Santiago Castellà (Barcelona, 1967) va ser nomenat president del Port de Tarragona a finals del passat mes d'octubre pel Govern de la Generalitat, agafant així el relleu de Saül Garreta. Castellà, llicenciat en Dret i Ciències Polítiques, ha estat professor de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV) durant tres dècades i entre 2019 i 2023 va ser senador del PSC per la província de Tarragona. Els dos darrers anys, abans de rebre l'encàrrec de liderar l'ens portuari, va ser del subdelegat del govern espanyol a Tarragona.
Castellà ha arribat al Port de Tarragona en un moment d'expansió, amb una temporada de creuers de rècord, amb l'inici de les obres del gran Parc del Port i a punt de veure enllestits diversos projectes molt importants, com la ZAL o la terminal de Guadalajara-Machamalo. Gairebé tres mesos després del seu nomenament, des de TarragonaDigital hem parlat amb Santiago Castellà per conèixer com serà la seva presidència i fer un repàs dels reptes que afronta el Port de Tarragona en els pròxims anys.
"El Port ha d'assumir un paper de consens territorial, clarament despolititzat"
Ara fa dos mesos i mig que va ser nomenat president del Port de Tarragona. Qui li comunica?
Ja s'havia filtrat setmanes abans que era un dels noms que circulava, però la decisió final la pren Salvador Illa. Jo penso que després de conversar amb el Javier Villamayor, perquè tot allò que passa al territori ho comenta amb ell. És veritat que en la meva tasca com a subdelegat del govern espanyol, més enllà de les competències, havia mostrat una voluntat d'ajudar a construir territori. Els propers anys han de passar coses molt determinants en aquest territori i, per tant, la presidència del Port permetia operar amb aquesta lògica de construir territori. Crec que això ha estat un factor decisiu.
S'ho va pensar molt?
Un minut, segurament. Com que havia sortit a premsa, era un tema que no descartava i tenia el convenciment que podia ajudar a fer del Port de Tarragona una institució encara més decisiva en el territori, en aquests moments de transició ecològica i transformació digital, en què el Port ha de ser una actiu a favor del territori.
Com ha estat el seu aterratge a la casa?
El Port té un equip excel·lent, ben preparat, molt ben format i que coneix molt la realitat on es mou, i per tant l'aterratge és fàcil. És veritat que crec que en els propers anys, i molt a curt termini, en els propers dos anys, hem de prendre decisions molt importants i que transcendeixen a la realitat del Port. Per tant estic tensionant una mica l'organització en el sentit que els propers anys seran molt decisius per nosaltres i, insisteixo, pel territori.
Quines són aquestes decisions importants que comenta?
El món canvia molt ràpidament i la geopolítica està canviant. Avui pren possessió Donald Trump i això determinarà canvis en les polítiques aranzelàries, amb la visió del món, amb el paper del sud-est asiàtic, amb el canal de Suez, amb molts elements que repercutiran en els mercats. Hi ha decisions de canvis de mercat molt ràpides, però les infraestructures portuàries i les inversions a les empreses són a mig o llarg termini. Per tant, hem d'alinear dues realitats que van descompassades en el temps. I tenim alguns temes claus de cara als propers anys que hem d'acabar de definir. En concret, la ZAL, el paper que donem a aquesta zona de costa, que és un dels espais més preuats per les seves instal·lacions industrials i de logística portuària. Hem de veure quin model de gestió tenim a la ZAL i quines oportunitats porta al territori.
En segon lloc, la construcció del contradic de Ponent serà determinant per deixar acabat la idea d'un port més segur, que doni un servei més complert a la indústria petroquímica i que pugui eliminar la monoboia de Repsol. -nos i serà determinant per deixar acabat una idea de port que sigui molt més segur, que doni un servei molt més complert a la indústria petroquímica i que pugui eliminar la monoboia de Repsol. La construcció del Moll de Balears serà també determinant, ja que ens pot donar moltes oportunitats, especialment en l'àmbit de l'eòlica marina. I finalment, també serà determinant la sortida de mercaderies del Port, en què jugaran un paper rellevant la Boella i Guadalajara-Marchamalo.
Què podem esperar de la seva presidència?
