Pla frontal dels presidents Carles Puigdemont i Quim Torra durant una roda de premsa conjunta

Torra, el cínic

Perquè els damnificats per l’increïble cinisme de Torra i dels dirigents independentistes no van ser els membres del Govern espanyol, sinó els autònoms catalans i les famílies catalanes

Com se’ns faran de llargues aquestes setmanes fins arribar a les eleccions del 14-F... Mentre segueix el lamentable espectacle que protagonitzen cada dia ERC i Junts per Catalunya llançant-se els plats pel cap i acusant-se mútuament de deslleialtat, els catalans i catalanes hem de veure com el Govern del senyor Aragonès fa aigües per tot arreu, i hem d’escoltar cada dia declaracions més lamentables de l’habitual.

 

La darrera ha tingut com a protagonista al senyor Quim Torra, president de la Generalitat gràcies al dit auri del senyor Puigdemont i als vots també dels diputats d’ERC i de la CUP. Cal tenir present que la gestió de la Generalitat durant l’etapa de Govern del senyor Torra ha rebut la qualificació més baixa del poble de Catalunya des que hi ha estudis d’opinió. Surt a totes les enquestes, també les de la Generalitat, i rep un suspès total per part dels votants de tots els partits polítics, independentistes inclosos.

 

Clar, si un ha estat president del Govern més inútil —en termes de gestió institucional— de la història de Catalunya, potser el més raonable seria allunyar-se de la política i adoptar un perfil discret, d’una certa prudència combinada amb una mínima dosi d’humilitat.

 

Però no, això no val pel senyor Torra, que lluny de lamentar res, es vanta d’haver aconseguit “tombar-ho tot.” I no és que ho diguem els socialistes, ho diu ell mateix. Pareu atenció a la piulada que va publicar la setmana passada perquè n’hi ha per sucar-hi pa: “quan vaig ser president no vam aprovar cap pressupost espanyol. Al contrari, vam tombar-los. És un dels honors més grans de la meva carrera política.”

 

Fixeu-vos la quantitat de tonteries que és capaç de dir Quim Torra en menys de tres frases. Ser president d’un Govern i presumir de tombar pressupostos és quelcom tan idiota, —i no ho dic com un insult, sinó emprant la seva definició etimològica—, és tan profundament idiota com ser un policia de trànsit i vantar-se de saltar-te semàfors en vermell o ser un controlador aeri i mostrar-te orgullós de provocar accidents a les pistes d’aterratge.

 

Un president que mereixi aquest nom, a Catalunya i la Xina popular —que diria aquell—, implica treballar políticament per negociar, aprovar i aplicar el millor pressupost possible, perquè és això el que fa millorar la vida diària de la gent. Clar que es pot criticar, clar que es pot rebutjar, clar que es pot negociar per millorar-lo però mostrar-se “orgullós” de tombar-los tots tan sols perquè ho proposa el Govern espanyol és una actitud absurda i indigne d’un president de la Generalitat. Així de clar.

 

Perquè els damnificats per l’increïble cinisme de Torra i dels dirigents independentistes no van ser els membres del Govern espanyol, sinó els autònoms catalans, les famílies catalanes que continuen esperant cobrar les ajudes per dependència i tots els catalans i catalanes que esteu llegint aquestes línies i que continueu en llistes d’espera per poder operar-vos a la sanitat pública o tingueu algun familiar en aquesta situació. Com van “tombar els pressupostos” les partides pressupostàries per dependència, salut pública o ajudes als treballadors autònoms, per posar només alguns exemples, no es van executar i van seguir vigents els darrers pressupostos del Govern Rajoy. Gràcies Torra.

 

A més, això ho diu algú com ell que va prometre als seus seguidors que “implementaria la República Catalana”...i va governar una autonomia de l’Estat espanyol, que va jurar que “rebutjarem la sentència als presos polítics”... i aquests denominats “presos polítics” compleixen sentència en presos catalanes gestionades per la Generalitat de la qual Torra n’era el president, que va emfatitzar que “desobeiré la justícia espanyola”... i que va marxar del Palau de la Generalitat pel seu propi peu quan aquesta mateixa justícia el va inhabilitar.

 

Si així és desobeir i “implementar el mandat de l’1 d’octubre”... en fi.

 

Però és que el cinisme és d’antologia quan aquesta mateixa persona que es vanagloria de rebutjar tots els pressupostos socials del president Pedro Sánchez —i ara pareu atenció— ha cobrat 153.000 euros anuals de sou presidencial i seguirà cobrant 92.000 euros cada any de sou vitalici. Bastant més que el president del Govern espanyol, sigui dit de pas.

 

Ah, amics! Si un sap que rebrà per sempre 92.000 euros anuals té temps i ganes de dir tonteries per twitter però els autònoms, els restauradors, els que tenen un comerç, els catalans i catalanes usuaris de la sanitat pública o els que continueu esperant que la Generalitat us pagui la prestació per dependència a la qual teniu dret, tenen altres problemes a la seva vida i es mereixen, com a mínim, una mica de respecte per part del senyor Torra i no haver de llegir determinades declaracions d’un president.

 

Com deia, que llargues se’ns faran aquestes setmanes abans que Miquel Iceta torni la dignitat institucional del que significa ser un president de la Generalitat de Catalunya. Si us plau, poseu ja les urnes...


Comentaris