L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha inaugurat aquest dimarts 17 de febrer les noves parcel·les d’horts urbans que l’Ajuntament de Reus ha habilitat al carrer d’Astorga, en el marc del projecte de renaturalització de la ciutat, RENATUReus. L’aposta per l’agricultura ecològica, la renaturalització de l’espai i de l’entorn, i la configuració d’un nou espai de descans i trobada són les claus del projecte. Els 19 nous horts urbans del carrer d’Astorga complementen l’oferta actual de 28 parcel·les dels barris de Sol i Vista i Immaculada i vuit del barri Gaudí; i sumen una oferta total de ciutat de 55 horts urbans.

L’Ajuntament de Reus publicarà pròximament la licitació de les parcel·les perquè la ciutadania pugui optar a cultivar-los, tot i que se’n reservaran per a accions comunitàries amb entitats de la ciutat: 49 per a la ciutadania i sis per a entitats. Concretament, dels 19 d’Astorga, 16 sortiran per a la ciutadania i tres quedaran per a entitats; dels 28 de Sol i Vista i Immaculada, 26 seran per a la ciutadania i dos per a entitats; i dels vuit del barri Gaudí, set per la ciutadania i un per a entitats.

El conjunt d’horts que l’Ajuntament de Reus posa a disposició de la ciutadania defineix un espai comunitari de cultiu ecològic, sense l’ús de productes químics ni pesticides, amb el mínim consum d’aigua i una sembra sense llavors modificades genèticament. Específicament els horts del carrer Astorga es basen en el sistema de plantació en crestall, que amb el mínim manteniment aporta la màxima productivitat de la terra.

Així són els horts

En aquest sentit, els horts s’organitzen en parcel·les d’1,5 metres d’amplada i 6 de llarg. Estan pensats perquè cada usuari tingui quatre peces de terra. La plantació s’organitza per famílies de cultius i se’n planta cada any una en cada peça, amb un cicle de rotació de quatre anys. La rotació afavoreix el rendiment i el control de plagues. Cada crestall compta amb una cobertura de compost que es col·loca a sobre de la parada i que no s’ha de barrejar, ni remoure, ni trepitjar. Per això es col·loquen a la meitat de la parada unes peces ceràmiques que faciliten la mobilitat.

El compost és fem de granja, de gallina, de cabra o restes vegetals com la palla, material ric en matèria orgànica. L’alta fertilitat d'aquest substrat permet que les plantes se sembrin en una densitat més alta que en un hort ecològic convencional. El projecte d’horts urbans del carrer Astorga busca també beneficis comunitaris, motiu pel qual s’ha dissenyat un espai de descans i de trobada. Disposa d’un espai d’ombra, vegetació, lavabo adaptat.

L’actuació també ha treballat la vegetació de l’entorn per crear un espai naturalitzat, fresc, confortable i sostenible. El disseny dels horts inclou la delimitació del solar, la preparació el terreny amb terres vegetals adequades per a la plantació, l’equipament per al rec i el processament de les restes vegetals, la preinstal·lació d’enllumenat i clavegueram. S’hi ha instal·lat una tanca perimetral vegetal arbustiva de baixes necessitats hídriques, que acompanya a tot el perímetre naturalitzat, que incorpora una zona d’ombra amb arbres de fulla caduca, per donar ombra a les zones comunes dels horts.