Jo vull aportar tres grans elements. Un primer és consens territorial, perquè el Port està al servei del territori. Per tant, les decisions que hem de prendre no s'han de pensar només en la rendibilitat del Port, sinó també en la capacitat d'activitat econòmica que pot prestar el territori. El Port ha d'assumir un paper de consens territorial, clarament despolititzat. En segon lloc, crec que puc jugar un paper de visió i ajudar a compartir amb els sectors del Port i la comunitat portuària quin moment està vivint el món i quina orientació hem de prendre en les nostres decisions, sobretot en els usos de determinats espais portuaris. Atraure de nou el tràfic de contenidors, el paper dels cereals, el dels hidrocarburs, així com les oportunitats de noves línies que s'obrin. I en tercer lloc, crec que el Port també pot jugar un paper important com a actor cultural. El Moll de Costa és un actiu important i hem d'aconseguir que ho sigui encara més.
"La descarbonització és una obligació per a tots i hem de ser exigents"
El seu antecessor va fer una gran aposta per la descarbonització. Quin rumb s'ha de seguir en aquest àmbit?
La descarbonització és una obligació per a tots i hem de ser exigents. Necessitem un Port molt verd al servei d'una economia blava, perquè l'oportunitat d'estar tan a prop del mar hem de convertir-la en oportunitats econòmiques. L'aportació que s'ha fet en la descarbonització està en sintonia a la que està fent la indústria química i també altres sectors. S'ha de fer també una aposta per la digitalització i la innovació. Hem de tenir un port que funcioni digitalment, que utilitzi les dades, la seva big data i que doni respostes eficients als serveis que ha de prestar. Sobretot, necessitem un Port que faci de port, que garanteixi que Tarragona sigui un node logístic important a la Mediterrània. Tenim una gran oportunitat que és estar al costat del Corredor Mediterrani, i també una derivada important amb el Corredor d'Henares. Estem en una posició estratègica que hem d'aprofitar per fer arribar productes al centre de la península, però també al centre d'Europa.
En aquest àmbit, com tenim el tema de l'electrificació dels molls?
El reglament del fuel de la Unió Europea obliga que els vaixells que vinguin han de poder connectar-se a la xarxa elèctrica i tenir, així, zero emissions. Estem treballant ja des de fa temps amb l'electrificació del Moll de Balears i arribarem abans del que exigeix el reglament, abans del 2030, a tenir-ho electrificat i poder prestar aquest servei. És veritat que el conjunt del territori té un problema de manca d'energia. Tancarem les nuclears, hem dit que no a les línies d'alta tensió que podien venir del sud de l'Aragó i al mateix temps no hem accelerat massa en la producció d'energies renovables. Per tant, ens podem trobar en un cert col·lapse, les oportunitats de la ZAL —on podria arribar una indústria electrointensiva—, les necessitats del propi Port, així com la necessitat de descarbonització que té la indústria química provocaran que falti molta energia a les comarques de Tarragona. Per tant, aquí ens hi juguem part del futur.
L'hidrogen verd pot pal·liar aquesta falta d'energia?
L'hidrogen verd pot ajudar-nos molt amb la descarbonització, sobretot a la indústria química. No és l'única solució, però sí que al voltant de l'hidrogen verd podem generar una economia de materials necessaris per a la transformació de l'amoníac en hidrogen verd o per a la producció d'hidrogen verd. Tarragona estarà al costat de la gran autopista de l'hidrogen, que unirà Barcelona amb Marsella, i la producció solar a Espanya serà més barata que altres llocs d'Europa, molt més eficient, i per tant, la capacitat d'utilitzar aquesta energia per generar hidrogen pot fer que puguem esdevenir un dels hubs de l'hidrogen del conjunt d'Espanya. Aquesta és l'aposta que hem de fer conjuntament amb altres institucions, liderada sobretot per la Generalitat, recordant que s'ha constituït recentment l'Associació Vall de l'Hidrogen Verd de la Catalunya Sur. Estem aquí fent força perquè hi hagi una mirada a favor de l'hidrogen verd al nostre territori.
És una tecnologia madura i aplicable a curt termini?
