Part de la junta de Bravium Teatre durant una roda de premsa

Carta d'agraïment del president de Bravium teatre

Ha estat, dins dels moments tan durs que estem vivint, tot just en l’any del nostre 70è aniversari, molt encoratjador sentit el suport tant de persones sòcies o no, com de diferents entitats i del teixit associatiu reusenc

Des de l’any 1987 fins avui han passat ja trenta-quatre anys en els quals he format part de la Junta directiva del Bravium Artístic i Cultural. Aquest recorregut el vaig començar com a secretari de la mà de l’aleshores president, en Josep Maria Vernis. Posteriorment, vaig formar part de la junta presidida pel Jaume Amenós fins a l’any 2014, en què es va produir la fatídica notícia de la mort del Jaume, i això va suposar una forta sotragada per tota la família del Bravium teatre. M’emociono quan recordo els últims moments que vaig compartir amb el Jaume ja a l’hospital, on des del llit em va demanar que convoqués eleccions i que presentés candidatura, però sobretot em va reiterar que intentés mantenir la mateixa filosofia que havíem portat a la nostra entitat des de feia molts anys: la de tenir sempre les portes obertes a qualsevol iniciativa que es presentés. Vaig acceptar aquest repte i, des d’aleshores, he intentat seguir portant aquest esperit tan lligat al Bravium, i amb molt d’orgull presideixo aquesta entitat envoltat de grans persones, tant per formar la nova junta directiva, com per formar part de diferents comissions de treball. Tothom ha aportat el seu granet de sorra per seguir mantenint aquest tarannà tan propi del Bravium. La llavor del Jaume Amenós hi és encara ben present!

 

Durant tots aquests anys, he tingut l’oportunitat de poder fer diferents tasques al Bravium, i totes elles les valoro de manera molt positiva. La meva experiència en aquesta entitat en aquesta llarga trajectòria ha estat molt enriquidora personalment. Sobretot aprecio de manera molt satisfactòria i amb molta estima a totes les persones que, com jo, han contribuït a fer que el Bravium es mantingués com un referent a la nostra ciutat. Junts hem estat feliços, hem rigut, hem treballat amb esforç però molta il·lusió, hores, dies, setmanes i mai a canvi de res i desinteressadament. També ens ha tocat viure moments durs plens de tristesa per la pèrdua de persones molt estimades, o acomiadaments i també hem tingut alguns maldecaps, però la força i la il·lusió per tirar endavant han fet que ens n’anéssim sortint. Això no obstant, mai durant tots aquests anys m’hauria arribat a imaginar que em tocaria viure una situació com la que estem vivint actualment. Rebre la colpidora notícia d’haver d’abandonar les instal·lacions que ocupem des de fa ja molts anys al carrer de la Presó ha estat un cop molt dur, i molt difícil d’assimilar. Ho havíem de buidar tot en un temps molt curt... setanta anys de material acumulat és molt material, però un cop més la família del Bravium ha demostrat que és una gran família. En unes setmanes hem pogut buidar tot i traslladar-ho a un magatzem que ens va cedir la família d’un soci. Ha estat realment trist veure la buidor que ha quedat, i escoltar el silenci del teatre. Aquesta és una situació molt punyent per a tots els que portem el Bravium en el nostre cor. Hem passat de viure grans moments en què el clamor del públic, els aplaudiments o les seves emocions davant els diferents espectacles que hem anat programant es podien sentir ben palpables, a una situació molt trista i desoladora, de fet per mi és la situació més trista que he viscut mai en la nostra entitat tan i tan plena de vida i emocions.

 

Ha estat, dins dels moments tan durs que estem vivint, tot just en l’any del nostre 70è aniversari, molt encoratjador sentit el suport tant de persones sòcies o no, com de diferents entitats i del teixit associatiu reusenc, que amb el seu suport ens han ajudat a poder fer més portable aquesta situació colpidora. Per tot això vull agrair fermament de tot cor a tothom que ens ha ofert la seva ajuda aquests dies per donar-nos un cop de mà en el trasllat: socis, persones anònimes o també a la gent de companyies de teatre com La Gata Borda o Tebac, a la Colla Castellera Xiquets de Reus, al Casal Despertaferro, a l’Ajuntament de Reus amb el Sr. alcalde Carles Pellicer i el regidor de cultura Sr. Daniel Recasens per les facilitats que ens ha donat amb el transport, així com a les Brigades Municipals i especialment al seu xofer Jordi, i Manolo Ortega i Hipòlit Montseny per la seva entrega i ajuda. També voldria agrair el suport del personal de cultura, i també a la bona gent del Centre de Lectura, de la Sala Santa Llúcia i de l’Orfeó Reusenc pel seu caliu i ajudar-nos amb la reprogramació. El meu agraïment també el faig extensiu a aquells partits polítics que s’han interessat per la nostra situació, i una menció especial també va dirigida als mitjans de comunicació que en tot moment ens han donat el seu suport informant de la situació. També es mereix una menció important la família Macaya-Cantenys per acollir-nos i posar a la nostra disposició temporalment les seves instal·lacions mentre estem en aquesta situació d’exili. Finalment vull agrair als socis i sòcies del Bravium per fer-nos costat en tot moment, i especialment a tota la família Bravium, que una vegada més heu demostrat el que som, una pinya!. Finalment voldria dir-vos gràcies també a tots els que formeu part de la Junta directiva per estar a primera fila en moments de tots colors i fer-me costat en tot! Per últim, també mereix un agraïment molt gran la meva família de casa per la vostra implicació, comprensió, paciència i entrega. Gràcies a tots perquè sense cadascú de vosaltres no hauríem pogut tirar endavant!

 

Hem de seguir lluitant amb força tot i que de moment, encara que amb resignació i amb molta tristesa, aquest passat dissabte vaig tancar les portes del nostre Bravium. No obstant, tinc l’esperança de poder tornar a obrir-les ben aviat amb energies renovades, i amb la il·lusió que ens caracteritza, i sobretot seguir fent el que sabem, cultura!

 

Moltes gràcies

Visca el Bravium!

 

Ferran Figuerola – President.