Neró i terrorista

Pablo Casado i Cayetana Álvarez de Toledo al Congrés dels Diputats | Catalunya Diari

“Vostè és Neró que toca la lira mentre tot crema al seu voltant.” Qui diu aquestes coses? Qui s’expressa amb aquest menyspreu infinit? Estem al pati del cole? Doncs no, estem al Congrés dels Diputats, seu de la sobirania popular, i qui empra aquest llenguatge insultant i vulgar és el líder del PP, Pablo Casado, dirigint-se al president legítim d’Espanya elegit després de guanyar dues eleccions generals consecutives (amb dos milions de sufragis més que el senyor Casado, sigui dit de passada).

 

Sembla difícil superar aquest estil tavernari. Doncs ho ha aconseguit la seva companya de files i número dos del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, que també en seu parlamentària ha acusat al vice-president del Govern, Pablo Iglesias, de ser “fill d’un terrorista. A aquesta aristocràcia pertany vostè, a la del crim polític.” Estem en mans, segons els actuals dirigents del PP, d’un Neró incendiari i d’un terrorista polític...i el poble deu ser tan irresponsable que els vota i els permet governar, penso jo. Tremend.

 

Què li passa al PP? Per què s’està s’ha radicalitzat d’aquesta manera? Ha embogit directament? És aquesta successió d’insults i d’insídies el que ells entenen per “centro liberal”? Crec sincerament que no. La clau de volta és que l’extrema dreta de Vox va obtenir tres milions de vots a les darreres eleccions. El PP considera que aquests vots són seus, són ex-votants dels senyors Aznar i Rajoy. L’extrema dreta populista se’ns emporta els vots –deuen pensar els estrategs de l’equip de Pablo Casado-, què fem aleshores? Doncs imitar el discurs de l’extrema dreta. I d’aquí aquesta deriva realment imparable cap a l’estigmatització del Govern i la pura insensatesa. De què acusaran al president Pedro Sánchez a la propera sessió de control del Congrés? De practicar el vudú i la màgia negra?

 

És evident que així no anem enlloc. La gent està cansada, fins al barret, de tanta bronca, tanta crispació i tants insults i desqualificacions. A Catalunya ja hem patit aquests darrers anys el que suposa ser considerat com a “botifler” o “mal català” tan sols perquè discrepes legítimament de tenir fe cega en el “pla secret de les jugades mestre” que havia de durar 18 mesos i d’on sortirien com per art de màgia –alehop!- les estructures d’Estat i els reconeixement internacionals. I tots en sabem el resultat... Ja hem vist, molts en carn pròpia, el que suposa la divisió interna i el conflicte permanent. N’estem tips, farts, d’aquesta tendència que tenen alguns a ridiculitzar els plantejaments que no consideren com a propis.

 

Doncs bé, tant el senyor Casado com el senyor Torra haurien de recordar que Espanya i Catalunya no han avançat amb baralles internes, ni insultant als que no pensen com ells. Al contrari, tan sols hem avançat quan ens hem posat d’acord per assolir els consensos bàsics que han garantit el nostre progrés. Com, si no, va ser possible la transició a la democràcia? Com, si no, vam recuperar l’autogovern? Com, si no, vàrem desenvolupar una sanitat universal, el sistema públic de pensions, una educació de qualitat, la llei de dependència, etc?

 

Els i les socialistes no respondrem als improperis amb més improperis. Compartim el cansament de tots vosaltres amb tanta difamació i ofenses personals. Com va dir la president del Congrés, Meritxell Batet, tots representem al poble però no som el poble. No estem a les institucions per insultar sinó per trobar solucions als problemes reals de la ciutadania, a peu de carrer. I la crisi del COVID-19, i les seves conseqüències econòmiques i socials, requeriran de l’esforç de tots i de totes, sense exclusions, perquè el repte que tenim per endavant és tan important com el que ha suposat aquests mesos de crisi sanitària. No se soluciona res acusant al president d’Espanya de ser la reencarnació d’un Neró incendiari, senyor Casado. No fa cap servei a Catalunya afirmant que el nombre de mascaretes que el Govern envia a Catalunya oculta intencions cabalístiques per “humiliar als catalans”, senyor Torra.

 

Ara és l’hora de la política amb P majúscula. La que ens ha fet avançar quan tot semblava perdut. I això no ens emplaça a la picabaralla interna sinó a sumar i remar tots junts per superar la tempesta quan més aviat millor. Ni més ni menys.

  

Sandra Guaita és diputada del PSC al Congrés per Tarragona

Sandra Guaita | PSC Reus