Sí, de fet, en alguns països està molt avançat. He conegut algunes experiències que han vingut a explicar-nos, com per exemple de Corea del Sud, i crec que és una energia prou madura. És veritat que el mercat encara no està establert i que l'estalvi o els preus amb què es produirà encara provoca certa incertesa en els sectors que l'han de produir, però els darrers informes dels mercats que fa la Unió Europea indiquen que la línia encertada és aquesta.
"Tarragona és cada cop més atractiva i s'està posicionant molt bé a escala global"
Fa pocs dies van anunciar una inversió al Moll de Catalunya per a l'arribada del mineral de ferro. Quant serà història el carbó al port de Tarragona?
Jo penso que ja ho és, perquè les necessitats de carbó, que abastien principalment alguna central tèrmica a Terol i alguns punts d'Itàlia, ja són molt residuals. El carbó ha perdut gairebé tota la presència que tenia al Port de Tarragona. Per sort, l'arribada de cereals funciona molt bé, l'arribada d'altres materials, d'altres productes, com és el mineral de ferro des del Brasil també està funcionament molt bé. Per això, hem de fer una aposta per la diversificació que es donaria encara més estabilitat.
Hi ha marge el creixement del transport de mercaderies al port?
Sí, tenim un marge encara molt ampli i el mercat és canviant, ens hem d'anar adaptant, però les converses que tenim amb les consignatàries ens indiquen que Tarragona és cada cop més atractiva i que s'està posicionant molt bé a escala global.
Comentava abans el tema del contradic de Ponent, la segona fase del Moll de Balears. En quin horitzó temporal podem tenir aquests projectes?
Estem parlant d'un horitzó entre els anys 2028 i 2030. Són obres que fa molt de temps que s'estan programant. No s'han pogut fer abans, per requeriments d'estudis d'impacte ambiental, negociacions amb costes o amb diferents àmbits. Ara que tenim els projectes madurs, tenim els diners estalviats per poder fer-los a pulmó i no requerir inversions externes. Per tant, són projectes que veuran a llum els propers anys.
En la seva presentació, va dir que la ZAL era la joia de la corona del Port. Què suposarà?
Tenim un terreny industrial perfectament preparat, amb accessos molt clars, que pot rebre des del tràfic marítim i des del tràfic rodat entrades i sortides, a prop d'una indústria molt competitiva i en un entorn excel·lent. Quan parlem amb la Generalitat ens diuen que és una de les joies de Catalunya. Aquí hem d'encertar amb la proposta que arribi. Estem treballant amb ACCIÓ de la Generalitat amb diferents propostes de valor afegit i de creació de treball. És veritat que un dels elements que per nosaltres serà important, però no determinant, és la logística marítima. Per tant, l'arribada de productes per mar i la possibilitat de sortida, però no serà l'únic indicador. Pensem que és una oportunitat amb un espai, que està molt ben definit i que, per tant, no comporta canvis urbanístics. Una possibilitat és que pugui arribar a una indústria del sud-est asiàtic molt competitiva, en l'àmbit de les bateries, els semiconductors i el vehicle elèctric.
Quan començarem a veure activitat a la ZAL?
Jo crec que en un termini d'un any. Estem ja acabant el tema dels accessos. Hem tancat un acord amb la Diputació per un dels accessos i estem pendents de la cessió d'algun dels camins rurals interiors. Hi ha un projecte molt sòlid als Prats d'Albinyana, a la xarxa Natura 2000. Es tracta ara de prendre la decisió del model de gestió i el disseny inter de la ZAL, que anirà va molt vinculat a quines propostes tenim des de Generalitat i des d'ACCIÓ, per poder tancar l'aterratge d'alguna empresa industrial.
"Tarragona serà un dels nodes logístics del Corredor Mediterrani"
Altres dues infraestructures importants són la terminal de Guadalajara-Marchamalo i la Boella. En quin punt estan?
