La crisi econòmica i immobiliària del 2008 va impactar en les arques municipals dels ajuntaments i va provocar que projectes que estaven en marxa, s'aturessin. En aquells temps diferents municipis del Camp de Tarragona com Cambrils, Torredembarra o Constantí havien començat la construcció d'auditoris, en part impulsats per administracions superiors com la Generalitat i que van quedar a mig fer. I més d'una dècada després continuen igual. Esquelets de formigó, vegetació, tanques perimetrals i grafitis representen uns projectes que ara els respectius ajuntaments estan reactivant.

A més, la Diputació de Tarragona ha anunciat que en farà un altre a Reus. Els alcaldes de les tres localitats que estan reactivant la construcció dels auditoris reconeixen que els projectes que es van plantejar fa vora 20 anys estaven sobredimensionats i responien a una època de vaques grasses que ja no existeix. Per això, tots tres auditoris s'estan repensant i la voluntat és ajustar-los a les necessitats de la població més que no pas plantejar portar-hi grans espectacles que potser ni tan sols podrien pagar.

Cambrils, un projecte de 12 milions d'euros

De tots tres, el projecte que ha portat més cua, per les seves dimensions, ha estat el del Teatre Auditori i Palau de Congressos de Cambrils. Impulsat per l'aleshores alcalde Robert Benaiges, la primera fase es va iniciar el 2008, es va aturar dos anys després i des d'aleshores no s'hi ha posat ni un maó. Un dels elements que va generar més controvèrsia va ser quan el 2010 es van aturar les obres però es va nomenar un director. L'escollit, Fernando Cuadrado, va arribar a presentar un projecte de gestió per a l'equipament, quan no se sabia ni com s'acabaria la primera fase ni quina empresa faria la segona.

L'altre element polèmic és el preu. Quan es va presentar el 2005 havia de costar 6 milions d'euros, però poc temps després ja es va parlar de 12 milions. Fins avui se n'han invertit 3. L'alcalde de la ciutat, Oliver Klein, reconeix que per executar el projecte tal com es va preveure llavors caldrien més de 9 milions, per l'encariment dels productes i de la mà d'obra. Tot i això, creu que podran obrir-lo al públic amb una inversió d'uns 5 milions. "No volem rebaixar-ne la qualitat, però buscarem uns productes més pràctics i una utilització més quotidiana", avança Klein.

El desembre de l'any passat l'ajuntament va iniciar els tràmits per replantejar les obres amb la intenció de dividir-les en tres fases. La primera ja permetria programar de manera estable teatre, dansa, música i altres arts escèniques. L'objectiu és habilitar la sala principal al més aviat possible amb una capacitat inicial de 342 espectadors i posteriorment continuar amb altres sales, l'àrea de restauració o el conservatori. Per pagar l'obra Klein aposta per buscar operadors privats, ja que "des de l'Ajuntament finançar-ho tot ens seria molt difícil", reconeix.

De fet, afirma que ja han tingut reunions amb "cadenes i grups empresarials molt potents". La fórmula passaria perquè una empresa ajudés a pagar les obres a canvi de tenir la gestió de l'equipament, que inclou el palau de congressos, però també mantenint "els interessos municipals" pel que fa a la programació. El batlle destaca que l'equipament es troba molt ben ubicat, a prop del mar, del port i del centre. "És un lloc emblemàtic, qui ho veu sap valorar-ho i sabrà apostar", diu. El seu objectiu és "acabar el mandat" amb un acord "per poder-lo explicar a la població".

Una sala a Torredembarra

Del que havia de ser un auditori amb una sala principal de 2.700 metres quadrats i unes 500 butaques, dinou anys després només hi ha disponible el vestíbul. Dos terços de l'equipament continuen tancats. L'auditori de Torredembarra es va començar el 2006. El 2010 es van aturar les obres "per fer unes comprovacions que mai es van fer", destaca l'alcalde Vale Pino. I el 2017, per evitar tornar una subvenció, es va habilitar el vestíbul, que funciona com una sala polivalent amb un petit escenari i unes poques desenes de cadires que es van movent en funció de les necessitats.

La sala principal està a les fosques. Per accedir-hi, cal utilitzar lots i a mesura que es va enfocant es va descobrint l'esquelet d'un equipament de dimensions destacables. Les graderies estan dibuixades, els espais per a la ventilació de sota les butaques estan fets, la caixa escènica s'aixeca vora dos metres per sobre de la part inferior de la platea i la zona de camerinos està per acabar. Als pisos superiors la llum natural il·lumina uns passadissos on encara queda feina per fer. Fa uns mesos es va haver de tapiar una de les entrades secundàries perquè hi accedien persones a refugiar-se i consumir alcohol.

L'any 2006 el projecte es va adjudicar per 2,3 milions d'euros, "però evidentment no es va acabar". "Hauríem de repassar quines parts del projecte es van construir i què queda per executar", reconeix Pino. Per obrir el vestíbul s'hi van destinar 180.000 euros i el batlle estima que caldrien uns 3 milions d'euros més per acabar tota l'obra. Per finançar-la, l'ajuntament està en converses amb la Generalitat per intentar aconseguir alguna subvenció i Pino no es fixa cap data concreta per a l'obertura definitiva.

