Reflexions sobre la setmana europea de la mobilitat

Tots hem d’assumir un canvi de paradigma en aquest tema a través d’una mobilitat més sostenible i compartida que a la vegada sigui menys contaminant

Un dels elements claus pel desenvolupament dels territoris en aquesta societat del segle XXI, sense cap mena de dubte és garantir un bon sistema públic de la mobilitat a través d’un transport públic eficient i eficaç, que a la vegada ens permeti assolir els objectius de transició ecològica, a través de la reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera. En aquest sentit i en el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat vull escriure aquest article a tall de reflexions generals sobre aquesta matèria.

El primer eix que vull posar sobre la taula, és la necessitat d’inversió i treball de camp en una millora del sistema de transport públic que ens permeti reduir l’ús del vehicle privat. Cal tenir una estratègia política en aquest àmbit que ens faci desenvolupar els elements de millora del transport públic per carretera i ferroviari. A dia d’avui, a la vegueria Penedès, tenim moltes mancances en aquest àmbit que requereixen inversió.

Pel que fa a l’àmbit de la mobilitat ferroviària, cal una millora de connexions, a través de la segregació de les línies de mercaderies i de transport de passatgers que ens donarien opció a tenir més trens de passatgers. Es fa necessària una millora general de les infraestructures, que a dia d’avui pateixen severes deficiències que s’han d’arreglar. Sobre el transport per carretera cal treballar per millorar el que tenim, perquè hi ha elements estructurals del sistema que fan impossible dir que aquest transport és accessible a tothom. És necessari fer un ús compartit del transport a través de la generació de sinergies entre municipis que donin una millor cobertura.

En una visió de conjunt de tot dos sistemes de transport públic, cal treballar de forma clara i decidida per garantir-hi l’accessibilitat a tothom, perquè tenim mancances que hem d’arreglar.

Sobre la mobilitat en vers la transició ecològica, cal tenir present que el canvi de paradigma en aquesta matèria ens pot portar dos elements clau pel desenvolupament de la Vegueria al segle XXI. Per una banda, hem de deixar palès que la reducció de l’ús de vehicles privats amb la millora del transport públic, suposarà a la llarga una reducció de l’emissió de CO2 a l’atmosfera i aquest és un dels pilars fonamentals per fer un món més sostenible. D’altra banda, hem de veure aquest canvi de paradigma, com una estratègia de canvi de model industrial que ens permeti generar ocupació, en el desenvolupament de tota mena d’elements relacionats, com pot ser la construcció i substitució de l’actual parc de vehicles privats, per un altre de vehicles no contaminants, i la investigació per millorar els sistemes existents en aquesta matèria.

D’altra banda, no podem oblidar que la mobilitat sostenible del segle XXI passa pels anomenats vehicles de mobilitat personal (VMP). Aquests són un element clau pel canvi a les nostres ciutats a través d’una transformació urbanística orientada a donar més quilòmetres de carrils per aquests vehicles i menys pels vehicles contaminants. Això fa necessària una regulació del seu ús que ens permeti conviure amb ells dins de les nostres ciutats.

Tots hem d’assumir un canvi de paradigma en aquest tema a través d’una mobilitat més sostenible i compartida que a la vegada sigui menys contaminant. Això sens dubte ens portarà a tenir un món millor perquè no hem d’oblidar que tan sols tenim un planeta i que l’hem de preservar per nosaltres i les generacions futures.

Antonio Garcia Leal és Secretari de Transició Ecològica i Mobilitat de la Regional d’ERC Penedès

"Vera història de la Tecla, la xiqueta que sabia dir «no!», per Jordi Martí Font" "La Zona de Baixes Emissions (ZBE), centralisme barceloní"