La Boella la tenim acabada. Vam intentar algun model de gestió que no va funcionar i ara es tracta de trobar un que funcioni. És un espai absolutament competitiu que permet l'arribada de mercaderies amb vaixell i la seva sortida en ferrocarril o en camió, i també l'arribada en camió o en ferrocarril i la sortida en vaixell. Per tant, aquesta és una altra joia de la corona. Pel que fa a l'aposta de la terminal de Guadalajara-Marchamalo, és molt competitiva. És un espai que està al costat d'un dels grans nusos d'activitat logística. Importants empreses, com Inditex, estan molt a prop, i per tant serà un espai d'entrada i sortida de contenidors molt competitiu amb tota la intermodalitat possible. Que això ho estigui liderant Tarragona, ens dona una oportunitat i un posicionament per participar en un negoci que serà molt gran, i també per alinear tota la cadena de valor. Poder oferir a les navilieres que l'arribada de la seva mercaderia al Port de Tarragona suposi que també arribi al costat de Madrid, ens dona d'un valor altíssim.
Amb totes aquestes infraestructures, quina importància ha de tenir el ferrocarril en els propers anys al Port?
El ferrocarril és el futur. Hem de deixar de treure tanta mercaderia amb camió i augmentar molt més la sortida de mercaderies per ferrocarril. És una lògica molt descarbonitzant, una aposta també per la seguretat, amb la possibilitat de moure moltes mercaderies de manera conjunta, amb molta efectivitat i garantint la traçabilitat del producte. Per tant, la gran aposta durant els propers anys serà pel tema ferroviari i en aquest sentit, hem establert alguns elements del que anomenem estratègia ferroportuària. I aquí, cal recordar que el territori necessita, amb urgència, la línia de mercaderies per l'interior i llavors serà quan el Corredor Mediterrani es veurà plenament realitzat.
El Corredor Mediterrani està previst que es posi en marxa el 2026. Imagino que serà cabdal en aquesta aposta ferroviària.
Exacte. El Corredor Mediterrani és la connexió amb Europa, la connexió amb garanties amb Europa. I això està ben treballa. Arriba tard, però arriba, que és molt important, i ho tenim al costat. Tarragona passarà a ser un dels nodes logístics del Corredor Mediterrani. I això, per nosaltres, té una importància brutal. No només és ferrocarril, és també la connexió amb trànsit rodat i és també una connexió mental.
Parlava que es necessita la línia interior per mercaderies. Batallaran des del Port perquè sigui així?
Sí, el Port, juntament amb Ferrmed i amb altres entitats, sempre ha tingut un posicionament clar, que és el mateix que té el conjunt del territori i és la línia en què està treballant El Ministeri de Transports. El que hem d'aconseguir consens perquè s'acceleri el pas de les mercaderies per l'interior. Les obres, que són lentes i costoses, hem d'aconseguir accelerar-les. I un component molt important és anar conjuntament amb l'aposta per a aquesta infraestructura. I penso que el Port pot ser un gent que ajudi aquest consens.
Una vegada estiguin a ple rendiment el Corredor Mediterrani, la Boella, la ZAL. Què necessitarà el Port?
L'element important serà definir la funció dels diferents molls que tenim. I aquí hi haurà noves oportunitats. El tema de l'eòlica marina, de la construcció de grans marins flotants per portar-los a França i a Itàlia. La producció d'hidrogen o d'altres biocombustibles, però també la definició del Moll de la Química i treballar en l'oportunitat de l'arribada de nous productes, especialment la recuperació dels contenidors. Crec que no és exagerat marcar-nos l'objectiu de tenir 150.000 TEUs de contenidors en un termini de dos anys. La pèrdua dels contenidors ens deixa en una posició més feble, perquè la diversitat de productes que arriben al Port de Tarragona és una fortalesa que hem de recuperar.
"És el territori el que ha d'anar decidint si vols més creuers"
Els creuers han tancat una temporada històrica. Quin és l'horitzó de futur que es marca en aquest àmbit?
Els creuers són una història d'èxit i durant molt de temps el territori ha treballat per tenir creuers, perquè això significava també un posicionament de marca. Tant de la marca global del territori, Costa Daurada, com la de la Tarragona romana, el Reus modernista, el Priorat o les Terres de l'Ebre. L'arribada de creuers, més enllà del número de creueristes i de l'activitat que facin els creueristes, el que fa és reforçar molt la marca Tarragona al món. I això, més enllà de l'arribada de turistes, ens va bé pel que fa l'arribada de negoci, d'oportunitat i la captació de talent. El territori tenia la voluntat que arribessin els creuers i el Port de Tarragona, com a servei públic, ha estat a disposició del territori. I és el territori el que ha d'anar decidint si vol més creuers, en quina quantitat, i des del Port estarem donant el servei que ens correspon. A més, els creuers no són l'activitat, ni de lluny, que ens dona més ingressos.