Actualment, el consistori està esperant que s'enllesteixi el projecte bàsic i executiu que ha de determinar què manca per acabar l'equipament. "És un teatre auditori molt demanat des de les entitats culturals i volem treure'ns aquesta espina que tenim", expressa. Així doncs, la intenció és que principalment doni servei al municipi, si bé també es busca "atreure gent del voltant" amb una programació atractiva. "Volem que sigui el més polivalent possible perquè es pugui gaudir de moltes maneres", subratlla Pino.

A Constantí, pel 2027

Aquesta vocació més local també la volen a Constantí per al seu auditori. En aquest cas la iniciativa es va engegar a principis del 2011, després de l'esclat de la bombolla immobiliària. "Es va fer l'estructura però a l'abril es va aturar tot", recorda l'alcalde, Óscar Sánchez. Quan ell va accedir al càrrec el 2015 manifesta que la prioritat era fer millores a la via pública i que amb els carrers i la xarxa d'aigües en millor estat el nou repte és acabar el que ara s'ha rebatejat com a Centre Cultural Polivalent - Teatre Auditori.

"El nom no fa la cosa però sí que l'objectiu de l'edifici s'ha modificat. Serà un canvi radical per al poble, perquè en tenir un equipament cultural com aquest farem un salt qualitatiu", confia Sánchez. En la seva opinió, "un auditori només per a Constantí no tenia gaire sentit" i per això busquen un espai que pugui servir sobretot per a les entitats del poble. Així, també s'incrementarà l'àrea destinada al vestíbul per poder-hi fer exposicions, actes o fins i tot dinars.

Ara, ja amb les obres adjudicades per un import de 4,8 milions d'euros, confien que la maquinària comenci a treballar aquest octubre i que s'acabin en un termini de dos anys. El batlle qualifica la inversió com "la més gran de Constantí de la història de la democràcia", i tindrà un ajut de la Diputació de Tarragona d'un milió d'euros. A més, espera que la Conselleria de Cultura tregui una línia de subvencions perquè es puguin acabar aquests auditoris a mig construir.

La Diputació vol el seu, gran i a Reus

El revifament dels projectes d'auditoris al Camp de Tarragona no s'està limitant a acabar els projectes que havien quedat a mitges. Fa uns mesos, la Diputació de Tarragona va anunciar que l'ens també en volia fer un de nou, a Reus. La presidenta, Noemí Llauradó, ho justifica pel fet que els equipaments relacionats amb els ensenyaments musicals de l'ens estan quedant petits per l'increment d'alumnes i l'alta demanda que tenen. Especialment a Reus, on disposen de conservatori i escola de música.

Per això, d'entrada, Llauradó aposta per adquirir edificis del costat del Palau Bofarull per ampliar instal·lacions i reconvertir l'actual auditori Higini Anglès en una sala d'audicions. Per tant, segons la presidenta caldria un nou equipament que fes la funció d'auditori. "També donaria servei a la resta de conservatoris i escoles de música de la Diputació —en referència als de Tarragona i Tortosa— i que podria tenir un caire d'auditori metropolità", assenyala.

De fet, sosté que al Camp de Tarragona i al conjunt de la demarcació no hi ha un auditori que reuneixi unes condicions d'aforament prou importants ni de qualitat acústica "per dur a terme actuacions d'orquestres simfòniques" i amb "espectacles potents". Per tant, creu que ha de ser un equipament de dimensions importants que requerirà "una inversió considerable". Pel que fa a terminis, Llauradó no es fixa dates. La prioritat és l'adequació del Palau Bofarull per guanyar espai per a les aules.

Crítiques des de Cambrils

Aquest projecte que impulsa la Diputació a Reus no acaba d'agradar a Cambrils. "Es vol un auditori per tot el territori i hi ha l'obsessió que sigui a Reus, que ja té una infraestructura cultural potent. No es correspon amb el sentiment del territori", etziba Klein. A parer seu, seria més lògic que la Diputació invertís en el de Cambrils. "El que hem fet és oferir l'equipament, tenim ja mitja infraestructura i un projecte engegat; i pot ser no només per nosaltres, el podem compartir", expressa.

Per l'alcalde cambrilenc, que l'ens supramunicipal faci un nou auditori "ens torna a portar a una època passada en la qual hi havia com una competència de veure qui tenia la infraestructura millor; i tots teníem el mateix en molt pocs quilòmetres de distància". Tot i això, afirma resignat que "són decisions en les quals no puc influir, però sí que puc criticar".

Amb tot, la Diputació té pressupostada una subvenció per l'Ajuntament de Cambrils de 150.000 euros per a la redacció del projecte d'adequació del seu auditori. Llauradó remarca que "qualsevol municipi" pot demanar ajudes a l'ens i que, en la mesura del possible, les concedeixen. Així mateix, destaca "l'impacte territorial" que tenen els conservatoris i escoles de música de la Diputació.