se celebra habitualment un mercat; així, altres municipis de Catalunya, com Vic o Balaguer, també tenen la seva plaça del Mercadal. En el cas de Reus, l'espai quadrangular va anar alternant entre els noms de plaça Major i plaça del Mercat, fins que el 1813 es va passar a anomenar plaça de la Constitució.
Posteriorment, també es va convertir en plaça Reial, d'Isabel II, de la República Federal o de la República i, fins i tot, durant el franquisme, va ser plaça d'España. Popularment, també va agafar sobrenoms com "plaça de la Verdura", "de l'Ajuntament" o "la Plaça". El seu nom actual, alhora, ve del "mercat de dalt", que es va engegar quan el que estava situat més avall a la vila va quedar petit.
Més enllà d'això, una altra de les curiositats de la plaça del Mercadal és la presència de fòssils de mol·luscos marins a les llambordes del terra, el testimoni més antic del passat que expliquen aquestes pedres. Sovint, de fet, formen part d'activitats de descoberta que s'organitzen des de les escoles, en sortides per conèixer la ciutat.
Punt de trobada, de festa i reivindicació
Des de l'antiguitat, el Mercadal s'ha utilitzat per a celebrar festes populars i, a finals del segle XIX, es van incorporar també espectacles de circ a l'aire lliure -com actualment és un dels escenaris de la Fira Trapezi-. Una de les tradicions clau que es viu a la plaça és l'encesa de la Tronada per Festa Major, quan també s'hi disputen els Cóssos i des d'on surten les cercaviles dels grups festius.
Així mateix, és espai de celebracions i eufòria col·lectiva, com es va veure fa uns dies amb el triomf del Reus Deportiu a la Copa del Rei d'hoquei patins -celebració compartida amb la plaça del Prim-; com també de concentracions i protestes davant l'Ajuntament. En els últims temps, la plaça ha acollit les reivindicacions en defensa de l'educació pública per part dels docents, les reclamacions dels pagesos per aconseguir aigua per regar i les comunitats educatives demanant la pacificació dels seus entorns escolars; o bé, diàriament, el tomb reivindicatiu dels Avis i Àvies de Reus per la Llibertat.
Encara avui dia, la plaça del Mercadal és el focus de nombrosos esdeveniments, tant polítics com socials; continua sent punt de trobada i estada, amb les diferents terrasses que l'envolten; i alhora, és una parada essencial en totes les visites turístiques, des de la Ruta Modernista a l'oficina i el programa mateix del Gaudí Centre.