Fa pocs mesos van començar les obres del nou Parc del Port que estarà enllestit a finals d'any. Que suposarà aquest espai per Tarragona?
El parc serà un actiu important de la ciutat, que tindrem també que integrar i dinamitzar, però em sembla que el paper que ha de jugar el Port amb la ciutat és d'una especial cura de la Part Baixa i el Serrallo, per ajudar el seu dinamisme, la seva qualitat de vida, perquè és un dels espais que més podem estimar de la ciutat. Hi ha una segona fase, que és la plaça dels Carros. Personalment, hagués començat per aquesta segona fase, perquè em sembla que rehabilitar la plaça dels Carros, amb un col·lector subterrani per la sortida de les aigües de la pluja, i sobretot trencar la barrera mental entre Port i ciutat, marcada per la cicatriu de la línia del ferrocarril, amb un sistema de rampes, de connexió més oberta, i de més permeabilitat, serà una gran contribució a la ciutat.
Parlava de la plaça dels Carros, que no és un espai portuari. Ja han parlat amb l'Ajuntament de Tarragona per trobar una fórmula per actuar?
Sí, estem parlant de tots els temes comuns amb l'Ajuntament de Tarragona, tal com també hem fet amb el Vila-seca. En aquest sentit, hem obert unes taules permanents de diàleg sobre els diferents temes en comú, i l'actuació a la plaça dels Carros, per exemple, haurem d'estudiar quina és la millor solució. Segurament no passa per un canvi de la situació administrativa i de la competència sobre l'espai, sinó de veure com podem permeabilitzar-lo i amb això ajudar molt la revitalització i la centralitat que un espai com aquest mereixen.
Des del Port hi ha interès, hi ha interès o s'han obert converses perquè l'antiga Universitat Laboral esdevingui zona portuària?
Encara no hi ha converses concretes, però sí que puc dir que el Port no declinarà mai el servei que pugui fer a la ciutat de Tarragona i al conjunt del territori. Segurament, no té sentit que l'antiga Laboral estigui molt de temps més en el lloc on està, i per tant, s'haurà de pensar en el seu trasllat. I en això, es podrà comptar amb el port com un dels actors que participi en l'operació i, probablement, en aquells terrenys el Port podrà fer activitat logística de valor afegit.
"Hem d'anar a buscar exposicions referents que serveixin d'atractiu i de carta de presentació del territori"
El Moll de Costa és la Rambla de la Cultura. Mantindran aquesta aposta?
La mantindrem i l'augmentarem. És bàsic pel Port complir també amb aquesta funció de far de la cultura, de porta d'entrada cosmopolita de la cultura. Hem d'anar a buscar exposicions referents que serveixin d'atractiu i de carta de presentació del territori. Tota la gent que ve, igual que amb el tema dels creuers, a visitar una exposició o té notícia d'una exposició de referència o d'una activitat cultural de referència, crea valor afegit a la marca Tarragona. Hi ha la possibilitat d'atraure talent, d'atraure investigació, d'atraure negoci, d'atraure oportunitats. Al final, del que estem parlant, és que hi hagi més gent que tingui feina de qualitat, que pugui viure amb qualitat al territori i que el territori tingui oportunitats de futur.
Com van les converses amb l'Ajuntament de Tarragona per posar solució a la problemàtica dels coloms?
No declinarem la nostra responsabilitat i tot el que pugui fer ho farem. Hem obert una taula de treball amb els experts tècnics de l'Ajuntament per buscar solucions. Insistirem que els magatzems tenen que estar al màxim tancats, que ha d'haver-hi portes permeables per evitar l'entrada de coloms, que després de les operacions de càrrega i descàrrega s'ha de netejar a l'espai. I tot això incidirà en una millor qualitat del producte, en una millor traçabilitat, en unes millors condicions fitosanitàries. Però és veritat que el problema no s'arreglarà només amb això. I també caldrà fer actuacions als llocs on viuen i s'instal·len els coloms, com habitatges buits en situació d'abandonament. Però en aquest tema anirem de la mà de l'Ajuntament per buscar les millors solucions.