L'Audiència de Tarragona ha condemnat a vuit anys de presó els tres germans d'un clan familiar per participar en un tiroteig al barri de Sant Josep Obrer de Reus el 17 de gener de 2024. En la sentència a què ha tingut accés l'ACN, el tribunal imposa sis anys de presó per un delicte d'homicidi en grau de temptativa i dos anys més pel delicte de tinença d'armes prohibides/modificades amb el de dipòsit d'armes de foc.
També els priva del dret a tinença d'armes per un temps superior a tres anys a la pena de presó. En canvi, ha absolt els altres dos investigats, membres del grup rival, perquè considera que la prova practicada durant el judici no ha estat "suficient" per acreditar que siguin els autors. Fiscalia els demanava 20 i 32 anys de presó.
Segons les magistrades de la secció segona de l'Audiència Provincial, la tesi acusatòria del ministeri públic que acusava dos homes, membres d'una banda, de dur armes i disparar contra dos habitatges, on vivien el pare i tres germans d'un altre grup —suposadament enfrontats— "no ha quedat prou acreditada".
"No els van poder identificar"
Tot i que argumenten que no tenen cap dubte sobre que el tiroteig entre els dos clans es produís al carrer de Mas Pellicer al voltant de les 9.30 hores del 17 de gener de 2024, el tribunal defensa que la prova practicada durant el judici "no ha estat suficient" per acreditar que els dos acusats siguin els autors dels fets. "El reconeixement d'aquests investigats no ens ofereix prou garanties", argumenten.
La Sala considera que les declaracions de la mare i germana dels tres condemnats del clan familiar s'han de valorar amb "cautela" perquè són "d'alguna manera part interessada". Segons les jutgesses les declaracions de les dones no van ser del tot "coincidents" i tampoc van esclarir si van veure els homes que els disparaven des del balcó o la finestra del seu habitatge.
"No va quedar clar si anaven amb caputxes o portaven passamuntanyes ni tampoc podem donar validesa al fet que la testimoni digués que els va reconèixer perquè els coneix de tota la vida", afirmen en la sentència. De fet, el tribunal assenyala que la majoria dels testimonis van afirmar que van veure dos encaputxats, però que no els van veure la cara.
"No els van poder identificar, d'alguna manera coincideix amb les declaracions de les dues familiars, fet que resulta molt difícil atorgar fiabilitat al seu testimoni perquè elles sostenen que els dos acusats van participar en el tiroteig", manifesta. A banda, també indica que els dos investigats neguen que tinguessin els sobrenoms del 'Peluca' i el 'Mudo'.
"No existeix cap gestió, indagació o prova que se'ls conegués amb aquests sobrenoms", remarca. A més, afegeix, que els processats van negar aquestes manifestacions.
Armes i munició intervingudes en una actuació policial "proporcionada"
En les qüestions prèvies, la defensa va demanar la nul·litat dels registres fets en un dels dos domicilis dels membres del clan familiar, on es van localitzar un reguitzell d'armes i munició. Davant d'aquesta petició, les magistrades argumenten que l'actuació policial va ser "adequada, necessària i proporcionada" i donen validesa als escorcolls fets.
En la resolució, es recull que hi havia diversos orificis compatibles amb trets i que a la via pública es van intervenir 45 ítems entre beines, cartutxos, tacs de cartutxos i fragments de projectils. "Cap dels tres acusats tenien llicència d'armes o n'havien tingut", subratllen les jutgesses.
D'altra banda, la Sala argumenta que els tres germans investigats van declarar el mateix i assenyalen que els van proporcionar informació que els permet acreditar que van ser els autors, ja que van explicar que es trobaven en un dels dos domicilis, que van sentir els trets sense intervenir-hi, i que quan va acabar el tiroteig van pujar al pis del seu pare, on li van agafar l'arma que portava, per dur-la al pis de sota.
El seu pare no forma part de la causa, ja que va morir per malaltia. "Malgrat que van negar la seva participació, la prova practicada ha permès declarar provat que són els autors dels trets, partint del fet incontestable que es trobaven en els habitatges des d'on es van efectuar els trets", manifesten les magistrades en la resolució.
"Ells mateixos se situen en el moment del tiroteig en un dels dos pisos, en cap cas ubiquen el seu pare al pis de sota, i només haurien agafat l'única arma disparada pel seu pare, aquest fet no infereix amb la resta del quadre probatori", insisteixen. A més, asseguren que no hi ha cap mena de dubte que es va disparar des dels dos pisos i que en el pis on estaven els germans es van intervenir cinc armes de foc, quatre d'elles "vinculades" amb el tiroteig i almenys tres d'elles va ser "disparades".
Finalment, sostenen, que tot i que no s'han trobat empremtes ni restes de residus, amb totes les armes intervingudes no hi ha dubte de la seva participació. "La declaració d'ells flaqueja", conclouen.
Penes de 8 anys de presó
Per tot plegat, el tribunal ha condemnat a sis anys de presó als tres germans acusats per un delicte d'homicidi en grau de temptativa i dos anys més pel delicte de tinença d'armes prohibides/modificades, en concurs amb el delicte de tinença il·lícita d'armes i amb el delicte de dipòsit d'armes de foc reglamentades. Alhora, els imposa una pena de privació del dret a la tinença d'armes per un temps superior de tres anys per complir després de la presó. En canvi, la Sala absolt els tres acusats d'un segon delicte d'intent d'homicidi demanat pel ministeri públic. També els imposa les costes processals.
Pel que fa als altres dos acusats, els absolts dels delictes d'homicidi en grau de temptativa, del delicte de tinença il·lícita d'armes, en concurs amb el delicte de tinença d'armes prohibides/modificades amb el delicte de dipòsit d'armes de guerra, pels quals Fiscalia els sol·licitava 32 anys de presó. Així mateix, sol·licita que s'aixequin les mesures cautelars, ja que es trobaven en presó preventiva.
